Oriol Molins, segon capità de l’equip i baluard del mig del camp de l’Esport Club Granollers. Una peça necessària, un home de futbol i com diuen al futbol català, l’alumne que tothom vol tenir. Segon màxim golejador de l’equip amb sis gols, cap de penal, ens parla de temporada de l’equip, del partit de demà davant del Terrassa i de l’objectiu real de l’equip. Un equip dirigit per José Solivelles que no ha deixat de batre records. Aquesta temporada però, ha aconseguit el més important de tots: disputar un play off d’ascens.

Tercera plaça  

Fa dues setmanes, l’Esport Club va certificar el seu bitllet per la fase d’ascens. L’equip esperava realitzar aquesta bona temporada?

Esperar el que es diu esperar no.  Tot i que sí que és cert, i després de portar dues temporades amb José Solivelles dirigint la banqueta, sí que era l’objectiu almenys lluitar per arribar aquestes posicions nobles. No teníem pressió per arribar-hi, és a dir per quedar entre els tres primers com sí que podien tenir altres equips.

Sí que és cert que quan vam començar la temporada potser ens vam centrar més en la salvació perquè a nivell de punts no estàvem massa bé però al final ho hem lluitat i ho hem aconseguit. I repeteixo, nosaltres no teníem pressió de cap tipus per arribar on som. Ho hem aconseguit perquè ho hem lluitat fins al final.

Com es va viure des de dins l’últim partit de fase regular? Aquí sí que teníem pressió… doncs a la primera part nosaltres empatàvem a 0 i el Sant Andreu guanyava còmode a Vilatenim…

Ara que ja han passat setmanes. Haig de dir que la Grama va ser superior a la primera part, i això que nosaltres arribàvem en una situació favorable perquè depeníem de nosaltres mateixos. Si et sóc sincer, crec que la tercera plaça l’hauríem d’haver aconseguit abans o almenys deixar als rivals sense opcions. El dia que  l’U.E Sant Andreu va guanyar aquí per exemple. Aquell dia hauríem d’haver guanyat o mínimament empatar. El partit de la Grama va ser un partit molt dur mentalment. Teníem moltíssima pressió i sabíem que la Grama lluitaria fins al final. El fet d’arribar 0-0 a la mitja part crec que ens va donar forces i a la segona part sí que crec que vam ser superiors nosaltres i que el premi és merescut. A la segona part vam fer els deures. Vam dominar, vam marcar i vam controlar els tempos del partit.

Fase d’ascens

Parlant de pressió, ara que ja s’està disputant la fase d’ascens… L’Esport Club és dels pocs equips d’aquest grup de sis que tampoc té pressió per aconseguir està cap amunt, perquè realment a nivell de punts és una quimera…

Hem de ser realistes en el punt en el qual ens trobem. Lluitar per les dues places que et donen l’ascens directe és una utopia, és inviable. Però això no treu que nosaltres mateixos ens hem de posar pressió per poder arribar el més amunt possible. Ja sigui cinquens o quarts. Sí és la quarta posició millor. D’aquesta manera entraríem directament a semifinals per ascendir. A dia d’avui tampoc és un objectiu però la realitat és que estem en plena lluita per aconseguir-ho.

El partit de l’Europa l’Esport Club va ser superior a la primera part on es va aconseguir tancar a l’Europa a camp propi. El partit al Nou Sardenya és un avís per a navegants? Des de fora potser que ens considerin la ventafocs del grup…

Probablement es veu així però sense cap mena de dubte posarem les coses molt difícils als nostres rivals. Crec que ja ho hem demostrat durant tot l’any. Som els últims classificats però això crec que és més per circumstàncies de la primera volta, on es van perdre o empatar partits que s’haurien d’haver guanyat.  Siguem realistes, a la primera volta de lliga l’equip no estava bé, no acabàvem de trobar la peça de l’engranatge. Cerdanyola va ser el punt d’inflexió. Crec que a Fontetes l’equip va competir molt bé i a la vista està que a partir d’aquell partit l’equip va mirar cap amunt. No només per resultats sinó també de joc i ara hem trobat la manera de jugar i la línia a seguir. Arribem al play off en bona dinàmica i preparats pel que vingui. Al camp de l’Europa es va veure que només ens va faltar materialitzar les ocasions de la primera part. A la segona ells van ser superiors i al final van acabar fent el gol. Per alguna cosa són líders i ens treuen 14 punts, no és casualitat.

Terrassa

Parlem ara del partit de demà davant del Terrassa. Un equip que a priori és el que tenim més a prop en aquesta lligueta i que també ha acabat tercer com nosaltres. Quin Terrassa t’esperes al Municipal?

Arriben en un estat anímic òptim ja que han guanyat el primer partit de la fase d’ascens davant el Cerdanyola. Això, tot i que la temporada no hagi estat l’esperada et dóna un plus. Tot i així, els resultats no són els esperats, per plantilla, pressupost , per club hauria d’haver lluitat pel campionat. Nosaltres hem de sortir forts des del primer minut. Hem d’aconseguir que no recuperin bones sensacions i ser nosaltres l’equip superior. No podem donar vida al Terrassa perquè tenen jugadors amb molta qualitat i que saben perfectament com tirar endavant aquests tipus de partits. Els primers minuts al Municipal seran claus.

