Oriol Molins (27 anys). Migcampista, o almenys això diu ell, doncs l’hem vist jugar en moltes posicions. A l’esquena, vuit anys consecutius militant a equips de Tercera Divisió GV. Com a juvenil, no es queda curt, ja que ha jugat en totes les categories possibles, de segona a Divisió d’Honor, per sort com diu ell, per aquest ordre. El futbol per ell ho és tot. No és un sacrifici jugar a Tercera sinó un privilegi. No es marca un sostre, però amb els anys s’ha donat compte de la realitat d’aquest esport. Es va formar a la Penya Blaugrana Anguera des de categoria aleví a juvenil. En la seva última etapa com a juvenil, va defensar els colors de l’Europa. Com amateur, els seus primers passos els va donar a Palau de Plegamans a Regional Preferent, més tard va fer el salt a primera catalana amb el filial de la Grama. Quan tenia 20 anys, va debutar a Segona Divisió B amb el primer equip, amb el qual va disputar 16 partits. Després d’aquesta etapa, comença la consolidació com a jugador de Tercera d’Oriol Molins, el 6 de l’Esport Club Granollers.

Ets un jugador que porta molts anys jugant a Tercera Divisió GV, a més en diferents equips. Per què tants canvis?

Doncs per diferents motius, motius esportius essencialment, però també s’ha donat el cas de fer-ho per motius personals, que va ser el cas del Vilafranca per exemple. Jo vaig renovar però van canviar d’entrenador. Entre ell i jo no hi havia bona relació i vaig veure ràpidament que no tindria minuts. Al final, si vaig canviant d’equips és per sentir-me a gust i per sentir-me part del grup.

Un altre cas semblant va ser el del A.E Prat. Aquella temporada va ser un any de reflexió. Per un costat vaig fer bé de canviar i per l’altre no. Penso que sí perquè als vuit primers partits, sis vaig estar a la grada, és a dir, no anava ni convocat. Aleshores vaig tornar al Cerdanyola, el meu antic equip. Aquell mateix any l’Associació Esportiva Prat aconsegueix l’ascens i puja a Segona B.

Jo vaig a Cerdanyola i faig un bon any, marco 13 gols, de fet és l’any que més gols he marcat a tercera, però per altra banda, quantes opcions tens de formar part d’un equip que és campió i aconsegueix l’ascens? Poques, s’ha de ser realista. Aquest va ser el canvi que més em va costar i em va fer pensar a posteriori. Vaig preferir tenir minuts i ser titular a estar a un equip on pràcticament no participava.

És cert però que després vaig dubtar de la meva decisió pel fet de veure que el Prat aconseguia l’ascens. En vuit anys a Tercera no he disputat mai cap play off…

Intueixo que ets molt competitiu?

Competitiu sempre hem de ser-ho no? Jo crec que més que competitiu  sóc madur mentalment parlant. Perquè marxar d’un equip on no et sents important no és ser competitiu. Si ho fossis lluitaries per la titularitat i jo vaig preferir marxar a la jornada vuit.

Vuit anys consecutius a Tercera Divisió GV, no tothom ho pot dir…a més defensant diferents clubs. Aquests vuit anys de canvis t’ha portat a conèixer a la perfecció aquesta categoria?

En aquests vuit anys que he estat en aquesta categoria, he viscut de tot. Anys enrere no era una categoria tan competitiva pels llocs de play off o zona mitjana. Fa cinc anys, la distància del top cinc era molt més amplia que la que hi ha aquesta temporada o l’anterior. Nosaltres som vuitens i només estem a quatre punts de la quarta plaça… En aquests últims anys la Tercera ha estat una categoria molt competitiva, tant per play off com per places de descens.

D’això en parlem ara. Els tres primers semblen que cada cop s’allunyen més… però la quarta plaça està molt disputada. Creus que l’Esport Club Granollers té plantilla per aconseguir aquesta quarta plaça?

Totalment, plantilla en tenim i crec que ho hem demostrat. Hem demostrat que podem competir pràcticament davant de qualsevol equip. Quan la plantilla està al 100% sense dubte que podem disputar aquesta quarta plaça. Ens ho hem de marcar com a objectiu? Doncs no ho sé fins a quin punt, més que res perquè la temporada és molt llarga, lluitem contra equips molt potents com Terrassa, U.E Sant Andreu, Vilafranca… però ja et dic per ganes i il·lusió no quedarà perquè la plantilla es veu perfectament capacitada per fer-ho.

Per què de les diverses opcions que tenies aquest estiu (em consta que les tenies) vas escollir l’Esport Club Granollers? Ets un jugador que no ve de Sabadell, no coneixies a l’entrenador, tampoc al director esportiu…

Tens raó, no coneixia al director esportiu de res. De fet va ser ell qui em va trucar i em va sorprendre quan em va expressar el seu interès cap a mi. Suposo que devia fer les seves consultes i ens vam reunir. A partir d’aquesta reunió i d’explicar-me el projecte, jo vaig parlar amb alguns companys que si el coneixien i em vaig engrescar. Em van transmetre molta confiança i aquí estic.

Es compleixen les expectatives ara que s’ha acabat la primera volta?

