Sergio Fernández: Un porter aporta molt més que aturades”

Sergio Fernández (25 anys) . Fill i nebot de porters la passió per aturar gols ve de família. Va iniciar la seva carrera als cinc anys al Búfala FC, als nous anys va fitxar per l’RCD Espanyol on es va adonar que el seu lloc es trobava sota els pals. En categoria infantil va recalar a les files de UDA Gramanet per posteriorment fer el salt a la Divisió d’Honor Juvenil amb el Cornellà. Com amateur, va defensar primerament els colors del filial arlequinat on va coincidir amb José Solivelles d’entrenador. Probablement una de les èpoques que millor recordarà doncs és on es va fer gran com a porter. Més tard, recalaria a les files de l’A.E Prat a Segona B i Tercera, on malgrat jugar-ho tot va descobrir que la titularitat no ho és tot en aquest esport. Novament a les ordres de José Solivelles, Sergio Fernández va arribar a l’Esport Club Granollers procedent del club potablava aquest estiu on ho va jugar absolutament tot. Salvador en moltes ocasions, la seva primera acció de mèrit amb l’Esport Club va ser al primer partit de lliga, on al 5’ va aturar un penal  de l’Ascó que significava el 1-0. Parlem amb el guardià de la porteria Sergio Fernández. 

Vas ser el segon fitxatge del club provinent de l’A.E Prat. Tinc entès que el teu fitxatge va ser molt ràpid… 

Quatre mesos abans d’acabar la temporada amb el Prat jo ja sabia que no seguiria al club. Aleshores vaig anar a sopar amb l’ex entrenador de porters, Pedro Puigserver i em va comentar el projecte que estava confeccionant l’Esport Club Granollers i li vaig deixar caure que podrien comptar amb mi si realment els interessava. Més tard ja em vaig reunir amb Javier Pérez i des del primer dia tenia clar que volia venir al Granollers. No solament pel projecte, sinó per l’entrenador i l’equip. Amb José Solivelles com entrenador es quan vaig gaudir més del futbol. I al final amb aquest cos tècnic s’està molt a gust, som una família, tots anem a una. Jo vaig valorar molt més això que l’oferta econòmica que em podien oferir, doncs tenia altres ofertes on l’aspecte econòmic era més alt. Esportivament tenia clar que l’Esport Club Granollers era el millor aparador on podia anar. 

Tan clar tenies que no seguiries a l’A.E Prat ? 

Sí. Sé perfectament la forma de fer del Prat. Aquest club, dos mesos abans de que acabi la temporada, ja comencen a mantenir contacte amb altres jugadors, però no solament et parlo de trucades… Aleshores jo sabia que s’havien posat en contacte amb un porter. Si això li sumes que acabava contracte i que no vàrem complir l’objectiu de Play Off, tenia més possibilitats d’estar fora que de quedar-me. A més, conec perfectament a Pedro Dolera, sé la seva manera d’actuar i sabia perfectament que no comptava amb mi per res. La meva època al Prat, han estat dues temporades bones, perquè per una banda he provat la Segona B i per l’altre he estat titular indiscutible la temporada passada,  però tot el que acompanya a la titularitat, és a dir, el meu voltant no em feia feliç. A l’Esport Club Granollers en canvi estic gaudint a tots els nivells. L’any passat a més la relació amb l’entrenador tampoc era bona, les coses com són i això a la llarga t’afecta. 

Arribes a l’Esport Club i a la segona jornada et lesiones…

Va ser dur. Vaig fer una bona pretemporada i al primer partit de lliga vaig aturar un penal. La primera lesió me la vaig prendre com quelcom passatger perquè va ser poca cosa. La segona de genoll si que va ser més dura perquè a sobre és quan l’equip ocupava la segona posició. Les lesions serveixen per aprendre.  Des de que em vaig lesionar hem cuido molt més, faig més treball físic pel meu compte i veig les coses amb un altre perspectiva. Les lesions no deixen de ser un repte més del futbol. 

“Com Pedro Puigserver no hi haurà mai ningú”

En la transició entre la teva recuperació i la continuïtat de la competició, era Álvaro qui ocupava la porteria a un nivell també espectacular. Et vas veure suplent algun cop?

