Alex Castillo (19 anys). ADN granollerí. Alex Castillo va començar al nostre club en la seva etapa d’escoleta, un nen petit de 5 anys que volia gaudir del futbol. Exceptuant tres anys de la seva vida, on va militar a la Torreta, l’Espanyol i al Jabac Terrassa, tots els demés els ha passat vestint la nostra samarreta. En la seva etapa de Juvenil tenia clar que volia seguir a casa seva i lluitar per un lloc al primer equip. José Solivelles el va fer debutar la temporada passada al camp de l’Ascó, just a la primera jornada de lliga. Sense esperar-s’ho enfronta la seva desena temporada al club vestint novament la samarreta de l’Esport Club, aquest cop però com a jugador del primer equip.

 

Com vas rebre la noticia de que formaries part de la plantilla del primer equip?

Em va trucar Javier Pérez a principis de juny i em va comentar que volia re:unir-se amb mi. Jo inicialment pensava que em diria de fer pretemporada amb el primer equip, un fet que a mi personalment ja m’omplia d’orgull. En realitat el que em va dir és que em volia firmar perquè jo formes part de la plantilla del primer equip. Ho recordaré sempre, jo no m’ho esperava. Quan vaig acabar la reunió, em va trucar el míster José Solivelles, em va donar l’enhorabona i recordaré sempre les seves paraules. “ lo difícil ya lo has hecho. Ahora te toca trabajar con humildad para ganarte un hueco en el onze titular”.

És un premi merescut per tota la teva trajectòria al club?

Com bé dius són moltes temporades i sí que és cert que he tingut l’oportunitat de marxar altres clubs però sempre he posat per davant aquest club. És casa meva, aquí em sento com ningú i tinc la meva gent. Hi ha un ambient fantàstic i vaig valorar molt més tots aquests aspectes. Jo he perseguit la il·lusió de qualsevol nen que juga a l’Esport Club que és jugar en el primer equip. Ho he aconseguit amb esforç i molt de treball.

Sent un jugador tant jove, que prové d’un juvenil vas sentir vertigen al veure amb qui compartiries vestuari? Por a disputar pocs minuts?

La sort que vaig tenir jo és que la temporada passada entrenava la majoria de dies amb ells i també vaig realitzar tota la pretemporada amb el primer equip. Aquest fet va fer que entrés en la dinàmica i formés part del vestuari com un més. Jo sóc conscient que surto d’un juvenil, que al nostre equip hi ha jugadors que tenen una qualitat extraordinària i l’únic que puc fer es aprendre d’ells. Aprenc molt per exemple de Pau Darbra. compartim característiques similars i sóc molt conscient que els minuts seran per ell. Quan tingui l’oportunitat, com per exemple a Banyoles, només haig de donar-ho tot per demostrar al míster que té alternatives.

Parlant de Banyoles, va ser el teu primer partit oficial com a titular. Sensacions?

Les sensacions van ser bones. Va ser un partit molt físic, molt dur i crec que vaig estar a l’alçada. No vaig poder desenvolupar els meus factors de rendiment al 100% com per exemple anar al contraatac o el u contra u perquè tal i com es va donar el partit va ser impossible però vaig sortir satisfet del meu rendiment.

Et veus tota la vida aquí a l’Esport Club?

M’encantaria però en això del futbol cada any és una història nova. De moment estic agraït per l’oportunitat que m’han donat i l’estic gaudint.

Que els hi diries als nens que volen acabar al primer equip i que ara es troben immersos en la seva formació

Primerament que treballin al màxim per explotar els seus factors de rendiment. Que es coneguin bé com a jugadors i que ho mostrin als altres. Treure el millor d’un mateix és clau perquè un entrenador s’acabi fixant en tu. Ser bona persona, tenir el cap al seu lloc i no creure’s superior als altres. Jo no sóc ni millor ni pitjor que ningú, jo sóc jo i sé el que puc arribar a donar.

Com ha canviat l’Alex Castillo que jugava al nostre equip cadet i venia aquí els diumenges a veure al primer equip, a l’Alex Castillo que ara forma part d’aquest equip.

Com a persona i com a jugador considero que he donat un pas endavant. He entrat a un vestuari amateur en el qual m’hi sento molt integrat. L’equip com a bloc, m’ha ajudat moltíssim a evolucionar com a persona. Com a jugador, ara penso més ràpid i he après a mirar a qui tinc al costat per poder iniciar una jugada. Dins del vestuari per exemple qui més m’ha ajudat és Pau Darbra. És un referent sense dubte per a mi. Per com m’ha tractat des del primer minut que vaig entrenar amb ells. Deixant de banda que té unes qualitats espectaculars, com a company sempre s’ha preocupat per mi. Quan m’ha hagut de felicitar ho ha fet però també m’ha corregit quan era necessari. Estrany que no parlis de Ricky…Ricky és el segon (riu) per com encaixa en l’estil de joc i la personalitat que té a dins del camp.

Equip

Seguim sense perdre però es segueix resistint la victòria al Municipal. Es donen per bons els dos punts davant de U.E Sant Andreu i Europa o seguirem patint per aconseguir la victòria a casa?

Els dos punts dels dos partits a casa són bons. Són dos equips candidats a disputar play off. Això no treu que el vestuari tingui autocrítica i sabem que l’assignatura pendent és guanyar al Municipal. Hem de fer del nostre camp un fortí i que els equips sàpiguen que aquí, a casa nostra no es guanya fàcilment. Poc a poc crec que ho estem aconseguint. Els equips ja saben que som un equip que costa, que hauran de remar moltíssim si es volen endur els tres punts. El que hem de fer nosaltres és millorar la faceta ofensiva per acabar de posar la por al cos.

El rival

L’Olímpic de Terrassa és un camp molt gran i a més tornem a enfrontar-nos a un equip fet per disputar play off.

Serà un partit difícil, ja simplement per la plantilla que tenen haurien d’estar a dalt sí o sí. També és cert que nosaltres ens hi presentem amb moltes baixes sensibles i de pes però també tenim les nostres armes per guanyar. Som un equip que presenta batalla independentment del rival i els egarencs ho tindran difícil per guanyar-nos. El fet de que sigui un camp gran també ens pot beneficiar a nosaltres. Crec que tindrem les nostres opcions i les haurem de materialitzar. Segur que el míster farà un plantejament determinat perquè aquestes opcions sorgeixin. El gol es segueix resistint… 3 partits 1 gol…

És cert que encaixem molt poc però tenim un deute amb el gol. El míster ens inculca que si tenim una sola oportunitat, encara que sigui una l’hem de posar a dins i a partir d’allà intentar que el rival no ens marqui. Portem tres jornades solament, segur que els gols vindran. És d’hora encara per alarmar-se per aquest tema.

Quin Terrassa t’esperes?

L’inici de lliga d’ells també ha estat i és complicat. Els resultats diuen fins un punt. Per mi no signifiquen res per un equip com el de Xavi Molist. Han fet moltes incorporacions i encara s’han d’acabar d’habituar, exactament igual com nosaltres. M’espero un partit intens amb molt de ritme i amb moltes oportunitats per marcar gol. Nosaltres hem de jugar al que sabem i poso la mà al foc que tindrem opcions a guanyar el partit, que de fet és el nostre objectiu.