Tothom recordarà el partit al Municipal del C/Girona Esport Club Granollers – Fundació Esportiva Grama de la temporada passada. No per la victòria ni pel joc de l’equip, sinó perquè el capità Ricky Alcántara patia la pitjor de les lesions: trencament de lligaments creuat. El Municipal es va quedar mut, només s’escoltaven les narracions dels periodistes locals que havien de continuar narrant que passava al terreny de joc. Quan millor estava Ricard Alcántara es va trencar. Una lesió de 7 / 8 mesos, contant la recuperació de ritme, es va convertir en una lesió de més d’un any. Ricky, que va haver de passar per quiròfan un segon cop, va disputar els seus primers minuts després de la lesió al camp de l’Hospitalet, per posteriorment fer el propi al Narcís Sala.  El capità porta cinc temporades defensant l’escut de l’Esport Club i s’ha guanyat a pols la condició d’imprescindible de l’equip. Demà segurament tornarà a trepitjar la gespa de la que és casa seva i el Municipal es vestirà de gala per veure el capità jugar.

Primer de tot Ricky explica les sensacions que has tingut després d’haver disputat els teus primers minuts després de la lesió.

Vaig anar convocat en el partit del Manresa a casa i de fet vaig fer l’escalfament per sortir però al al final per com anava el partit no vaig fer-ho. És cert que m’hagués agradat reaparèixer al Municipal del C/Girona però al final això no ho decideixo jo. Al camp de l’Hospitalet tal com va anar el partit sabia que tenia possibilitats de disputar alguns minuts. La sensació de anar corrents de la banda fins la banqueta per sortir va ser molt emotiva per mi. Em vaig sentir com un nen petit quan comença a jugar a futbol. Al principi vaig estar una mica nerviós però a mesura que anaven passant els minuts em vaig retrobar amb tots els sentiments, vaig tornar a sentir el que és ser jugador de futbol.

Per desgràcia ha estat una lesió que ha durat més de l’esperat. Vas haver de passar per quiròfan un segon cop, seguir amb la recuperació… en algun moment d’aquest procés vas pensar en retirar-te?

Jo volia intentar com fos el fet de seguir jugant. Sí que és cert que quan veig que als cinc mesos el genoll no està com ha d’estar em preocupo. Jo ja vaig patir la mateixa lesió farà uns anys i sabia que hi havia alguna cosa que no funcionava. Vaig anar a veure al traumatòleg i em va proposar fer un tractament de cel·lules mare però tampoc em garantia al 100% que funcionés. Vaig decidir apostar per aquest tractament i hem tingut la sort que de moment està funcionant i la veritat és que estic feliç de poder seguir jugant. Evidentment, si no pogués seguir jugant al nivell que vull potser sí que m’ho pensaria, però de moment em sento bé i no penso en retirar-me.

Sí el físic em respon continuaré jugant. No em plantejo retirar-me i seguiré jugant fins que no pugui més.

Tres lesions de genoll, dues d’elles greus. Quan tornes a trepitjar la gespa després d’aquests tipus de lesions fa respecte?

Està clar que el teu cap pensa en la possibilitat de tornar-te a fer mal però ho has d’apartar ràpidament. Jo em focalitzo en el partit i prou. Almenys el que em passa a mi és que la il·lusió pot més que els pensaments negatius. Ara mateix només penso en tornar al nivell d’abans de la lesió.

Has disputat els teus primers minuts amb bones sensacions. Et veus capacitat ja per ser titular?

Com tu dius les sensacions han estat bones, malgrat entrar amb un resultat desfavorable per l’equip, sobretot vaig tenir millors sensacions al Narcís Sala. Respecte a la titularitat sí que és cert que no estem en pre temporada, és complicat entrar de suplent i el míster no et pot garantir quan entraràs. Algun dia hauré de ser titular, no em fa por i en tinc ganes. Quan el míster ho consideri sortiré de titular.

Demà després de jugar dos partits seguits a domicili, si tot va bé tornaràs a trepitjar la gespa del C/Girona. Partit especial…

La veritat és que sí. Jugar aquí a casa és el que més em motiva. Aquest camp a mi m’encanta i gaudeixo més quan juguem a casa que quan juguem a fora. Aquí em ve a veure la meva familia, amics, gent propera i els propis aficionats. La veritat és que aquest any m’han recolzat molt. Sempre que em veien a la grada em preguntaven que com estava i ara els hi dec fer-ho el millor possible.

Els teus companys sempre t’han definit com un jugador imprescindible per l’equip. El rol que has hagut d’ocupar durant aquests 13 mesos ha estat el de capità però d’una manera molt diferent…

Sense mi l’equip ha anat perfecte. Han fet i estant fent una temporada excel·lent. Durant la lesió he ocupat un rol d’ajudar, sobretot a la gent jove. Baixar a la mitja part i aconsellar a l’equip, sobretot amb aquells jugadors que ocupen la meva posició. La veritat és que aquest equip sense mi  ha tingut molta personalitat i jo no he tingut res a veure amb la primera volta que ha fet l’equip. Tot és mèrit d’ells.

