Raul Torres: “Si seguim en aquesta línia podem donar la sorpresa”

Raul Torres (34 anys) és un jugador que ha passat tota la seva vida darrera d’una pilota de futbol. Equips de Segona A, Segona B i Tercera Divisió l’han vist créixer com a futbolista, però per ell de casa només n’hi ha una, la del Terrassa FC. La vida l’ha portat a no penjar les botes al club de la seva vida i militar actualment a l’Esport Club Granollers. Treballador i pare de la petita Candela, prioritza  la família abans que els gols, però manté que encara pot donar molta guerra. De fet, la marca de roba que ha creat juntament amb la seva dona, el defineix bé…THE STRIKER.

Molts companys de professió et consideren un mestre en el món del futbol…

La veritat que molts companys m’ho diuen. També crec que és per l’edat que tinc, estic jugant amb gent que li trec deu anys, quinze anys per davant i l’experiència doncs suposo que porta a que et diguin coses d’aquestes. Em sento identificat amb el que em diuen perquè la veritat m’ho solen dir sempre.

Com a veterà, estàs dins d’un equip que en línies generals és molt jove. Que pot aportar Raul Torres en una plantilla com aquesta?

La plantilla està molt ben compensada la veritat. Sóc una persona que pensa que en tots els equips hi ha d’haver gent jove amb ganes de créixer i debutar en un primer equip i després quatre o cinc veterans que sàpiguen el que és jugar en una categoria com aquesta que és molt exigent.

Vas marxar del Terrassa FC sent el màxim golejador de l’equip egarenc. Que és el que et va fer abandonar el club de la teva vida per venir a l’Esport Club Granollers?

Doncs ara jo estic vivint a Mataró, he creat una empresa amb la meva dona i la seva família. Hem creat una marca i a més a més he sigut pare. Quan tens una edat hi ha coses que valores més, molt més inclòs que l’aspecte econòmic. És cert però, que en el tram final de la meva etapa al club egarenc, el Terrassa FC no em va posar les coses fàcils. Van començar a deixar-me relegat a la banqueta i crec que volien realitzar una plantilla diferent sense tenir-me en compte a mi.

Et va fer mal que el club et deixés fora de la promoció d’ascens?

Sí, perquè és el club de la meva vida. Jo sóc de Terrassa i em volia retirar al club egarenc. A més, amb el projecte que ha realitzat el Terrassa durant aquests últims anys, van ser ells qui em van trucar mentre estava a Segona B amb l’Hospitalet. Vaig marxar cap a Terrassa per l’amor que sentia pel club i perquè sempre m’he sentit molt estimat per tothom, des de l’afició fins a la junta directiva. La veritat és que no vaig entendre que sent el màxim golejador de l’equip durant dos anys es deixés de comptar amb mi de cop i volta. Tot i això, aquest esport és així i s’han de respectar les decisions i ara mateix estic encantat de ser jugador de l’Esport Club Granollers. A més, ara la meva prioritat és la meva filla aleshores jo no podia estar treballant i a més desplaçant-me a tanta distància. El que volia era tenir una estabilitat en aquest sentit i està el més a prop d’ells possible.

Amb 34 anys m’imagino que les lesions deuen ser més problemàtiques. Com et cuides per evitar-les?

Gràcies a deu sempre m’han respectat moltíssim les lesions. Sóc un jugador que sempre s’ha cuidat molt i sobretot no he sortit, no m’agrada el món de la nit. Ara sí que és cert que he tingut mala sort aquí a l’Esport Club però ja torno ha està al 100% per jugar. També influeix el fet de la paternitat, quan la nena és tan petita no et deixa dormir el que voldries i no he descansat bé. Això també influeix en el rendiment d’un jugador. El descans és de vital importància.

Ara que ja estàs recuperat et veus com a titular indiscutible en aquest equip?

No, per res del món. Per la senzilla raó que hi ha una plantilla molt bona. A mi m’ha sorprès, s’han realitzat molts bons fitxatges. Hi ha un equip molt jove amb molta projecció i amb ganes de fer coses i qualsevol jugador pot ser titular en aquest equip.

