Oriol Molins (29 anys). Màxim golejador de l’equip amb 10 gols la passada temporada, cap d’ells de falta o de penal. Com a titular, va jugar un total de 35 partits i ens va regalar gols dignes de ser recordats. No el preocupa repetir registres ja que no es considera un golejador.  Polivalent i treballador molts el defineixen com el jugador que qualsevol equip vol tenir. Al torneig dels històrics ja va començar a escalfar la xarxa rival. Seu va ser l’únic gol que ens va donar la victòria davant el C.E Hospitalet, un cop de cap imparable, com ell.

Per ser un jugador que cada any canvia d’equip… has renovat amb l’Esport Club.

Molts cops ha estat voluntat meva perquè jo no em sentia còmode però per exemple abans de venir a l’Esport Club, la meva intenció no era marxar del Santboià, el que passa que la situació del club era la que era i tot es va precipitar.

L’any passat va ser un molt bon any tant a nivell grupal com a nivell individual i la meva prioritat era continuar, sobretot per José Solivelles. La marxa de Miquel Ezequiel crec que ja va ser un cop dur, almenys per mi, i lògicament si no hagués continuat José les coses les hagués vist diferent. En el moment que el míster m’assegura la seva continuïtat vaig tenir clar que no volia escoltar ofertes.

Com bé dius, la passada temporada va ser molt bona a nivell col·lectiu i personal. Què esperes d’aquesta temporada 19/20?

D’aquesta temporada espero seguir ajudant a l’equip igual com ho he fet fins ara. Estem a una categoria on els petits detalls marquen el fet d’endur-te els tres punts. Hem de controlar aquests petits detalls, crec que tornarem a tenir (amb excepció d’alguns partits) resultats curts, sigui a favor o en contra per tant hem de saber molt bé com jugar i tenir les idees de joc clares. No encaixar et dóna punts, per tant hem de concedir el mínim d’errors possibles al rival.

Efectivament aquesta és la sensació que desprèn l’equip si ens fiem de pretemporada, que ja sabem que no té res a veure amb la competició regular de lliga.

No et diré que la pretemporada és un engany, perquè no és del tot així però si que és molt diferent. Els equips fan moltes rotacions, hi ha molts jugadors a prova, juvenils que també la realitzen amb el primer equip, diferents sistemes de joc… Lògicament és una etapa on treballes molt la part física que al final és la base per a tota la temporada. Hem encaixat poc, i hem marcat poc. Sí que és cert que marcar gols es fonamental però crec que és més important no encaixar-los. El gol acabarà entrant segur.  Ens hem de centrar en concedir poques ocasions al rival i ser forts a nivell defensiu.

Parlant de gols… la temporada passada vas ser el màxim golejador. És un repte per tu repetir el registre?

Sí que és cert que en les últimes temporades estic tenint encert golejador, però no és un tema que em preocupa. A principis d’any no entra dins de les apostes que jo sigui un dels màxims golejadors de l’equip, sí que és cert que en les dues últimes temporades he acabat sent el màxim golejador però és anecdòtic. La temporada passada per exemple vàrem tenir la mala sort de tenir els dos davanters lesionats gran part de la lliga. Són ells qui per posicions i exigència haurien de ser els màxims golejadors de l’equip. Si repeteixo benvingut sigui, però no és ni la meva obsessió ni la meva prioritat. La meva prioritat és fer un bon any i aconseguir la salvació el més aviat possible. Si de retruc, podem donar la sorpresa i tornar a lluitar per la quarta plaça seria encara més bonic.

La temporada passada, una de les claus era tenir un vestuari sa. Aquesta temporada s’han renovats peces claus, però també s’han realitzat moltes incorporacions…(11 concretament). Com veus a l’equip aquesta temporada?

Una de les parts positives i que també em va empènyer a renovar va ser que hi havia intenció de continuïtat per part de molts jugadors (Sergio, Pau, Guillem…) gran part d’un bloc que formava part d’un vestuari on ningú es creia més que ningú, tots miràvem pel col·lectiu… per tant això és una aspecte molt positiu.

Respecte a les noves incorporacions al principi integrar-se no és fàcil , són perfils diferents respecte l’any passat tant al camp com personalment i portem molt poc temps junts. No tinc cap dubte que tornarem a tenir un grup sa i l’obligació dels veterans també és ajudar als nous a fer-los sentir com a casa.

Aquesta temporada tenim un grup molt treballador, potser ens falta més talent individual, però tenim altres aspectes. Treballem molt i tenim moltes ganes de demostrar del que som capaços. Els noms al final no et donen punts, el que et dóna punts és que cada diumenge la pilota entri a la porteria rival i no entri a la teva.

