José Solivelles, entrenador del primer equip de l’Esport Club Granollers. És la seva segona temporada consecutiva al club, un club que a nivell esportiu no te res a veure amb l’entitat que José va veure per primer cop. Venia amb l’objectiu de salvar a l’equip, el va salvar. La següent temporada, l’objectiu era la salvació sense patir, va acabar desè. Respecte a aquesta, amb un retall de pressupost important per la primera plantilla, José Solivelles i els seus jugadors ho han tornat a fer. Han tornat a conseguir el que semblava impossible… acabar la primera volta en play off i amb a salvació a la butxaca. El que s’havia de fer amb 36 jornades, l’Esport Club ho ha fet amb 18. La peça de tot l’engranatge, afronta el partit de demà com tots els partits, sense por. L’Esport Club s’ha convertit sota les seves ordres, en un equip sense complexes que ha recuperat la il·lusió. 

Em consta que vas rebre ofertes aquest estiu per anar altres equips de zona alta… tot i així decideixes renovar.

S’ha de posar cada cosa al seu lloc. La història no és realment així. Jo no arribo a tenir ofertes de ningú. Sí que és cert que hi havia un club, com és el Terrassa FC, que volia fer-me una proposta.  Jo els hi vaig contestar que no calia que la fessin perquè jo tenia contracte amb l’Esport Club i no podia sortir. Si l’equip quedava entre els deu primers jo renovava automaticament i vàrem quedar desens. Aquest termes s’han de complir, així ho vaig firmar quan vaig arribar i no vaig demanar ni marxar.

Et reformulo la pregunta. Si no hi hagués hagut aquesta clàusula, t’ho haguèssis pensat?

Em considero un professional o semi professional del futbol. Si hi ha ofertes és que estàs fent les coses bé. Jo les hagués escoltat totes i després hagués decidit. No sé si m’ho hagués pensant. Depèn, depèn del que m’oferien a cada club  i no estic parlant de qüestions econòmiques, sinó d’autonomia, de poder de decisió, d’estructura de club … el dia que marxi, és perquè o bé no em volen, o m’ofereixen a un altre lloc una quantitat de diners molt gran o bé perquè gaudeixo de millors mitjans per treballar.

Renoves amb l’Esport Club Granollers i comences a planificar la plantilla amb uns 20.000 euros menys de pressupost respecte l’any passat. Tot i així s’han renovat peces claus en aquest equip com són Sergio Fernández, Oriol Molins, Pau Darbra, Guillem…Com es retenen aquests jugadors i a més es fitxa per exemple a Garzón?

No s’hi pot fer. No ens pode posar en lluites que no guanyarem. Jo tenia el meu contracte i l’havia de complir. El que vem fer va ser acceptar la realiat d’aquest moment, acceptar que passàvem de tenir 103.000 euros a 84.000 euros per confeccionar la primera plantilla. Òbviament sabíem que hi hauria més dificultats però entre Javi Pérez i jo vem confeccionar la plantilla que tenim actualment.

A la pregunta de com és retenen… els hi hauries de preguntar a ells. Tots coincideixen en dir que tu ets clau en aquest procés. És cert que hi va haver una part de jugadors que estaven esperant a veure si jo renovava o no renovava o jugadors que tenien l’oferta de renovació sobre la taula aturada, esperant la meva renovació. Quan els vaig comunicar que jo continuava amb molts jugadors va ser fàcil… Sergio em va dir que sí, Pau també, Molins també…Guillem també. Jo crec que ells ho tenien clar, només estaven esperant la meva decisió. En aquest aspecte, els hi estic molt agraït perquè són jugadors que molts d’ells tenien ofertes d’altres equips guanyant més diners. Ells han decidit prioritzar altres coses i jo espero que hagin acertat.

Parlem d’una baixa important que també és va donar a principis de temporada tant per jugadors com per tu, la de Miquel Ezequiel.

