Ricky Alcántara: “M’agradaria seguir a l’Esport Club molts anys més i veure el club créixer”

Seguim amb les nostres entrevistes de cada dimarts. Aquest cop coneixem (si és que encara no ho sabeu tot d’ell) al primer capità Ricard Alcántara. 

Més conegut com a “Riki” es va formar al planter del nostre club i ha militat en diferents entitats com ara el R.C.D Espanyol, el Vilassar de Mar i el Mollet. La seva il·lusió sempre va ser tornar a l’Esport Club Granollers i ho va fer la temporada 2015-16 coincidint amb el retorn de l’entitat a Tercera Divisió GV. Des d’aleshores, s’ha convertit en imprescindible al mig del camp. Aquesta temporada torna a lluir el braçalet de capità en la que és la seva quarta temporada al club.

 

Vas ser el primer jugador a renovar de la plantilla. Ho tenies clar des del primer moment?

Doncs sí, malgrat que la temporada passada va ser molt complicada, tenia bastant clar que si seguia el cos tècnic i el club em valorava com jo esperava, seguiria a l’Esport Club. Em vaig reunir amb Javier Pérez i vaig sortir molt content de la reunió. Aquella mateixa tarda es va solucionar el tema de la meva renovació.

T’agradaria retirar-te com a futbolista a l’Esport Club Granollers?

M’agradaria seguir aquí molts anys més i seguir veient al club créixer com ho està fent ara mateix. Encara sóc jove, tinc 27 anys i no penso en la retirada. No se sap  el que vindrà en un futur però el meu objectiu a curt termini és seguir el màxim de temps possible a l’Esport Club.

Has militat en diversos equips. Vas estar fins i tot defenent els colors de l’etern rival del Vallès com és el Mollet. Sempre has tingut ganes de tornar a l’Esport Club Granollers?

Sí, sempre. Vaig començar el futbol al Lliçà de Vall que és el meu poble i primer l’Esport Club va fitxar al meu germà. Sempre des de ben petit venia al Municipal del C/Girona no solament a veure el meu germà sinó també a veure el primer equip. Abans l’Esport Club Granollers era un club referent, no solament al Vallès sinó també a Catalunya i podies gaudir de molt bons partits de futbol. Més tard, em van donar l’oportunitat de jugar aquí en categoria benjamí i no m’ho vaig pensar. Després vaig provar l’aventura amb el RCD Espanyol i posteriorment Vilassar, Mollet… El meu objectiu sempre va ser tornar a l’Esport Club Granollers.

Has comentat que abans l’Esport Club Granollers era un club de referència, un club on tothom hi volia jugar, sobretot en termes de futbol base. Amb els anys pot ser que s’hagi perdut aquesta essència. Amb el nou model de gestió esportiva es vol tornar a recuperar aquesta essència de club model sobretot en formació de jugadors. Creus que s’aconseguirà?

Jo crec que és un treball bastant dur i llarg però un aspecte que em va agradar de la meva reunió amb Javier Pérez és que vàrem parlar molta estona de futbol base. Crec que tenen la idea de potenciar el futbol base, és una eina essencial. Un primer equip del Granollers ha de tenir jugadors formats a la pedrera.

Parlant del primer equip. Fins a tretze incorporacions noves pel primer equip i només sis renovacions, entre elles la teva. Com veus el primer equip aquesta temporada?

Veig un grup molt sa on el treball i l’esforç són les principals eines per aconseguir victòries. Crec que el primer equip hi ha molts bons jugadors, molts d’ells van coincidir també en la seva època al CE Sabadell i això al vestuari també es nota. Crec que l’entrenador i el director esportiu han fitxat gent que coneixen bé i aquest aspecte és molt important. Quan saps la gent, la persona i el tipus de jugador que estàs fitxant tens molt guanyat.

Tornes a ser capità de l’Esport Club Granollers. Tercer any consecutiu formant part dels capitans i segon any consecutiu sent primer capità. Com et sents?

Molt agraït la veritat. Ser capità d’un equip té la seva dificultat però també té importància i t’aporta molta alegria.

Com et definiries a dins del terreny de joc?

Un jugador atrevit, que li agrada tenir el control de la pilota i dur el ritme del partit. Sóc capaç d’atacar quan toca, de defensar quan toca i de prendre decisions en moments importants… però sobretot sóc molt competitiu. No m’agrada gens perdre i a més m’agrada tenir-ho tot al seu lloc i ben controlat. Per aquest motiu dono instruccions als meus companys. Hi ha molta gent que es pensa que ho faig perquè sóc capità i no és així. Si fos únicament jugador de camp, també ho faria.

Sensacions personals després del començament de lliga?

L’equip en el primer partit de lliga es va adaptar bé a l’annex d’Ascó. Jo tampoc hi havia guanyat mai fins a l’altre dia. Parla molt de l’equip aquesta primera victòria. Som un equip fet per tenir la pilota però hem de saber jugar també sense ella. Crec que som un equip que sap competir i és important aquest aspecte si vols fer coses al llarg de la lliga. La derrota davant de la Pobla  serveix per aprendre, sobretot s’ha de saber llegir la segona part que és quan l’equip va canviar.

Quin és el repte del primer equip aquesta temporada?

Sense cap mena de dubte ser ambiciosos. Crec que tenim un bon grup de jugadors i de persones i l’equip ha de seguir creixent. No ens hem de marcar un objectiu, sinó que hem de guanyar partits i sobretot controlar-los (com diu el míster). A partir d’aquí començar a sumar i quan quedin 10/11 jornades ja ens podrem marcar l’objectiu final.