No em vaig veure suplent en cap moment. Una cosa és l’alta mèdica i l’altre l’alta competitiva. Quan jo he tingut aquesta alta, realment he jugat. La competència amb ell la porto molt bé i li tinc molt de respecte doncs és el seu primer any com amateur i està en un molt bon nivell però sempre que he estat al 100% el porter titular he estat jo. El míster es el que decideix en aquest aspecte i tenir aquesta confiança per part d’ell també em ratifica en què no em vaig equivocar venint a l’Esport Club. I que no t’enganyi la titularitat, perquè jo l’any passat ho vaig jugar tot al Prat però no tenia la confiança ni de Dolera ni de la gent que formava part del staff tècnic i del club. Almenys jo no la sentia. 

Recordo el primer dia d’entrenament l’entrenador de porters em va fer un comentari per mi fora de lloc. Em va donar a entendre que ells volien un perfil més veterà de porter per aconseguir l’objectiu… Per tant malgrat jugar-ho tot no tenia ningú que confies, que creies en mi. Aquí a l’Esport Club, tot i tenir una competència molt bona a la porteria sento la confiança i el recolzament de tots. Això a qualsevol jugador li dóna un plus de nivell. 

“El porter ha d’estar pendent de totes les jugades del partit”

Els porters heu d’aguantar l’alè dels aficionats rivals… 

(riu) Sí. Hi ha aficions sanes i després hi ha gent que es dedica a molestar. Amb alguns comentaris jo he arribat a riure fins i tot perquè són graciosos. Ara bé, quan es comencen a ficar amb la teva família o bé t’insulten de manera agressiva s’haurien de prendre mesures. Molts cops són coses que queden impunes. El cas del Sant Andreu per exemple va ser clar. A mi em van fer una ferida al llavi fruit d’un cop amb el colze. Puc entendre que sent de l’equip rival et faci més ràbia o menys però mentre m’estaven curant el llavi vaig haver d’escoltar coses tipus písalo, písalo… m’havia fet mal de debò encara que el col·legiat no va xiular absolutament res, i això que era una acció de vermella directa.  Traient aquests episodis puntuals, a mi que em diguin coses  mentre estic defenent  la porteria no em suposa un problema. Estic pendent del que passa al terreny de joc perquè un porter ha d’estar pendent de tot. Si t’ataquen per una banda, per l’altre, en un corner, d’indicar a la defensa… has d’estar els noranta minuts en tensió. 

Vas entrar a l’Esport Club Granollers amb Pedro Puigserver i aquest va marxar al mercat d’hivern. Com han estat aquestes dues etapes?

Pedro Puigserver era un referent per mi va ser una pena que marxés. És un referent a nivell professional i personal. És un entrenador que ara mateix està en futbol professional però crec que arribarà a primera divisió. Té molt de nivell, inclòs superior alguns entrenadors que ja estan a primera divisió. Per mi va ser molt dur però tampoc ens podem queixar de Rafa que és el nou entrenador. És molt professional i el tracte és bo, ens escolta molt i s’ha adaptat a nosaltres…però com Pedro… Com Pedro Puigserver ja et dic jo que no hi haurà mai ningú. El trobo molt a faltar, no t’enganyaré. 

“No m’he plantejat mai que el club aposti per Álvaro i no per mi, la competència és sana”

Partits com els de Vilatenim, són els que fan gran un porter?

Solament es destaca la figura del porter quan fem parades que podrien ser gols però potser en un partit no he fet tantes parades però he sortit tres cops al tall o a blocar. Quan destaques es perquè l’equip ha patit i si bé és cert que a mi m’agrada el sentiment es contradictori, perquè quan menys feina tingui en un partit millor. Respecte a la teva pregunta, sí, quan acabi la temporada aquests partits són els que recordes. Figueres, Europa a casa, Ascó… parades que donen punts. La figura de porter és difícil, quan pares ets un crac, ara quan no ho fas és un drama. És complicat ressaltar la figura del porter perquè és el que deia abans quan el porter ha de treballar molt significa que els jugadors de camp no han sabut aturar el jugador amb l’esfèric abans. 

Abans es pensava en el porter com un joc de mans. Ara és important que sigui un jugador també complet amb els peus. 

Totalment, un porter sense un bon joc de peus en l’actualitat no pot arribar lluny. Pensa que es fonamental jugar des de darrera o enviar correctament les pilotes llargues… els peus també poden realitzar parades prodigioses. Per ser un porter complet i transmetre seguretat has de ser complet amb els peus. 