Ens hem adaptat ràpid, amb normalitat. Al final jo portava molts anys treballant amb Miquel i èrem molt complementaris el dia de la competició perquè som com el dia i la nit. No el tenim i no em preocupa perquè en el moment que vaig saber que Miquel no seria amb nosaltres, la prioritat era comptar amb Jordi Peris que no és un preparador físic al ús sinó que té moltes coses d’assistent de tècnic. Per aquest motiu per a mi era una prioritat que Jordi Peris estigués al staff tècnic.

A principis de temporada, recordo perfectament les teves paraules. “Vamos a ser un equipo de encajar poco i sufrir como cabrones”. La realitat és que solament amb la primera volta hem tingut suficient per aconseguir l’objectiu real: la salvació. Som quarts, empatats a punts amb el tercer, a tres del segon i cinc del líder. T’ha sorprès aquesta primera volta?

Totalment, estava totalment fora de qualsevol previsió. Jo crec que la temporada de l’any passat va ser molt bona i tothom va acabar content acabant desens, doncs a un equip així treu-li el 20% del seu pressupost, la lògica diu que ha de fer una temporada pitjor, per aquest motiu el que buscàvem era tenir una permanència tranquila, salvar la categoria sense problemes i això és el que preteníem. A partir d’aquí, sí és una sorpresa però aquesta és la màgia del futbol. Els diners a vegades no et permeten guanyar una lliga. La lliçó de l’Esport Club és que no per ser un club modest has d’estar lluitant per no baixar. Nosaltres estem lluitant contra equips que ens quadripliquen, tripliquen i ens doblen el pressupost i això passa un cop a la vida. La idea és anar fent l’equip per passar temporades tranquil·les per això és important el futbol base.

També t’haig de dir que quan et vaig dir això èrem un altre equip que ara no som. Quan t’ho vaig dir jo pensava en l’equip de pretemporada o dels primers partits de lliga que jugàvem a estar més junts, més tancats a radera.

Quin va ser el punt d’inflexió? Terrassa?

Sí, l’Olímpic de Terrassa. En la primera part no vàrem tindre pràcticament ocasions de gol. Per aquest partit ja ens estàvem plantejant un canvi de model i no ens vàrem atrevir des del principi perquè ens faltaven jugadors però amb el 1-0 solament vàrem dir, doncs ho provem. Va ser l’inici del 4-3-3… Correcte, de totes maneres més que el sistema és el model, és l’estil… ens va sortir bé tot i que no vem empatar però després vàrem anar a Vilafranca, ho vem tornar a provar i vàrem guanyar.

D’un equip passiu que és el que vem ser al principi, ara ens hem convertit en un equip que no espera, que va a buscar el rival, que pressiona molt, que córrer molt, que ens agrada també sortir al contraatac. En definitiva, un equip que va a pit descobert davant de qualsevol equip.

Míster, anem a pels play off?

Estem en posicions no? És evident que l’objectiu de la temporada ja està fet i sí lluitarem per arribar als play off però també sabem que serà molt complicat. Pel que ja hem comentat, perquè lluitem davant de autèntics monstres que tenen plantilles molt profundes on no es noten tant ni les baixes, ni les sancions ni les càrregues de partits. Nosaltres ja veurem si la segona volta es fa llarga o no i sobretot si ens respecten les lesions. El que no podem deixar de dir és que hi ha equips que sí que tenen l’obligació d’anar a velocitat de creurer i és en aquesta segona volta quan canvia tot.

La bona noticia és que malgrat ser un dels pocs equips de la part alta de la classificació que no s’ha reforçat en el mercat d’hivern, recuperem a Ricky i a Oriol Molins.

Sí, dos jugadors que sense dubte ens faran més forts. Ricky ja el tenim, i ja ens ajuda una mica des del camp. Molins d’aquí dues setmanes estarà preparat per tornar a jugar. La realitat però és que després com deia van passant coses i cau un, cau l’altre… i nosaltres notem més les baixes que altres equips.

U.E Sant Andreu – Esport Club Granollers

Demà visitem la nostre bèstia negra de Tercera Divisió, l’U.E Sant Andreu. Des de 2004 sense guanyar, des de 2015 sense puntuar, s’han reforçat molt al mercat d’hivern, en joc quarta plaça i gol average. Quin Esport Club Granollers sortirà? El mateix que va sortir davant del líder? O al Narcís Sala és d’aquells estadis on no es pot anar a pit descobert?