Creus que ets el jugador que més estima aquest club?

(Riu). No ho sé, suposo perquè porto molts anys en aquest club però per exemple l’altre dia vaig estar parlant amb Guillem Pujol i ell als sis anys ja estava jugant aquí. Segur que ell també sent un sentiment especial pel club. Personalment et diria que sí perquè és el club on m’he criat i està clar que l’estimo molt.

Els jugadors teniu la percepció que el tomb d’aquest club està canviant?

Des que em vaig reunir amb Javier Pérez vaig saber que alguna cosa estava canviant dins del club. El club volia i vol fer les coses bé des d’un començament. Només cal que vinguin a veure el canvi que ha fet el camp, les equipacions del primer equip i futbol base , la serietat a l’hora de tractar-te i fer les coses i sobretot petit detalls. L’altre dia per exemple vàrem anar Ascó i ens van portar el berenar, són detallets que  el jugador valora molt i fins ara aquests aspectes havien estat una mica descuidats.

Una pregunta que ens han enviat diverses vegades per les xarxes socials. T’agrada la nova equipació de l’Esport Club Granollers?

Sí totalment. Ens representa a més una marca molt coneguda i a tothom li agrada que les marques que vesteixen a grans equips també et representin a tu. La veritat és que està molt bé.

T’esperaves aquest canvi a l’Esport Club Granollers?

Si et sóc sincer i tiro un any enrere et diria que no. Semblava impossible imaginar-se tot això fa uns mesos. Ara que ho estic veient amb els meus propis ulls m’ho crec. Estan fent les coses bé des que ha entrat el model de gestió nou i personalment penso que l’Esport Club Granollers seguirà creixent. Almenys és la meva sensació. Quan es fan les coses bé amb treball, sacrifici i actitud només hi ha una opció: seguir creixent.

Si haguessis d’escollir un jugador de #3div5 a qui escolliries? I dins del teu equip?

A Tercera Divisió GV ara mateix et diria que Coro (David Corominas actualment al Terrassa FC). El conec més per la seva trajectòria al Peralada però per mi és un jugador amb una qualitat excel·lent i que pot decidir un partit quan ell vol. Això és molt complicat de tenir i el Terrassa FC ha firmat a un tros de jugador.

Dins del primer equip doncs et diria molts. Per la seva trajectòria i pel poc que he pogut compartir amb ell em quedo amb Raúl Torres. Crec que és un jugador amb el qual ens entendrem molt bé dins del terreny de joc i a més la seva trajectòria és admirable.

És compatible la conciliació d’un futbolista de categoria semi professional-amateur amb la vida laboral/personal?

Sí que és compatible però és molt sacrificat. Evidentment no és el mateix venir d’una jornada laboral i marxar a entrenar al vespre, que entrenar al matí i centrar-se única i exclusivament en el futbol. En aquesta categoria tot influeix, sembla que t’emportis els problemes de casa i del treball a l’entrenament, tot i que jo intento desconnectar. La veritat que pel que et demanen en una categoria semi professional, sí que és molt sacrificat.

Has hagut de sacrificar algun aspecte de la teva vida pel futbol?

Sacrifiques moltes coses, a vegades sense rebre res a canvi. Crec que la vida del futbolista semi professional és la vida més complicada de tots els jugadors de futbol, perquè jugués per no guanyar gairebé res a nivell econòmic i has de ser igual de professional com un futbolista que realment ho és de debò. Surts perdent en tots els aspectes però en el meu cas ho faig perquè estic enamorat d’aquest esport. No me’n penedeixo de absolutament res perquè el que visc en el futbol m’omple tant que val la pena sacrificar certes coses.

Un aficionat comenta: Ricky, tinc un fill de tres anys i d’aquí un parell ja podrà formar part de l’Esport Club Granollers. Et veus com a entrenador i així poder entrenar el meu fill?

(Riu) Quan em retiri m’agradaria molt entrenar. Ho tinc en ment però no se molt bé com ho faré. He estat entrenador de nens, m’encanta entrenar i sobretot ensenyar. El que no tinc massa clar és si tornaria a entrenar a nens de Futbol 7 per exemple o tiraria per alguna cosa més competitiva. Sé que la meva etapa com entrenador de futbol 7 ja la vaig passar però també sé que em queda molt per aprendre. Sincerament, no m’he plantejat encara si quan em retiri entrenaré a nens o bé mirar d’entrenar algun primer equip amateur.

Què penses que pots ensenyar o aportar als teus companys de vestuari?

Als joves sobretot que siguin ambiciosos, perquè jo recordo que quan era petit sempre tenia por a perdre la pilota o fallar alguna assistència… en definitiva a no ser jo. Els animo a que siguin ells mateixos com a futbolistes, que no tinguin por. Jo quan era més jove i perdia alguna pilota o feia alguna cosa malament Ricky ja no hi era en tot el partit, ara per suposat he canviat. Jo els animo a que siguin ambiciosos i els hi dic que si els han de corregir ja ho farà l’entrenador. En definitiva que no es posin límits i que siguin atrevits.

Que sent Ricky Alcántara quan veu que tots els seus companys volen jugar al seu costat?

Sento un orgull enorme. La veritat és que sentir-te estimat per tot el vestuari és una sensació única. Crec que m’estimen més com a persona que com a jugador, per molt que m’agradi combinar i donar joc als meus companys. Em veuen bona persona i suposo que com que sempre els intento ajudar per això em tenen tanta estima.

By |28 agost 2018|Primer Equipo|0 Comments