El Rival

Un inici de lliga complicat. U.E Sant Andreu, Banyoles, Europa, Terrassa i Vilafranca. Quatre equips fets per fer play off i un amb tota la il·lusió i ganes del món per quedar-se a Tercera. Us dóna respecte aquest inici de lliga?

Gens ni mica. No espanta perquè estem a una categoria on més o menys coneixes a tothom i al final t’has d’enfrontar amb tots els equips. Sí que és cert, que sota la meva opinió, la Unió Esportiva Sant Andreu és ferm candidat aquest any ja no a disputar play off sinó també a guanyar el campionat. Per tant, és dels millors equips? Sí, però por no ens ha de fer cap rival. Podem guanyar a qualsevol equip. A Tercera Divisió tot és possible.

L’Esport Club Granollers no ha guanyat mai a la UESA al Municipal des del retorn a Tercera. A més, juntament amb el Vilafranca, és dels equips que ens ha marcat més gols. Quina és la clau per guanyar aquest diumenge?

La Unió Esportiva Sant Andreu és un equip molt intens en el joc i físicament són molt durs. Saben perfectament el que fan, si agafes el seu 11 pràcticament és el mateix onze que la temporada passada, exceptuant tres, quatre jugadors. Són un equip molt compacte i coneixen perfectament aquesta categoria. Serà un rival que ens sotmetrà, que tindrà la possessió de pilota i ens generarà ocasions. Nosaltres hem de jugar amb les nostres armes. Físicament no ens podem posar a la seva altura perquè crec que tenim tots els números per perdre. Hem de ser intel·ligents i cometre cero errors.

Tu et coneixes al Sant Andreu de sobres, però hi ha jugadors que venen o bé d’una categoria inferior o bé és el seu primer any d’amateur. Com arriba el conjunt del vestuari en aquesta primera cita de lliga?

El pas de juvenil a amateur és un gran canvi però també és una etapa que tots hem viscut, alguns ho hem fet en categories inferiors, altres en categories superiors. Possiblement per tots els jugadors que s’estrenen en aquesta etapa amateur no sigui el millor partit perquè evidentment el Sant Andreu no té res a veure ni amb el millor equip Divisió d’Honor però al final els joves no són els que han de tirar de l’equip. Som els veterans els que hem d’inculcar aquests jugadors com jugar bé contra un Sant Andreu. Jo, juntament amb els altres jugadors, els hi hem de treure la pressió que puguin tenir.

Respecte a la gent de primera catalana no tinc cap dubte que estaran a l’altura. En els partits de pretemporada que hem jugat no s’han arrugat en cap moment. Estan més que preparats per enfrontar-se a qualsevol equip de Tercera.

Capitania

Veterà.. i capità.

Sí, però no és un aspecte que em treies la son. Em fa gràcia ser capità però torna a ser anecdòtic. Hi ha jugadors que no el porten ni el portaran mai i exerceixen més de capitans a dins del camp que els propis capitans. A mesura que passen els anys i adquireixes experiència la capitania és un grau. Jo hi ha situacions que ja sé com afrontar-les perquè les he viscudes. Aquest aspecte és positiu a l’hora d’ajudar als companys que tens al voltant.

 

Esport Club Granollers

L’equip es sent amb l’obligació de tornar a donar la sorpresa? 

Per suposat que hi haurà molta gent que compara i compararà les dues temporades però no en treure’m res de positiu. Entre d’altres coses perquè hi ha hagut molts canvis. No ens hem de capficar amb la temporada passada perquè a nivell de punts va ser una temporada molt bona. Aquest any assolir la permanència torna a ser la prioritat. Depèn a quina jornada s’assoleixi intentar anar el més amunt possible. Si podem somiar somiarem, no abans d’aconseguir el que ens demanen: la permanència.

El Municipal del C/Girona va ser la gran assignatura pendent la temporada passada. En tota la segona volta només una victòria. Aquest diumenge es comença la lliga a casa. Millor impossible per trencar aquesta dinàmica…

Igual com no és normal la quantitat de punts que vàrem treure a domicili la temporada passada, tampoc ho és el fet de només guanyar un cop a casa en tota la segona volta. Si haguéssim fet bons resultats a casa haguéssim fet play off, les coses com són. Aquesta temporada, tenint en compte que la mentalitat del vestuari ha canviat, també hem canviat jugadors.. han de canviar també els resultats de casa. És el nostre estadi, coneixem les dimensions, sabem on hem de tocar per fer mal al rival, l’estat de la gespa, on entrenem cada dia. Aquesta temporada és de vital importància fer-nos forts a casa i seguir amb bons resultats a domicili.