Eloi Zamorano (25 anys) central de l’Esport Club Granollers que d’aquí poques jornades complirà el seu partit 100 vestint la samarreta del club. Un dels capitans de l’equip, indiscutible a l’eix de la defensa per José Solivelles, no només dona seguretat en defensa sinó que imposa a dins del camp. La seva renovació, va venir motivada per una qüestió de confiança, doncs club i primer equip segueixen una línea ascendent.

Prèvia ECG – Pobla de Mafumet

El conjunt d’Albert Company porta un mes sense guanyar. Aquest fet els fa més perillosos?

És un filial, amb això t’ho responc tot. Els filials són perillosos sempre. Crec que en aquest últim mes han estat condicionats per la mala dinàmica del primer equip, el Nàstic de Tarragona. El primer equip està passant una situació delicada i al haver només una categoria de diferència tots els jugadors han de demostrar que poden jugar amb el primer equip. Això els fa igual de perillosos com si portessin set jornades seguides guanyant.

Parles des de l’experiència pròpia…

He estat en un parell de filials però en el meu cas hi havia dues/tres categories de diferència, aleshores ja veiem com impossible arribar a jugar amb el primer equip. Per molt que entrenessim nosaltres no ho veiem possible. En canvi, els jugadors de la Pobla sí, sí que ho veuen possible. Pensa que ara mateix el filial està ocupant posicions de Play Off i el seu primer equip està lluitant per no perdre la categoria. Estic segura que tots els jugadors de la Pobla de Mafumet donen el màxim per estar, no d’aquí un any, sinó demà mateix amb el primer equip.

Us esperàveu parlar de la Pobla com un rival a batre per posicions de Play Off?

Els filials sempre estant lluitant fins a final de temporada. Potser els hi costa més aguantar perquè al final un filial té altres objectius i també els primers equips poden utilitzar a molts jugadors però són els equips més perillosos de la categoria.

Quina Pobla ens podem trobar?

Una Pobla que ho vulgui jugar tot i un Esport Club que haurà de còrrer molt per poder tenir opcions a guanyar. Per nosaltres serà un partit molt físic, molt. Sense oblidar que nosaltres intentarem tenir el màxim la pilota, però no deixa que haurem de còrrer molt per poder tenir minuts de posessió.

Hi ha “pressió” a l’equip ja que si es torna a guanyar al Municipal aquest diumenge podem ocupar la segona plaça?

Pressió positiva segur que sí. No vull dir que no hauríem de ser tercers, perquè si ocupem aquesta plaça és perquè ens ho hem guanyat, però a priori hi ha altres equips que hi sí que és el seu objectiu real. Som tercers? Perfecte, anem a gaudir-ho. Podem assaltar la segona plaça? Sí. Una pressió positiva per tot l’equip. Vull remarcar que aquesta vegada no val la frase de “ estant a dalt perquè no han jugat amb els equips potents”. Aquesta vegada això no val, perquè hem jugat contra tots menys Pobla, que és el rival de demà i Hospitalet.

Ens hem guanyat poder gaudir del partit del diumenge i si guanyem, tornarem a gaudir la jornada que ve. La posició que ocupem no ens ha de fer canviar la nostre manera de ser.

Factor casa

És l’Esport Club o pot arribar ser l’equip revelació de la temporada?

És molt aviat. La temporada passada quan vam guanyar a l’A.E Prat ens vam posar segons i vam acabar la temporada desens. L’equip revelació de la temporada passada va ser l’Horta sense cap mena de dubte. Aquesta temporada la revelació es pot veure al termini de la primera volta. Parlarem d’això al gener.

Sembla que aquesta temporada sí, el Municipal és un fortí…

El tema del Municipal em deixaràs dir que sí, que és veritat que encara no hem perdut i que en comparació amb la temporada passada doncs sí, hem capgirat la dinàmica però… aquesta setmana tots ens hi hem fixat en les condicions que està el camp i algun dia algú pendrà mal. Hi ha molts forats i els jugadors es poden fer mal. Ens encanta el club i la ciutat però la realitat és que el nostre estadi es cau a trossos.

Tornant al tema dels resultas a casa, la diferència que més bèstia és com està el futbol base amb el primer equip. El caliu que ens donen ells i totes les families es nota molt  i és un fet que ve donat també per la dinàmica que portem.

Retorn de Ricky Alcàntara

La bona noticia de la setmana ha estat l’alta mèdica de Ricky, el primer capità de l’equip que tu malauradament has hagut de substituir en termes de capità a dins del camp…

Només hi hagut un dia que no m’ha agradat portar el braçalet de capità i va ser el dia que li vaig haver d’agafar quan es va lesionar. La realitat és que Ricky no ha marxat mai. Ha estat aquí sempre. Des del dia que es va lesionar fins el dia que li van donar l’alta. Des de la grada i també des del vestuari. Ara que està entrenant… es veu clarament que ja li toca ajudar-nos des del camp.

L’equip només pot anar a més amb Ricky.

Totalment. Anirem un esglaó per sobre. Jo ja l’he vist jugar, ja l’he tingut de company… els nous fitxatges pregunten que si entrena igual que juga…Quan el vegin jugar a futbol es quedaran amb la boca oberta.

 

Imatge: Sergi Campdelacreu