Et van fer una entrevista fa poc on deien que Ricky torna a gaudir del futbol o millor dit, el futbol torna a gaudir de Ricky. La segona és la correcte.

Jo et diria que la primera. Les dues lesions que he patit de lligaments m’han vingut quan millor estava i això psicològicament és un cop molt dur i també injust. L’any passat em trobava en un moment molt dolç, de fet crec que el millor de la meva carrera i em va fer molt de mal lesionar-me i encara més mal no recuperar-me en el temps establert. És molt dur veure que et lesiones en el teu millor moment i també en el millor moment de l’equip. Gràcies a les persones que m’han fet costat he pogut sortir-ne. Primerament la meva parella que és la que ha viscut amb mi tot el procés de la lesió, familiars… A nivell esportiu a Gerard Daza, el fisioterapeuta del primer equip que ha perdut hores de la seva vida personal per ajudar-me. També haig d’agrair a tot l’Esport Club Granollers les mostres de recolzament i també als aficionats. Gràcies al carinyo de tothom m’he pogut recuperar. No menteixo si et dic que m’he sentit molt estimat per tots.

Veurem a Ricky Alcántara retirar-se aquí?

Mentres el club em valori i em vulgui jo seguiré aquí. La meva idea i menys amb 28 anys no és anar a provar coses noves. No penso en la retirada, vull jugar molts més partits vestint la samarreta de l’Esport Club però la resposta és que sí, m’agradaria retirar-me aquest club.

Esport Club Granollers – Banyoles

Després de tres derrotes consecutives, és condició obligatòria demà guanyar al Banyoles?

És molt important guanyar demà al Municipal. No ens podem permetre tants resultats negatius seguits. Demà hi ha enfrontaments directes i si nosaltres puntuem tres punts ens tornem a colocar adalt. Juguem a casa i s’ha de recuperar el fortí de la primera volta.

El vestuari va sortir tocat del Narcís Sala. Heu tingut les victòries o l’empat a tocar i finalment no s’ha puntuat. Com està el vestuari després d’aquests resultats negatius?

Sortim tocats perquè perdem. Tenir-ho a tocar contra equips que ens tripliquen el pressupost i que et remontin als últims minuts és dur. De totes maneres, jugues a futbol per guanyar i per tant surtiries tocat encara que perdis contra el cuer. Aquesta setmana l’equip ja ha estat totalment focalitzat en el partit de demà, seguim focalitzats en Banyoles i en que s’ha de treure els tres punts. Aquestes derrotes, la de l’Hospitalet i el Narcís Sala ens han servit per veure que anem pel bon camí i només ens falta més contundència. Estem per guanyar i només pensem en això.

Si recuperem la radiografia de la primera volta, va ser un partit on l’Esport Club li va costar i de fet vàreu marcar en una jugada aïllada. Quin Banyoles esperem aquest diumenge?

Doncs un Banyoles molt motivat. Ve de treure un bon resultat davant del Terrassa en un partit on mereixia més, perquè es mereixia guanyar per ocasions de gol clarament i seguiran amb aquesta dinàmica. És un equip que no té res a perdre, és un equip ambiciós, amb jugadors que tenen molt de caràcter i sobretot que no tenen por aquesta categoria. Pressionen molt bé i ens poden posar les coses molt difícils si no estem al 100%.

El factor casa és determinant per l’Esport Club? És a dir, es confia en l’estadística que porta l’equip al Municipal?

Està clar. Només hem perdut un partit a casa. A diferència de l’any passat s’ha millorat moltissim a feu propi. A més a nosaltres ens agrada jugar a casa, s’ha millorat moltissim l’assistència de públic inclòs de jugadors del futbol base. L’equip tot això ho nota i donem el millor de nosaltres mateixos.

La plantilla

Una temporada més a l’Esport Club Ricky i ja en són cinc. Aquesta temporada s’ha tornat a renovar a l’equip però sí que és cert que s’han mantingut peces claus. Molta diferència d’una plantilla a l’altre?

A nivell de jugadors l’any passar crec que teníem jugadors que controlaven millor la pilota però el míster José Solivelles sap adaptar-se a molts sistemes i estils de joc i sap extreure el millor de cadascú, Aquesta temporada pressionem més que l’any passat, tenim jugadors que funcionen bé d’interiors i a més són molt ambiciosos. Per mi l’any passat erem més tècnics però aquest any som més potents. Aguantem la pressió els 90 minuts i arribem molt més a l’àrea.

Crec que la primera volta ha estat espectacular millor que  la de l’any passat. La pinya del vestuari també és molt important. Tan titulars com suplents. Això és el que realment ens fa ser forts.