Víctor Morales (22 anys). Periodista, jugador i entrenador, les tres coses a l’hora. Qui sap si el veurem sobre el verd o narrant / escrivint jugades que es produeixen en el verd. Va ser el primer fitxatge de l’Esport Club Granollers aquesta temporada. Segons ens explica, el míster ho tenia més que clar i veient els quatre primers partits de lliga no s’equivocava. Li agrada participar en les jugades, tenir la pilota i mostrar la seva faceta ofensiva. De Cardedeu de tota la vida, segueix entrenant al club que porta el cor. El que és com a futbolista ho transmet als seu Benjamí A. Fan de Pep Guardiola i discípol de Jordi López a qui admira com a persona i mestre.

Primer fitxatge de l’Esport Club… què et va motivar a venir aquí?

Venir a l’Esport Club Granollers era un pas endavant a la meva carrera i a més el míster em va transmetre sempre molta confiança. La idea del projecte i del que s’esperava de mi, com volia que jugués el primer equip, quin paper desenvoluparia jo, com encaixaria dins de l’estructura, em va encantar.  Sóc de Cardedeu i tinc tota la meva vida aquí estar aprop dels meus també va ser un factor de pes.

Projecte, idees…pots desvetllar quina idea et van transmetre del primer equip?

Un equip que apostava molt per la pilota, que no li agradava per res jugar sense ella. Un equip associatiu i ofensiu que crec que s’adaptava perfectament a com sóc jo com a jugador i com entrenador, m’agrada que tot parteixi de la pilota. Aquest aspecte és el que em va enamorar de l’Esport Club Granollers.

I de tu?

Perfil de migcampista amb faceta ofensiva però que també tingués la vessant defensiva i bon jugador per alt. Un jugador valent, amb bona lectura de joc i que prengués bones decisions. A mi personalment em va encantar que em veiés així perquè jo em defineixo amb les peticions de José Solivelles.

Que podem esperar de Víctor Morales i de l’equip?

Sacrifici, treball i sobretot que tothom ho tingui clar sóc molt competitiu. No em rendiré mai. De l’equip simplement anar partit a partit, intentar guanyar als màxims partits possibles , no deixar d’intentar-ho i a final de temporada ja es veurà on hem arribat. Sóc un jugador que prefereix no marcar-se objectius.

Precisament l’equip no està  jugant associatiu com en teoria hauria de jugar… A part de Ricky, que li falta aquest equip per acabar d’arrencar?

Jo crec que hem de sortir més valents i confiar una mica més en el que tenim al costat, enrrere i al davant. Als entrenaments sí que surten les coses, si que surten les jugades, simplement crec que ens falta donar un pas a la competició, que el donarem segur. La nostra seguretat més el retorn dels lesionats, es veurà un Granollers diferent, un Granollers que aposta 100% per la pilota.

Una d’aquestes baixes és el teu futur company al verd Ricky Alcantara. Com t’imagines aquesta associació?

La veritat és que tinc moltes ganes de que es recuperi i pugui començar a jugar al meu costat. Tothom m’ha parlat molt bé d’ell i jo per mala sort no l’he pogut veure jugar ni tampoc he pogut competir al costat d’ell. Vull saber el que és jugar amb Ricky i aprendre d’ell.

Hem vist que t’atreveixes a demanar faltes a Pau Darbra. Ets golejador?

Sí, l’any passat vaig marcar cinc o sis gols quan estava al San Cristobal. Crec que tinc bona finalització i el tema de les faltes doncs tot ve perquè al final dels entrenaments provem tres, quatre jugadors i jo personalment he marcat. A Terrassa les primeres van ser de Pau, no va estar encertat i després les vaig llençar jo… que tampoc vaig estar encertat. Home a la pilota li van faltar 2 cm de baixada però si no arriba a ser per això era un golàs… Sí és cert. Que Pau hem deixi tirar les faltes que segur que alguna ficaré (riu). És broma, de fet sempre ho he dit que Pau és el millor jugador que tenim. Té una esquerra de seda i de moment és el millor. Dic de moment perquè a Ricky encara no l’he vist jugar.

Com t’has adaptat al vestuari i a l’Esport Club?

M’he adaptat molt bé. M’han donat molta confiança tan cos tècnic com companys així que per mi ha sigut molt fàcil. Encara que hagi estat en categories inferiors he tingut la sort de tenir un entrenador de categoria superior, com és Jordi López del qual vaig aprendre moltes coses de futbol, com llegir el joc, entrendre els motius de cada acció i també adaptar-me a qualsevol escenari.

El Rival

Quin Vilafranca t’esperes demà?

Han començat molt bé, tenen un parell de jugadors que tenen moltissima qualitat, sobretot Oribe que és la clara referència del equip. A casa seu és un equip molt fort, encara no han encaixat cap gol i sortiran a per totes.

Com arriba el vestuari a la cita de demà després del partit a l’Olímpic?

Jo crec que ens hem de quedar amb les sensacions de la segona part de Terrassa què vem ser molt superiors. Vem tancar el Terrassa FC a base de ser valents i recuperar pilotes a camp contrari. A Vilafranca no hem d’anar a buscar l’empat, hem d’anar a pels tres punts.

Equip menys golejador contra equip que encara no ha encaixat cap gol…

El gol és un estat d’ànim. Els puntes als entrenaments són alegres i poc a poc avançen una barbaritat. Quan entri el primer gol entraran més segur. La feina però no solament és dels davanters, aquí hem d’afegir marcar d’estratègia, a pilota aturada… per tant jo crec que és un treball de tots i hem de començar a creure en això. És una qüestió de temps perquè la qualitat individual hi és.

Per què es veu un Esport Club tan diferent entre primera i segona part? Hi heu trobat explicació al vestuari?

No sé si hi ha explicació, al vestuari no ho hem parlat la veritat. És cert però que a la segona part som millors. Et diré que no són nervis ni falta de ganes de guanyar el partit.