Pau Darbra: ” La confiança en un mateix és fonamental”

Perdre? Ni al parxís.  A tot bon esportista no li agrada perdre i Pau Darbra no és menys. Un tòpic competitiu que és una veritat com un temple. Per temple, la seva mare que és la culpable que podem seguir gaudint d’aquest jugador. Extrovertit, ambiciós però sobretot atrevit afirma que la confiança és el pilar fonamental per ser bon jugador. Va aprendre a jugar a futbol a la vella escola, és a dir al carrer, tot i que es va formar a l’equip del seu poble el Tiana. El Júpiter de Juanjo García es va fixar en ell i va passar de l’equip del poble al conjunt de la Verneda. Després d’una mala temporada com a potablava, Pau Darbra tornar a gaudir de la pilota a l’Esport Club Granollers.

Què et va fer deixar enrere l’A.E Prat i venir a l’Esport Club Granollers?

Des de febrer/març ja tenia clar que volia marxar perquè tot i que el vestuari estava molt bé a nivell de joc no gaudia gens. No era un joc que a mi personalment m’anés bé. Un altre aspecte que em va fer deixar enrrera la meva etapa com a potablava va ser la confiança. Em deien que em tenien confiança però no m’ho van demostrar amb fets, almenys jo no ho vaig sentir així. A partir d’aquí, tenia molt clar que volia marxar a un club on primerament em valoressin, en segon lloc, pogués gaudir jugant a futbol i en tercer lloc que hi hagués un bon vestuari. Aquests tres requisits eren indispensables per a mi i malgrat tenir diverses ofertes em vaig decantar per l’Esport Club perquè complia aquests requisits. A més, em vaig informar de la forma de treballar del míster, José Solivelles i tothom em deia que era molt bon entrenador. Amb el pas dels dies, vaig parlar amb ell i em va transmetre a la perfecció la seva idea de joc i em va encantar. Em va demostrar que seria una peça important i puc dir que no m’he equivocat en la meva elecció.

Vas ser gairebé un dels primers fitxatges. Com sabies quins jugadors formarien aquest vestuari?

Tenia pistes. Amb el primer que vaig parlar va ser amb Sergio Fernández que no em preguntis com però sabia més o menys qui arribaria i em va anar donant informació. Al final, que vingués Sergio aquí també va ser un factor important. Vam ser companys al Prat i teníem i tenim molt bona relació. Sergio em va acabar de convèncer sobre la idea de vestuari i a la vista està que s’ha fet un bon equip. És un vestuari que és molt inteligent, quan s’ha de fer broma fem broma però quan ens hem de posar el mono de treball ho fem al 100%. Et puc assegurar que quan entrenem no hi ha amics. Crec que la clau és aquesta, saber distingir quan hem d’estar en broma i quan ens hem de posar seriosos. L’any passat per exemple quan jo estava a l’A.E Prat fèiem molta broma (jo el primer) i a vegades ens costava tocar de peus a terra.

Parlaves abans de la confiança que et poden arribar a transmetre companys i jugadors. Com a futbolista, és fonamental la confiança en un mateix per rendir sobre el terreny de joc?

Totalment. Jo per exemple quan estava al Júpiter vaig començar sense jugar però entenia perfectament que venint de Tercera Catalana no podia ser titular en un equip de primera. Sabia que em costaria tenir minuts però em va començar a introduir i encara que m’equivoqués em tornava a posar i amb el José va passar igual. Fins la cinquena jornada no em va posar de titular i des d’aquell dia que m’ha posat en l’onze inicial, malgrat m’equivoqués. Ambdós místers em corregien amb crítiques constructives i això denota confiança, aleshores tu l’has de tornar i la millor manera de tornar aquesta confiança és tenint confiança en un mateix perquè això et dóna un rendiment 100% efectiu en el terreny de joc.

Ser futbolista d’aquesta categoria és una qüestió de preferències?

Totalment. Ser futbolista d’aquestes categories semi professionals implica sentir un amor incondicional o pràcticament incondicional per aquest esport. Són moltes hores, molta dedicació. Jo he tingut la sort de viure els dos futbols, el més amateur i el semi professional. Jo per exemple quan estava al Tiana doncs si un dia no podies anar a l’entrenament no hi anaves. Aquí no, aquí has de complir. Has de venir als entrenaments, t’has de cuidar, has de menjar bé, has de ser disciplinat, t’has d’apartar del món de la nit, de sortir amb els amics… aleshores sí és una qüestió de preferència per aquest esport. Sóc dels que pensa que t’has de dedicar alguna cosa que realment t’agradi i si a sobre et paguen… Jo personalment em sento afortunat.

L’objetiu de l’equip en principi no és disputar play off però després de 15 jornades estem en zona de play off. Pau Darbra és ambiciós, també ho és l’equip?

L’equip potser no tant, però jo t’asseguro que sí. També sóc molt optimista i et diré el que em fa ser així amb aquest vestuari. Jo tiro la vista enrere i tinc la convicció que cap equip ha estat superior a nosaltres, hàgim perdut o guanyat. Sí que és cert que en la derrota davant la Pobla es va notar molt la falta de rodatge, però amb els demés crec que sempre hem competit de tu a tu. A mesura que han anat passant les jornades l’equip s’ha tornat més ambiciós, amb més ganes de desplegar el seu joc i sobretot marcar gols. Això és molt llarg, hi pot haver lesions, hi poden haver males dinàmiques però jo ara veig l’equip molt fort i de moment ningú ens ha passat la mà per la cara i això vol dir que tenim opcions de seguir guanyant i per tant seguir a dalt.

