Joel Sánchez Brey (21 anys). Va començar a jugar a futbol trencant mobles. Els seu pare, fart d’haver de renovar el mobiliari de casa, va decidir portar-lo al C.E Mercantil per formar-lo com a jugador. Al club de Sabadell s’hi va estar des d’Escoleta fins a cadet d’últim any. Com a juvenil es va estrenar al CF Damm per posteriorment fer el salt a Divisió d’Honor amb l’U.E Cornellà. Com amateur, només ha conegut un club, el nostre. El petit del vestuari s’ha fet gran i ja porta tres temporades defensant la samarreta de l’Esport Club Granollers. Al contrari del que segurament molts pensen, Joel Sánchez Brey no tenia lloc a l’Esport Club Granollers en el seu primer any com a jugador. Ell, segur d’ell mateix, va decidir quedar-se i guanyar-se la titularitat. La decisió no va ser errònia, doncs es va convertir en un indiscutible per Albert Camara. Va agafar el relleu de l’ex jugador Àlex Gil i ha après al costat del millor mestre: el capità Ricky Alcántara. Aquesta és la seva tercera temporada al club i reconeix que encara té una espineta clavada: marcar més gols.

Perquè la gent entengui el teu recorregut. En el teu primer any a l’Esport Club, vas venir cedit i posteriorment et vas desvincular de l’U.E Cornellà perquè creies que no tindries lloc a Segona Divisió B…

Vaig venir cedit però en el meu primer any em comuniquen que hi havia un error amb les llicències i que com que creien que no jugaria, em donarien la baixa. És a dir, que em busqués un altre equip per anar cedit. Finalment, vaig realitzar la pretemporada amb l’equip i vaig convèncer a Albert Camara i la primera jornada de lliga ja tenia fitxa.

Respecte al meu segon any, és quan prenc la decisió de desvincular-me de l’U.E Cornellà perquè efectivament creia que no tenia lloc a Segona Divisió B. Aleshores, de totes les propostes que tenia aquesta era la que més em va convèncer. Coneixia la casa d’haver estat cedit l’any anterior, coneixia a part del vestuari i a més coneixia al tècnic Albert Camara. Podem dir que vas ser una aposta personal d’Albert Camara… Sí, vaig ser una aposta personal d’Albert Camara. 

Doncs la teva primera temporada a nivell col·lectiu va ser molt bona… però la segona va venir amb canvi de míster inclòs… Diferències entre aquestes dues etapes?

Primer vull deixar clar que a nivell personal jo sempre m’he sentit molt acollit a l’Esport Club Granollers. El típic que et diuen que quan ets jove i vas a un vestuari de veterans ho passaràs malament… en el meu cas no és cert. Des de que vaig formar part d’aquest club em van acollir com un més i em vaig sentir com a casa. Respecte a les diferències, doncs la proposta de joc al final és bastant semblant. Els dos tècnics intenten dominar els partits tenint la possessió però al final hi van haver certs factors que influeixen. Crec que vàrem entrar en una mala dinàmica que els jugadors no vam saber resoldre i en aquell moment l’equip demanava quelcom diferent.

L’equip es salva i l’Esport Club Granollers t’ofereix renovar, en una planificació esportiva on es van fer 16 fitxatges i només sis renovacions. Què et va fer signar per la teva tercera temporada al club?

Primerament l’ambició d’aquest nou projecte, sense objectiu fixe però creant un grup de treball bo, sa i compromès,  i sobretot la renovació de Ricky. És un company amb el qual portava dos anys compartint vestuari, per mi era i és una peça fonamental en aquest equip. A partir d’aquí la continuïtat del míster també va ajudar.

Aquesta temporada no estàs sent tant regular en l’onze titular com les altres dues temporades…

Un jugador sempre vol disputar els màxims minuts possibles i sí que és cert què a vegades pots tenir la sensació de ràbia per no sortir en l’onze inicial o fins i tot per no disputar minuts però al final jo sé veure quina plantilla s’ha confeccionat. S’ha fet una plantilla molt competitiva on pot jugar qualsevol i un bon jugador ha de saber conviure amb això.

Després també has de tenir en compte altres factors que ja no depenen de tu. No és el mateix jugar al camp de l’U.E Figueres per exemple o al camp de l’Ascó. També factors que depenen del rival, hi ha equips més rocosos, hi ha equips que t’exigeixen més físicament… Sóc perfectament capaç d’entendre que segons rival, situacions i camp el míster busca unes coses i altres jornades en buscarà unes altres. Jo sé com sóc i se quines prestacions puc arribar a donar. L’entrenador exactament el mateix. A més, al final que sentis ràbia pot arribar a fins i tot a ser positiu, perquè et dóna més energia per seguir treballant i ser competitiu.

Aquesta temporada estem veient un Joel Brey diferent, potser no ets tant creatiu però has après a posar-te el mono de treball…

Quan un jugador juga de mitja punta o bé és més creatiu no et compleix tant en tasques defensives, però quan jugues a la banda sí que es requereix donar ajudes al lateral. Quan jo jugo a banda, no es que no treballi a la mitja punta però sí que ofereixo moltes més ajudes.  Ets sents còmode en aquesta posició? Home em sento molt més còmode jugant a la mitja punta perquè hem dona possibilitats de jugar per dins que és on jo em desenvolupo millor. De totes maneres el que vol un jugador és jugar i a mi el que m’interessa és això.  

