Damián Obispo (24 anys) Nascut a Argentina va venir a Catalunya amb 17 anys, per reunir-se amb la seva familia i jugar a futbol, un esport que porta al cor gràcies al seu pare. Confessa que s’ha passat mitja vida anant pels camps argentins, veient les parades del seu progenitor que era porter. Quan no jugava al carrer amb l’esfèric la seva mare li posava la ràdio perquè escoltés qualsevol partit, així de la manera més humil i senzilla va aprendre a jugar a futbol. S’ha covertit en el màxim golejador de l’equip marcant en un sol partit, tres gols a Vilafranca. Com a bon argentí, es fan de Messi i del Barça però té una compte pendent… visitar La Bombonera.

De la Guineueta a l’Esport Club Granollers…

Vaig fer una bona temporada a la Guineueta marcant 13 gols, cap de penal… i sense ser un golejador nat (riu) Quan em van trucar de l’Esport Club ni m’ho vaig pensar. Era una oportunitat que esperava des de fa molt de temps i José Solivelles m’ha donat l’oportunitat i li estic infinitament agraït.

T’esperaves fer aquest salt de Primera Catalana a Tercera Divisió després de la temporada amb la Guine?

Per l’any que havia fet esperava tenir la sort de tenir aquesta oportunitat.

L’equip va començar va començar molt bé però sí que es cert que el gol ha costat d’arribar. Tot i així quina manera d’arribar… tres gols a Vilafranca… els tres teus. Et treu pressió això de cara al partit davant del Vilassar de Mar ?

Ni t’ho explico. Portava volent marcar com un boig des de la primera jornada. La veritat és que a Vilafranca va ser un alleugeriment. Marcar tres gols després de quatre jornades sense fer-ho m’ha tret molta pressió de sobre, molta responsabilitat. He demostrat que puc fer-ho i ha sigut un premi a la confiança que ha dipositat el míster en mi. Ara jugaré més alliberat i el meu joc millorarà ara que ja he marcat. O sigui que avui marcaràs? (riu) Si Dèu vol sí… el míster a Vilafranca em va comentar un parell de jugades que hauria d’haver estat allà atent, mossegant… i el segon gol vaig fer exactament el que hem va dir i vaig marcar. Avui intentaré estar al 100% per aquest tipus de jugades.

Com a davanter tots els ulls et miren a tu sobretot a un club on sempre ha estat una posició delicada…

Amb responsabilitat però amb el cap ben alt. D’alguna manera o altre els gols arriben, ja ho vaig demostrar l’altre dia. Sé que tinc l’obligació de marcar, no solament per l’equip sinó per mi, perquè sé que si no dono tot de mi i no compleixo amb les espectatives que han dipositat en mi aniré a la banqueta i això és una cosa que no hem puc permetre. Faré gols amb el que sigui menys amb la mà, ho tinc clar.

Notes molta diferència entre les dues categories com a davanter?

No té res a veure. La Tercera Divisió és un altre nivell. Els defensors són molt més ràpids, no tens espais i a més van al tall amb tot. Un joc molt físic que jo no havia viscut mai. Però jo també puc aportar velocitat i sobretot sacrifici… crec que canso als rivals, sóc un corcoll pels centrals. No hem considero un golejador nat però sí un jugador que es buida per marcar. El primer dia que vaig venir aquí… vaig pensar on m’he ficat. Vaig veure un equip molt bo, molt compacte, la velocitat de la pilota era impressionant i alguns jugadors… no tinc paraules per definir-los són extremadament bons. Vaig pensar que em farien fora als dos dies… De fet hem va costar dues setmanes adaptar-me al ritme. Com bé em va dir Pau Darbra “al principi sempre és així però t’adaptaràs i ho faràs bé”.

LA PRÈVIA

Què esperes de l’U.E Vilassar de Mar? Com els definiries?

Són molt bons, crec que el seu retorn a Tercera donarà a parlar. Vàrem jugar contra ells a Copa Catalunya i ens van guanyar. Tenim aquest precedent però sempre hem de partir de la base que va ser el nostre pitjor partit de pre temporada. No estàvem bé físicament i l’equip encara no s’havia adaptat. Ara nosaltres estem molt bé i estem al 100% per aconseguir la victòria.

Seria la primera victòria a casa…

Hem de guanyar a casa ja! Si l’equip juga com a Vilafranca guanyarem segur. A més que ningú s’oblidi que som un equip que defensa maravellosament bé. La consigna és clara, la que tinguem hem de marcar o haig de marcar (riu). Els laterals i els extrems que tenim són pures màquines així que les ficaré segur.

Mateix sistema per guanyar per fi a casa?

No ho sé si el mateix sistema però sí la mateixa concentració i intensitat. 90 minuts concentrats, corrent i fent molt de cas al míster. Sap que hi ha qualitat a l’equip i el míster vol tenir la pilota i així ho hem de fer.

És anecdòtic i més tenint en compte que acabem de començar però la realitat apretada de la classificació diu que l’Esport Club està a dos punts de la quarta plaça…

T’he dit que el Vilassar donarà a parlar no? Doncs nosaltres podem ser un dels equips revelació. Hi ha molta confiança en aquest equip i volem aconseguir la permanència el més aviat possible per després només concentrar-nos en un objectiu: mirar cap amunt.