Probablement una de les persones que observa minuciosament a tots i cadascun dels jugadors.  Ell és l’encarregat d’aconseguir que estiguin en un estat físic òptim per rendir al terreny de joc,  tenint en compte el seu estat, virtuts i capacitats. Però no tot es quadriculat, doncs l’estat mental i la motivació són dos pilars que influeixen en el jugador. Ell, apart de preparar-los físicament intenta inculcar i motivar-los fins al final. Tot això amb un objectiu: fer camí cap a la victòria i els èxits col·lectius. Avui parlem amb el preparador físic del primer equip Guillem Almirall.

A nivell professional quin és el balanç de la temporada?

Jo crec que força bo. Que ningú s’oblidi que vàrem estar a sis jornades pel final de lliga lluitant per la quarta plaça i vàrem acabar la primera volta allà. Crec que tota la feina, absolutament tota la de l’staff tècnic ha estat molt bona. Al final, lluites fins on pots lluitar i la lliga et posa al teu lloc, que amb els peus tocant a terra no és ni molt menys una mala posició. La temporada ha estat molt bona així com el rendiment d’alguns jugadors, lesions complicades apart.

La feina d’un preparador físic és potenciar el rendiment d’un jugador, però cada jugador té unes característiques físiques diferents i a més ocupen posicions totalment diferents… És el mateix preparar un lateral que un davanter?

Evidentment no, però s’ha de tenir en compte amb els recursos dels quals disposes. El que jo intentava fer era a pretemporada donar prioritat al treball per línies. Com bé dius, no és el mateix un davanter que un defensor per tant cadascú necessita un tipus de preparació segons posició que ocupa al camp.

Això requereix de recursos i temps.  Al final aquesta categoria optes per feines més genèriques i tots els jugadors acaben passant per tot arreu. Posaràs accions diverses, algunes de força explosiva, altres aeròbiques, altres que llarga durada… has de procurar que els jugadors a part no s’avorreixin. Si els hi fas fer molta estona el mateix exercici al final el seu cap desconnectarà. Per evitar la monotonia doncs el millor és exercitar-se amb exercicis diferents.

En pretemporada però es prioritza el treball per línies per preparar-los específicament ja que venen de vacances i no tothom s’exercita quan esta de vacances, aleshores requereixes de més especificació en la preparació.

Es prepara als jugadors segons objectius? És a dir, si ara mateix estàs lluitant per posicions de play off per exemple, la preparació ha de ser diferent?

Sí ara estàs per entrar a play off entrenar més no és millor. Al contrari que del que molta gent pensa, no per fer més força o més entrenament rendiràs millor. Al contrari, aquestes altures de lliga els jugadors estan en la seva plenitud física (exceptuant els lesionats o els que encara s’estan recuperant). El que ha anat entrenant sempre i ha sigut titular, està bé. El sol fet d’entrenar et dóna ritme per tant ara mateix si estiguéssim per entrar a play off s’entrenaria poc, tot seria molt més tàctic per tal de que als jugadors els hi quedi clar que han de fer i que no han de fer. Treball per part del míster d’analitzar al rival i a nivell físic poc, perquè corres el risc de patir lesions.

Ets l’encarregat a “priori” d’evitar que els jugadors es lesionin, tot i que ja sabem que el primer que han de fer és ser conscients d’uns hàbits saludables…

Exacte, el tema de les lesions és multifactorial. No és només un factor sinó molts. A part de l’entrenament que tu fas existeix l’entrenament invisible. L’entrenament invisible és precisament els hàbits dels quals parles. El descans, l’alimentació, dormir 8 hores diàries…són hàbits de vida que evidentment el preparador no veu. Tu els hi pots dir però està en la mà dels jugadors fer-ho o no. Els que no realitzen aquest entrenament invisible com cal doncs tenen un % de possibilitats molt altes de caure lesionats, molt més dels que si que segueixen una sèrie de rutines saludables.

El preparador físic ho transmet als jugadors?

Sí que els hi puc dir l’aspecte de l’entrenament invisible però mai imposaré o em dedicaré a fer dietes perquè no sóc nutricionista. A partir d’aquí jo sempre recomano que vagin ells a un nutricionista. Personalment, intento inculcar la importància de la preparació física i sobretot la prevenció de lesions. La prevenció de lesions és tot el que està relacionat amb treballar el core, treball d’estimulació del sol de la pelvis que el que fan és estimular les cames, la zona abdominal… que si la treballes bé tens menys números de patir lesions. I després el volum de treball. És molt important trobar el rang òptim d’entrenament. Que no sigui ni excessiu ni per defecte molt poc.

La genètica també juga un paper important?

I tant. La genètica juga un paper fonamental. Els jugadors amb el cos ectomorfo (jugadors que tenen una complexitat prima i els hi costa agafar musculatura o pes) no es solen lesionar tant com els jugadors amb el cos mesoformo (músculs definits i complexió atlètica). Tot i que hi ha com sempre excepcions. El potencial genètic juga també un paper important i pots fer tota la prevenció que vulguis. Si genèticament tens potencial per lesionar-te et lesionaràs.

No tot es centra en la preparació física. També has de treballar amb els jugadors l’aspecte mental, ja que ets l’encarregat de motivar-los, sobretot el dia de partit…

Els dies de partit, concretament en l’escalfament, procuro que estiguin activats i focalitzats en la tasca que estan fent. Com motives als jugadors que saben que des de fa sis jornades la competició ja no té transcendència? És complicat, sobretot tenint en compte que el propi jugador ja sap quin partit és important i quin no ho és. Jo el que faig és seguir el fil del discurs del míster i intentar que estiguin concentrats. Al final tots podem tenir la sensació que la temporada és llarga m’entens? Sobretot quan no ens hi juguem res. La meva prioritat d’aquests últims partits és que escalfin bé, que no es lesionin i que surtin preparats físicament per disputar el partit.

Has passat per segona catalana i per Tercera Divisió, una categoria que ja es troba entre la semiprofessionalitat i l’amateur. En termes de preparació física quines diferències hi ha?

A Tercera Divisió entrenes més i això ja t’implica organitzar la setmana d’una forma diferent. Entrenar més, significa més volum de treball, més càrrega i per tant t’has d’organitzar millor per no cometre errors i fer entrenaments dinàmics.

En segon lloc, el tema de prevenció de lesions… crec que aquesta categoria és quan comença aparèixer d’una manera més seriosa. Aquí a l’Esport Club Granollers et puc assegurar que ho hem treballat durant tota la temporada i ha estat un aspecte capital en la preparació.

Després readaptació de jugadors. Mentre el fisioterapeuta agafa al jugador en la seva fase aguda ( lesió recent) i després jo l’agafo quan el jugador es troba en la seva part final de recuperació i quan està a punt de reincorporar-se al grup. La figura del readaptador crec que només es troba en equips professionals.

L’estructuració del micro cicle també és diferent a Tercera Divisió. El micro cicle és la setmana d’entrenament. Tot s’ha de planificar setmanalment, mai més enllà. Fas planificacions de curta durada. Un dia a la setmana orientes més els treballs de resistència, un altre els treballs de força, un altre en conceptes tàctics, un altre velocitat i coordinació…

També planifiques entrenaments pels jugadors que han sigut titulars i els jugadors que no ho han estat. Mentre els que no han estat titulars fan treball d’intensitat i velocitat els altres fan treballs de recuperació i regeneració e introduïm el tema de la prevenció de lesions.

Sempre s’ha d’intentar assimilar el ritme d’entrenament a un ritme de competició. Aquest és el objectiu número ú del preparador físic.