L’Horta va igualar fins a tres cops el marcador però el 6 va sentenciar al 89’ amb un gol per emmarcar.

L’Esport Club dona el tret de sortida a la setmana dels 9 punts amb victòria. Una victòria patida i treballada on un gol al 89’ d’Oriol Molins van donar tres punts d’or al conjunt granollerí. El partit del Feliu i Codina és el viu exemple que aquesta lliga és la més disputada des de fa anys.

Començava amb bon ritme i dominant el joc l’Esport Club Granollers, fruit d’aquests primers bons minuts va arribar el primer gol. El capità Eloi Zamorano recollia en segona jugada l’esfèric i des de la frontal enviava un xut potent ajustat al pal. Els 20’ primers minuts de joc l’Esport Club va dominar i va mantenir la possessió. Al 24’ la primera ocasió de l’Horta, Mario centrava per l’esquerra i la pilota no trobava rematador. Al 26’ la rèplica de l’Esport Club. Eloi no arribava a rematar de cap l’esfèric a la sortida d’una falta. La pilota marxava fregant el pal.

Al 28’ l’Horta, que ja havia avisat per la banda esquerra va aconseguir l’empat. Manrique conduïa ràpid la pilota i la posava filtrada per Joel que sense pensar-ho, enviava un xut creuat al pal contrari d’Àlvaro. L’Esport Club va respondre i de fet va tenir ocasions clares per marxar al descans per davant al marcador. En dues ocasions, Oriol Molins va posar a prova a Cócera. En la segona, el porter de l’Horta va rebutjar el xut fent una gran aturada. Al límit del descans (44’) Cócera novament salvava el gol a la línia després d’un bon remat de cap de Ñito.

Amb l’empat a ú al marcador, es va arribar al descans al Feliu i Codina. A la represa, un penal matiner (49’) va propiciar que l’Esport Club es tornés avançar. Genís cometia penal sobre Marc Río i Morales, en execució perfecte, s’encarregava de transformar-lo.

L’alegria però va durar exactament un minut. Al 50’ el mateix Genís posava l’empat a dos. Miki penjava una falta i Genís totalment sol rematava a boca de canó. Al 54’ Joel la posava per Eric que rematava fregant el pal. Al 60’ l’Esport Club es va començar a recuperar del KO de l’empat i al 62’ Morales propiciava novament una gran aturada de Víctor Cócera. Al 63’ José Solivelles va moure banqueta donant entrada a Max, perquè Suaibo estigués més lliure en atac. Un canvi molt intel·ligent doncs l’equip necessitava tenir més contenció en defensa. L’entrada de l’internacional andorrà es va notar. L’Esport Club va guanyar equilibri en defensa i es va prodigar en atac. Al 76’ un córner executat per Altimira va propiciar el tercer. Oriol Molins, enganxat al segon pal rematava l’esfèric per posar el tercer. L’alegria també va durar poc, doncs al 81’ el conjunt d’Horta i Guinardó empatava. S’equivocava en la sortida de pilota l’Esport Club, que fidel al seu joc, va voler sortir amb la pilota controlada. Suzuki, molt atent, li robava l’esfèric a Eloi i posava el tercer. Lluny de rendir-se l’Esport Club va continuar generant perill.

Al 84’ una bona centrada de Suaibo propiciava un gol de Marc Río que l’àrbitre va anul·lar ja que el davanter havia rematat amb la mà. Al 89’ la sentència definitiva. Oriol Molins, novament decisiu, marcava el quart amb un xut perfilat i amb rosca per tota l’esquadra. Més que un gol, un golàs que va fer embogir a tota la parròquia granollerina, premsa inclosa. Simplement imparable. El sis de l’Esport Club és un mig però no un mig qualsevol. Oriol Molins ja és el màxim golejador de l’equip amb sis gols, cap de penal. De retruc, també és el tercer màxim golejador de la categoria. En definitiva, Molins és sinònim de gol.

Victòria important i igualment necessària per afrontar el partit ajornat aquest dijous al Xevi Ramon. Els homes de José Solivelles es mesuraran a l’U.E Vilassar de Mar, ara mateix tercer amb 25 punts. El conjunt del Maresme, ve de guanyar a feu propi davant de l’U.E Figueres (2-1). De guanyar al Xevi Ramon, els homes de José Solivelles empatarien a punts amb el Vilassar (amb un partit menys) i l’U.E Sant Andreu, ara mateix quart. Així doncs partit clau per les aspiracions de l’equip i que pot aportar encara més emoció a una lliga que treu foc.

Imatge: Roger Serrat