Tu vas viure la derrota de la passada jornada des de la grada. No sé si comparteixes l’opinió de molts sobre la sobre càrrega que porta aquest equip. Com es gestiona aquest aspecte? S’ha d’entrenar per preparar els partits, però també necessiteu descans…

Vaig viure la derrota des de la grada i molt enfadat perquè com t’he dit no m’agrada perdre a res, de tota manera tard o d’hora havíem de perdre. Potser va ser inesperat perquè anàvem a un camp d’un equip en descens i en cap moment van ser superiors, però vaja no crec que s’hagi de fer un drama de la derrota de diumenge. Respecte al descans, sí és cert que potser hi ha jugadors cansats però per molt cansats que estiguem hem de jugar els 90 minuts amb les nostres armes. Mira el Vilafranca l’altre dia, va passar l’eliminatòria de Copa i en lliga va guanyar al Sant Andreu. El descans no potser excusa de res. Tenim una plantilla àmplia i els menys habituals també entrenen molt bé i poden jugar. A més tenim molt bon staff tècnic. El preparador físic, en Guillem sap molt bé com controlar els tempos i tenim una setmana sencera per recuperar-nos. El cansament no pot ser excusa de res.

Creus en la psicologia en el món del futbol? És necessari treballar cos i ment per ser un bon futbolista?

És difícil. L’últim any al Júpiter em vaig lesionar el genoll i em vaig recuperar als tres mesos. Amb el Prat per exemple, vaig estar la primera volta amb el cap a un altre lloc. Tenia por que el genoll es tornés a ressentir, que em fessin mal. És necessari treballar també la ment i saber lluitar sobretot contra la por que genera la nostra pròpia ment. Si tens por no potser bon futbolista. L’equilibri es troba entre aquestes dues coses, és a dir treballar el físic però també la ment per estar al 100%.

Sent tan ambiciós quin objectiu es marca Pau Darbra?

Doncs mira, potser et sorprendre però el meu objectiu ara mateix és gaudir. Si no gaudeixes al final acabes jugant a desgana i no ho fas bé. La meva meta és gaudir de tot allò que faci. A mi em va passar a les categories de futbol base que al final no gaudia jugant i em vaig cremar. La temporada passada em va passar el mateix. Guanyava partits però no gaudia. No jugava com volia, el joc de l’equip no m’acompanyava… ja et dic la meva meta és passar-m’ho bé. Si no gaudeixo Pau Darbra no juga bé. Aquest any per exemple estic gaudint molt i sobretot aprenent molt. Clar al Tiana tàcticament no en tenia ni idea, i a mesura que ha anat passant el temps he anat aprenent més. Aquesta temporada però és amb diferència la que més m’està agradant. En atac per exemple he millorat molt. Amb quatre consignes que m’ha donat José he evolucionat molt com a jugador, sobretot sense pilota.

Vas passar de jugar a Tercera Catalana a jugar directament a primera, saltant una categoria.

El que em va costar més va ser canviar de amateur a semi professional. Aquestes categories hi ha molta disciplina, sessions de vídeo, entrenaments més durs… i em va costar acostumar-me al canvi. Després em va costar molt adaptar-me al joc que és molt diferent, sobretot el ritme. Jo per exemple quan estava a Tiana no passava mai la pilota, tècnicament era molt fluix. En el Júpiter vaig haver d’aprendre a ser assistent i no fer tantes conduccions. Sobretot, no pecar d’individualista. Als primers partits jo no era conscient que estava jugant a Primera Catalana. Al final, va arribar un dia que vaig auto reflexionar i vaig entendre que m’estaven donant una oportunitat molt bona.

Em parles com si abans fossis molt dolent jugant a futbol…

(Riu). No no és això però sí que em considero un jugador diferent. Ara tots els jugadors són jugadors de camp i jo sóc un jugador “callejero”, és a dir sempre he jugat al carrer i sempre he estat al carrer. Al carrer no t’ensenyen a jugar a futbol, al carrer t’ho passes bé i aprens tu sol. Jo he arribat a quedar-me fins les 00:00 de la nit jugant a futbol al carrer, ara això ja no existeix. Ara t’apuntes des dels tres anys al futbol base d’algun club i et formen. Jo em vaig apuntar al Tiana per passar-m’ho bé no tant per competir.

Em parles molt del Júpiter, del Tiana… però molt poc del teu últim equip. Què et va passar quan erets potablava?

No va ser una bona temporada. Era un any que volia fer un salt de qualitat i no em va sortir bé. Em vaig obsessionar amb la idea d’anar a un equip amb el qual pogués disputar play off i no vaig valorar més ofertes. Em vaig precipitar a l’hora de firmar per el Prat. Em vaig sentir molt frustrat e inútil durant la meva etapa com a potablava, i al final això és culpa meva i de ningú més. Recordo rebre la pilota i tenir por. No tenia gens de confiança en mi mateix i va ser una mala temporada. Jo veia als meus companys a un altre nivell. Ara sóc concient que vull mirar cap adalt però no a qualsevol preu.

By |15 novembre 2018|Noticias, Primer Equipo|0 Comments