Serà cert el que diuen que el primer que has de fitxar és un bon porter i un bon davanter…

Tu rius, però això és segur. No et diré que t’asseguri disputar una promoció d’ascens però tenir un bon killer i un porter que transmeti seguretat és fonamental pel bon joc d’un equip. Un para gols, l’altre els fica. Ambdós figures signifiquen punts per l’equip. Al final però el futbol es un treball en equip i evidentment hem de ser un bloc. 

Arribeu al límit físicament parlant en aquest últim tram de temporada? 

Hem tingut les baixes de Xavi Civil i Marc Garcia, també la de Serra… fet que ha provocat que no es poguessin realitzar rotacions per fer descansar jugadors que ja porten molts minuts. Potser que l’equip arribi just a final de temporada però jo crec que a tots els equips es nota. En gairebé tots els equips s’ha de notar perquè no som professionals del futbol. No trobo que l’equip estigui tant malament físicament. L’ objectiu ha de ser arribar a l’última jornada lluitant per la quarta plaça. Si no és nostra almenys que no sigui per no lluitar-la. Per pressupost, història i jugadors hi ha altres equips que tenen més punts que nosaltres per endur-se aquesta plaça. Els últims partits és vital sumar per no perdre aquesta lluita. 

Aquest equip ha de jugar amb un equip que plantegi un sistema de joc similar al nostre? Ha quedat demostrat que els equips rocosos ens deixen sense idees. 

Totalment. Venen aquí a tancar-se i a oferir un joc físic que nosaltres no tenim i molts cops no hem sabut contrarestar. Aquí no hi ha cap Messi, m’entens? L’únic que ara dóna una mica de verticalitat i que és capaç de fer coses increïbles és Pau Darbra, els demés doncs són molt bons però no tenen aquesta capacitat de desencallar un partit. És el jugador que més et pot superar línies. Si no ho ha fet ni ell davant d’alguns rivals… doncs imaginat. Ja sabem que no ens agrada jugar contra aquest tipus de rival, però penso que també els hi passa a la majoria d’equips de la lliga amb una definició de joc clara que en són molts. 

“La meva primera opció per la pròxima temporada serà l’Esport Club Granollers”

¿Si l’equip no hagués perdut tants punts a casa, l’Esport Club Granollers estaria a Play Off? 

No ho sé això és complicat de dir-t’ho, però que ens ha penalitzat segur. Sobretot l’últim empat a casa davant el Martinenc FC. Si vols aconseguir objectius a casa has de ser fort i aquesta temporada probablement és la única espineta que tenim clavada. A nivell colectiu però estem fent una temporada molt bona. Estem on hem d’estar i els últims resultats ens avalen per acabar de fer una temporada rodona. 

L’equip crec que ha jugat com volia el míster, i tenir la pilota a Tercera Divisió GV és molt dificil. 

És un projecte que aposta per la gent molt jove, tu ho ets però entre tu i Alvaro el més jove és ell. En una possible continuitat, et planteges la posibilitat de que el club aposti per Álvaro i no tant per tu? 

No he pensat en el futur. Estic molt a gust aquí i al cap i a la fi quan estàs tant bé a un lloc no et passa pel cap marxar. De fet jo no ho penso. La meva intenció és continuar si més o menys es manté tot igual.  No tinc necessitat de marxar a un altre equip quan aquí ho tinc tot. Respecte a Álvaro… la competència és sana i es tracta de treballar cada dia perquè el míster aposti per tu però ja et dic, la meva primera opció serà l’Esport Club Granollers sense dubte. 

Tenint en compte les bases d’aquest nou projecte…En una hipotètica segona temporada, creus que l’equip encara pot créixer més? 

Si es manté més o menys les bases d’aquest any sí. És molt dificil de dir-ho però aquest any tenim un equipàs i hem fet una gran temporada. S’ha de ser conscient que hi poden haver baixes però estic segur que la gestió esportiva les suplirà amb eficàcia perquè no hi hagi cap desequilibri. Per disputar els play off has de tenir un equip equilibrat sobretot a radera. A Tercera Divisió la clau és no encaixar masses gols i a partir d’aquí tot radica en l’equilibri. 

By |29 Març 2019|Noticias|0 Comments