Desconeixia la dada de que l’Esport Club Granollers portava tant de temps sense guanyar. Jo personalment amb el Sabadell ja hi he guanyat, per tant en terreny personal ja sé el que és guanyar al Narcís Sala.

Nosaltres farem exactament el mateix que hem fet fins ara. Una de les coses bones que té aquest equip és que és valent, és alegre, juga sense complexes, i farem el mateix contra l’últim que contra el primer. Per exemple al camp de l’Hospitalet, els vem posar en problemes, els vem apretar i durant 20 minuts vem ser líders i vem jugar sense complexes. Arribarà un dia que jugant aixi potser que perdem per 4-0, arribarà aquest dia però no canviarem la nostre manera de jugar. Sortirem al Narcís Sala valents i a intentar posar les coses difícils al conjunt quadribarrat. Si ells ens superen doncs haurem de pensar en el Banyoles, sinó doncs ho celebrarem. Els partits s’han de jugar i veurem que passa demà al Narcís Sala.

Com valores la baixa de Ton Alcover pel partit de demà? Una baixa sense dubte molt sensible…

És una baixa molt molt molt important. Per mi el jugador que té més talent de la plantilla quadribarrada és Josu Rodríguez però el termòmetre és Ton Alcover. És a dir, el jugador que fa jugar a l’equip i que marca com ha de jugar és Ton. Tota la fase d’atac – organització passa per ell. Perd moltes porques pilotes i és capaç de generar joc amb molt de criteri. Ajuda també moltissims als centrals en la sortida de pilota i a partir d’aquí l’equip juga.

Ells ho notaran perquè crec que nosaltres som dels pitjors equips que poden rebre sense Ton Alcover. És a dir, si ells demà rebessin un equip que anés al Narcís Sala a minimitzar danys, tancat a radera al final doncs es posen Jaume Villar o Alonso a jugar i ho faran perfecte. El problema és com solucionar això quan tens a davant un equip que apreta, pressiona i que és un equip incòmode, sense tenir el comodí de Ton. Crec que no tenir a Ton es nota sempre, però contra un equip com el nostre ho notaran una mica més.

Sabem que el club ja està preparant la temporada següent i sabem que has tingut una oferta de renovació sobre la taula. La realitat és que tothom veu la temporada que estàs fent tot i les dificultats i el normal és que t’arribessin ofertes. És aquest el motiu pel qual encara no has firmat la renovació o bé és perquè és molt d’hora i precipitat?

Realment és perquè encara es d’hora. Primerament, valoro moltissim, moltissim la proposta del club. No em cal estudiar cap màster per saber que el club està fent un esforç molt important perquè consideren que és molt important la meva renovació, i això m’agrada i és positiu. En segon terme, aquí estic molt bé, tinc tranquil·litat, tinc poder, puc realitzar bé el meu treball.

Per mi una de les coses que és molt important de cara l’any vinent és que, a part de l’esforç que facin amb mi, també el facin amb la plantilla. És a dir, que s’augmenti el pressupost per a la primera plantilla. Aquest fet, ens permetria renovar gent important i confeccionar un equip per tornar a fer un molt bon any.  Sé que la intenció del club és aquesta, recuperar una mica la línea que teníem la temporada passada.

A partir d’aquí, si espero,  no espero i t’ho dic amb la mà al cor, perquè estic esperant ofertes d’altres equips, no sóc d’aquesta manera. Tampoc ho allargaré molt. No ho allargaré perquè si segueixo com a míster haurem de planificar amb temps la temporada vinent i si no segueixo, vull donar temps al club perquè busquin un altre entrenador. No utilitzaré ni marejaré al club fins que acabi la temporada.

Aquesta qüestió hauria de quedar resolta més d’hora que tard, per un cantó o per l’altre. La meva intenció és d’aquí un mes aproximadament tenir la decisió pressa, una altre cosa es quan la comunicaré.

 

Imatge: Som Granollers