Estàs satisfet amb la temporada que estàs realitzant?

Sí però sempre pot estar millor. Per exemple, tinc una compte pendent amb el gol. Fent autocrítica individual hauria de marcar més gols.

Fem-la col·lectiva també. L’equip fora de casa és totalment diferent respecte als partits al Municipal del C/ Girona. Els resultats són bons ja que només s’han perdut quatre partits en tota la temporada  A casa en canvi, la maquinària no acaba d’arrencar. Ho heu parlat a nivell de vestuari?

Jo ho he comentat molts cops… que no s’entén com no fem del Municipal un fortí com la meva primera temporada aquí… o inclòs com la temporada passada, que jugàvem millor a casa que a domicili. No es poden escapar tants punts al Municipal, això està més que clar. Si portéssim la mateixa línia a casa d’altres anys, juntament amb els punts que portem a domicili, segurament ocuparíem posicions de Play Off. I no t’ho dic perquè sigui un objectiu de l’equip sinó també per generar encara més respecte cap els nostres rivals.

Jo tinc la sensació que quan anem fora els rivals saben que els hi costarà, en canvi quan ens visiten al Municipal, creuen que poden extreure quelcom positiu. Hem d’aconseguir que el mateix respecte que ens tenen com a visitant ens el tinguin com a local.

Potser aquí a casa influeix el fet de ser un equip jove. Davant el Cerdanyola per exemple és un partit on si marquem al minut 89 del 89 al 94 no ha de passar res més que no sigui tenir nosaltres la pilota. Potser en un equip més veterà hagués estat així. Això t’ho dic per dir-te algun motiu, la realitat és que ni el vestuari ho sap, però és una realitat que l’equip treballa amb les idees molt més clares fora de casa que no pas quan juguem al Municipal. També potser una qüestió de tensió, potser aquí a casa sortim més relaxats i fora de casa estem en tensió els 90 minuts.

El staff tècnic quina reflexió fa?

Una de les reflexions és la que t’he comentat. Que si marquem un gol al minut 89, a partir d’aquest moment fins al final no pot passar res més. Al final, el míster no mira l’escenari, mira el partit. Sonarà a Cholo Simeone però José Solivelles va partit a partit.

Com ha evolucionat Joel Brey en aquestes tres temporades?

Individualment el primer any jo vaig entrar amb peus de plom i sobretot vaig escoltar molt. Que em deia Àlex Gil, que em deia Ricky… ets més prudent podem dir-ho així. Després de tres anys jo he vist molts jugadors marxar d’aquí i jo m’he quedat. Després de Ricky i Eloi Zamorano (en etapes diferents) sóc el que més temps porta aquí i en l’actualitat em sento més segur i amb més confiança en mi mateix. Sé entendre el míster, agafo més responsabilitat com a jugador i se com funciona aquesta casa.

M’has parlat dels capitans i d’agafar galons. Estava clar que el primer capità havia de ser Ricky però dels altres tres tu entraves en les possibilitats, per una qüestió de “veterania” dins l’equip. Per veterania entenem les tres temporades que portes a l’Esport Club Granollers… Et va sorprendre no sortir entre els escollits?

En el futbol base he sigut capità molts cops. No és un aspecte que em faci especial il·lusió però sí que hi estic acostumat. Si hagués sortit no m’hagués molestat.

Parlem de veterania però també existeix l’experiència. Parlem de Marc Garcia per exemple que no porta només dues temporades a l’Esport Club però té molta experiència en la categoria. És molt de broma però al camp com a capità ho fa bé. De la broma no és, és un nivell superior. Doncs ja m’entens. El que vull dir és que Marc Garcia per exemple a l’hora de negociar, a l’hora de parlar amb els alts càrrecs, amb el míster, ell té més taules que jo, més experiència.

Segurament quan jo tingui 26 anys estaré preparat per ser capità d’aquest equip o un equip semblant. Em falta més temps en un vestuari amateur per ser un bon capità. Ara mateix no ho faria bé.

Parlem de futur Joel… per quins objectius treballes?

Hi ha dos objectius. Un de futur de curt termini i l’altre llarg. El de curt termini està clar, tenir més minuts a la plantilla ara que hi ha jugadors en la meva posició lesionats e intentar quedar amb l’equip el més amunt possible. A llarg termini, doncs et diria jugar a Primera Divisió, mira Gallego amb 32 anys i debutant a primera… però jo sóc conscient que amb les condicions físiques que tinc és complicat. Els perfils estan molts més definits i amb les meves característiques no ho veig viable. Ara bé, l’altre opció és que el club on estigui i que aposten per mi pugui promocionar (com a equip). L’objectiu aquest any no és disputar promoció d’ascens però d’aquí unes temporades podria entrar en els plans. Però per viure-la no has de marxar…

Prenc nota (riu).

Amb la baixa de Ricky queda una posició lliure al mig del camp. T’esperaves tenir més minuts amb aquesta baixa?

M’esperava tenir més minuts en la posició on juga Ricky. Substituir-lo? No, substituir-lo no sinó tenir la variant de poder jugar en la seva posició. T’esperaves tenir aquesta variant i no ha estat així? Correcte, tot i que no estic descontent amb el meu rol en l’equip.