Al Municipal però l’Esport Club li costa. 33 punts aconseguits, 20 a fora de casa. Per aquí han passat equips que precisament hem deixat vius, com per exemple el Sant Andreu…

Les estadístiques ho diuen tot. A casa no traiem els punts que ens esperàvem i això ho hauríem d’analitzar. No és normal que un equip que entrena cada setmana i juga cada 15 dies aquí no sigui capaç de dominar el terreny de joc i no sigui fort com a local, que és l’avantatge de gairebé tots els equips de futbol. Crec que els rivals que venen al Municipal es tanquen molt. Nosaltres som un equip dominador i ens costa molt més fer gols en situacions de joc real i no en transicions per exemple. A fora els partits són més oberts i a casa nosaltres portem la dinàmica del joc i potser ens costa més. Nosaltres juguem a casa o fora sortim sempre amb l’objectiu d’aconseguir la victòria, ja sigui contra Terrassa, Vilafranca o Europa. Les estadístiques estan per trencar-les i esperem que sigui aquest diumenge.

Sistema de joc

Des de que José va arribar a l’equip, més o menys s’havia apostat per un sistema clar. Ara hem vist que aquesta temporada en alguns partits ha apostat per la línia de cinc, a les segones parts si el partit ho demanava ha canviat el sistema… Us ha costat adaptar-vos aquests canvis?

Si mirem enrere José és un entrenador que li agrada canviar de sistema. Sí que és cert que aquest any ha posat un sistema diferent amb aquesta línia de cinc que això no s’havia vist mai en els anys anteriors. Al principi sí que ens va agafar per sorpresa però al final tota la segona fase l’hem realitzat així i ha sortit bé. Els jugadors s’han acabat adaptant. Sí que és cert que a meitat de partit alguns cops hem canviat el sistema però no ha de ser una excusa per justificar les derrotes. Jo entenc que en funció dels jugadors que el míster té disponibles, José ha de prendre decisions i ho fa pensant sempre en el bé de l’equip.

També crec que a nivell grupal i individual ha estat un any difícil. Venir de quatre mesos parats per la Covid-19 i tornar adaptar-te al ritme de competició.

Una temporada atípica i un sistema de competició diferent. Lliga més curta, dues fases d’ascens… Clarament, era l’any per intentar disputar l’ascens?

Ha sigut un any per aprofitar el bloc de la temporada passada i idees que tenies de l’any passat. Fent això era fàcil poder seguir la bona dinàmica de joc i el treball d’altres temporades. Aquest fet, ha estat un punt a favor nostre que no se fins a quin punt l’hem aprofitat, però ho ha sigut. Una temporada curta no et dóna per fer molts canvis tampoc en un equip. El format de partit també és diferent amb aquests cinc canvis que et tallen continuïtat. Tot i que com a futbolista no m’agradi s’ha donat així per circumstàncies externes a nosaltres i la veritat crec que l’equip ha fet una temporada històrica. Estem disputant un play off, tot i que no sigui en el format habitual, no deixa de ser un play off.

Any dur a nivell personal. Et va costar entrar a principis de temporada, a poc a poc has anat demostrant que et mereixes almenys la titularitat en partits on has estat clau, per exemple a Grama o Horta. Tot i així aquest any José Solivelles et dosifica molt més…

Si et sóc totalment sincer, encara no se veure l’explicació. Sí que és cert que vaig començar la temporada malament, no m’amago i sempre s’ha de ser autocrític. Però a la segona fase crec que m’he trobat millor físicament, millor amb la pilota als peus i són circumstàncies que a ningú li agrada. Menys quan vens de disputar-ho tot, és a dir els 90 minuts. Com a jugador i com a professional ho haig d’assumir i si l’entrenador pren aquestes decisions són per intentar millorar a l’equip. José tindrà els seus motius. Quan jugues no demanes explicacions, no s’han de demanar tampoc quan no jugues o quan et canvien a la segona part. El míster veu molt millor les coses que els jugadors que estem a dins del camp. I si ens hem classificat per play off és per tota la plantilla, no pels 11 que surten de titulars. Els suplents que parteixen des de la banqueta sumen i treballen moltíssim per l’equip. Mai ningú quan arriba a un club és titular per real decret ni molt menys. Mentalment per mi és difícil veure com per exemple em poden canviar a la segona part, però són circumstàncies que et fan aprendre i millorar.

 

Quiz ràpid 

Millor jugador de Tercera GV: Pau Darbra

Equip on t’agradaria jugar i encara no ho has fet: Europa

Millor equip de Tercera: Europa

Sorpresa d’aquesta temporada: Cerdanyola

Millor porter de Tercera GV: José Ortega (Terrassa)

Entrenador amb qui has gaudit més : José Solivelles

Jugador més complet de la categoria: Víctor Oribe (Vilafranca)

Millor moment futbolístic: La consecució de play off amb l’Esport Club

Alguna cosa a fer abans de retirar-te: Un ascens