Aquest equip té sostre o pot créixer més?

Amb el poc temps que portem, les bases que ens han transmès des del staff tècnic les estem assimilant i entenen molt bé. Som un equip pràcticament nou i és molt complicat fer el que estem fent. Amb 11 jornades disputades, estem lluitant per llocs de play off, lluitant amb rivals que tenen un pressupost de Segona B o inclòs Segona A, com UE Sant Andreu, CE Hospitalet, Terrassa. Crec que sí que estem fent les coses bé i si continuem així aquest equip pot aconseguir grans coses. Potser no aquest any, perquè en una temporada solament és molt complicat però evidentment podem crèixer molt.

L’equip s’imaginava un inici de lliga tant bo?

No, jo crec que ningú s’ho esperava. Sí que és cert que jo, a part de fitxar per l’Esport Club per un tema de proximitat amb la família, també vaig venir perquè el projecte és ambiciós. Sóc concient que no és objectiu play off sí o sí, perquè hi ha molta competència però sí que la possibilitat de fer un joc atractiu i donar peu a què la gent parlés de nosaltres va ser un punt a favor. Jo crec que ho estem aconseguint, i si seguim en aquesta línia podríem donar la sorpresa.

Tu que ets un jugador que ha provat moltes categories e inclòs ha passat per una primera divisió estranjera. Quina diferència hi ha?

Sempre dic que en termes de jugadors, et pots trobar els mateixos jugadors a Tercera Divisió que a Primera Divisió, jo crec que la diferència està en el ritme. La presa de decisions, la qualitat d’executar bé una assistència… però jo per exemple he tingut companys a Segona A que no tenen el nivell per exemple d’alguns jugadors que militen a Tercera.

Com vas començar en el món del futbol?

Gràcies al meu pare i al Terrassa. Jo sóc d’allà i el meu pare era jugador i va ser entrenador. El meu germà i jo sempre hem estat darrere d’una pilota. Em vaig formar al club egarenc amb sis anys fins l’etapa de Juvenil, què em va venir a buscar un equip de Tercera Divisió i fins ara.

Com és Raul Torres en el vestuari?

Tímid i tranquil, sobretot això últim. També transmeto tranquil·litat al camp, per tant et diré que tal i com sóc dins del vestuari és com sóc quan estic al camp.

Dins de totes les etapes que has viscut en aquest esport, amb quina et quedes?

Mira he tingut tantes que no sabria quina dir-te però crec que em quedo amb la meva etapa a l’estranger. Quan vaig marxar a Hong Kong a jugar a la primera divisió del país. És una cosa que recomano a tots els jugadors joves, que marxin, que coneguin altres categories, altres països, altres cultures i maneres diferents de viure i jugar a futbol.

Què és el pitjor d’aquest esport per a tu?

Tot el món es pensa que jugar a futbol és molt bonic sobretot si guanyés diners però no és així. El pitjor per mi d’aquest esport és sacrificar el temps amb la teva família, parella i amics. Mentre tu entrenes, jugués partits o et desplaces, és temps que perds i no pots estar amb ells. Mentre els teus amics queden per sortir, o tens algun company que es casa, o simplement la teva parella no et pot acompanyar i has de marxar sol a jugar a un lloc que no coneixes… Sacrifiques moltes coses i encara que la gent no s’ho cregui els futbolistes a vegades ens sentim molt sols. De totes maneres et diré que això és nota molt més a mesura que vas complint anys.

Has creat un negoci, tens una estabilitat i a més has sigut pare. Raul Torres pensa en la retirada?

Tot el món m’ho pregunta però em trobo molt bé. És cert que aquest any he començat malament i creu-me que em sento molt malament perquè ja et dic sempre m’han respectat les lesions però em trobo molt bé. Jo crec que mentre em respectin les lesions i els entrenadors segueixin confiant en mi jo seguiré jugant a futbol perquè se perfectament que quan ho deixi ho trobaré molt a faltar i haig d’estar completament segur per donar aquest pas.