Sí. De fet els primers cops que parlo amb Javier Pérez l’objectiu era clar, estar entre els deu primers, que és de fet el nostre objectiu real. Sí que és veritat que després de la setmana dels 9 punts i ens col·loquem segons la pressió comença a notar-se perquè el teu cap pensa que pots lluitar per alguna cosa més. Personalment, molt content d’estar a l’Esport Club Granollers, no m’he equivocat, de moment (riu) i malgrat les quatre derrotes consecutives, crec que aquest equip pot fer coses importants.

Les quatre derrotes us van fer tocar de peus a terra?

No et diré que teníem la moral pels núvols perquè t’estaria enganyant. Sí que és cert, que després de la setmana dels nou punts (Figueres, Prat i San Cristobal) tens un plus de confiança que s’hauria d’haver aprofitat i crec que no ho vàrem saber fer. Si això li sumes les lesions, el cansament físic pel partit de Copa Catalunya i que a Sant Boi no ens van sortir les coses…. doncs en aquest moment és quan et comencen a pesar les cames, a pensar que no ets el que vas ser abans i és normal que entris en una dinàmica negativa. Totes les derrotes serveixen per aprendre i crec que nosaltres ho hem fet, sobretot derrotes com les del Terrassa FC . Ens ha fet tocar de peus a terra? Probablement sí però el futbol funciona per estímuls. A Tercera no et pots permetre somiar massa perquè per molt que sumis deu jornades seguides, després no et van si passes quatre jornades sense sumar. Al final, els equips més constants són els que estan a dalt.

És aquesta l’autocrítica que fa el vestuari després de les quatre derrotes consecutives?

Hi ha moltes maneres de llegir-ho i de fer autocrítica. Sóc partidari de què cadascú reflexioni sobre que ha fet malament i que pot fer per millorar, és a dir, l’autocrítica ha de ser pròpia per molt que després es faci en comú, com un equip que som. Està clar que una plantilla com la nostra passar quatre setmanes sense guanyar… és un problema. Un problema pel nivell que hem demostrat, per jugadors i per seguir sent competitius. No serveixen les excuses de les lesions, el cansament, l’acumulació de minuts…perquè cada jornada de lliga jo he tingut la sensació que el míster treia un onze titular bastant igualat amb el rival, o a vegades superior. L’autocrítica hi ha de ser i va bé que hi sigui. És bo fer-ho personalment i després treballar com un equip per corregir-ho.

Superada la crisi de les quatre setmanes sense guanyar, en la resta de partits, tot i guanyar, s’ha vist un problema amb el gol. Es generen ocasions, es marquen gols, com a Castelldefels, però els davanters no ho fan. Al Municipal dels Canyars per exemple cap dels quatre gols van ser d’homes d’atac. De fet tu ets un dels màxims golejadors de l’equip… creus que l’Esport Club Granollers té un problema amb el gol?

No sé si definir-ho com un problema, però sí que és cert que de les quatre derrotes només vam marcar un gol i em van rebre deu. No és exclusivament culpa dels davanters, més si tenim en compte que Albert Ruiz per lesió ha d’anar entrant a poc a poc. Xavi Civil també va estar lesionat moltes setmanes i Killian no és un nou pur. Està clar que els davanters en principi viuen del gol, però si passem una època on ells no els marquen, doncs haurem de fer-los els altres. En aquest equip tothom suma i nosaltres també ho hem de fer amb gols. Jo sóc mig i acostumo a fer gols. Estic empatat a gols amb Pau Darbra i Sergi Pastells que tampoc són davanters per tant, ja et dic, si els gols no els fan els davanters, els haurem de fer entre tots (riu).

També et diré que són dinàmiques i un cop obrin la llauna i en sentin còmodes vindran els gols dels davanters. Treballen dia a dia per això.

Parla’m de tu com a jugador. Aquesta polivalència, no et fa tornar una mica boig? Sabem que no és bo encasellar-se però t’hem vist jugar fins i tot de central…

Tu mateixa ho has dit, no és bo encasellar-se perquè crec que si ho fas menys oportunitats tens de jugar. Sí que és cert que hi ha jugadors que quan els canvien de posició es tornen una mica bojos però en el meu cas no m’afecta massa. No és un inconvenient per a mi, el que sí que et puc dir és que tot i que m’agrada aquesta polivalència on em sento més còmode és en la posició de migcampista.

Fem balanç Oriol. Per tu és un fracàs no haver-te consolidat en categories superiors?

No és un fracàs. Mai he sigut una estrella del futbol, en termes de futbol base. Jo vaig tocar la màxima categoria de futbol base (Divisió d’Honor) en la meva última etapa com a juvenil, hi ha molts jugadors que l’han tocada abans o directament han sortit d’equips com Futbol Club Barcelona, R.C.D Espanyol, Damm CF… jo no, jo em vaig formar a la Penya Blaugrana Anguera, una escola de futbol modesta. Sóc conscient d’on vinc i d’on puc arribar. No t’estic dient que ara mateix sigui el meu sostre a Tercera Divisió però estic content d’on he arribat. Sempre aspires ha està més amunt, però jugar a categories superiors implica demostrar una sèrie d’habilitats i requisits que potser jo encara no he demostrat.