Max Llovera (central, 22 anys). Internacional per Andorra des de fa quatre anys on ha disputat 34 partits amb la absoluta del país. A cavall entre Lleida i Andorra, durant la seva etapa de futbol base també va vestir els colors blanc i blaus del RCDE. Més tard i ja com amateur, militaria a l’Unió Atlètica Horta i al Santboià. Tot i que al principi li va costar fer-se un lloc a l’onze de José Solivelles, a poc a poc està demostrant que pot disputar la titularitat a la fins ara parella indiscutible a l’eix de la defensa: Eloi Zamorano i Víctor Díaz. El seu fitxatge va començar amb un café “com amics” amb José Solivelles.

Falten dos partits per acabar la primera volta, 34 punts i la salvació a tocar… Aquest equip ja no renuncia res?

Amb la mà al cor i sent totalment sincer, no, no renunciem a res aquestes altures. Estem totalment capacitats per lluitar fins al final per aquestes quatre primeres places. Estem guanyant els equips de zona mitjana / baixa i puntuant amb els equips de la part alta de la classificació, crec que aquest equip no s’ha de posar sostre i ha de seguir treballant com fins ara. Que fer play off no era ni és l’objectiu principal? sí. Però nosaltres ja mirem més amunt. Només queden dos par  tits per la primera volta i hem de puntuar.

Puntuar perquè torna a venir el tourmalet amb Sant Andreu, Europa, Terrassa i Vilafranca, equips que ara sí són rivals directes per les posicions de play off…

Sempre hi ha un mes complicat per a tots els equips i a nosaltres ens ha tocar al principi. Ho afrontem amb la màxima humilitat i amb confiança de extreure resultats positius per seguir en la part alta de la taula classificatòria. Si a la primera volta ens va sortir bé podem aconseguir el mateix a la segona.

A falta de dos partits per acabar la primera volta… és l’Esport Club Granollers l’equip revelació d’aquesta temporada?

Això s’haurà de decidir quan s’acabi la temporada i fent un balanç global però crec que tanquem  com tanquem la primera volta, som l’equip revelació d’aquesta primera volta. La gent ens fica en les quinieles d’un dels equips per pujar… quinieles on hi són equips com Terrassa, Europa, Sant Andreu, Hospitalet… equips que tenen jugadors espectaculars i amb un pressupost que triplica el nostre. Tot això encara dona molt més valor aquesta segona plaça que ara mateix ocupem.

Esport Club Granollers – Manresa

Precisament per el que ve. S’acaba la primera volta a domicili a Hospitalet i després tourmalet. Els tres punts en joc d’aquest diumenge davant el Manresa tenen especial rellevància…

Crec que aquest equip ja ha demostrat del que és capaç a feu propi. És l’últim partit de la primera volta i volem seguir invictes a casa nostra, que sàpiguen que aquest és el nostre fortí i no poden entrar-hi fàcilment. La clau d’aquest equip des de fa jornades és no encaixar cap gol. Sembla tòpic dir-ho però és així. Quan no encaixes cap gol tens més tranquil·litat per fer-ne. Tenint en compte els rivals que venen és imprescindible guanyar aquest diumenge al Manresa per afrontar el tourmalet i el partit de l’Hospitalet amb la màxima tranquil·litat possible i amb 37 punts ja a la butxaca.

Quin Manresa es veurà al Municipal?

Aquests com bé deies tu abans, són els equips que s’han de guanyar sense contemplacions. Equips de zona mitjana que tenen com a objectiu allunyar-se el més aviat possible de la permanència. El Manresa és un equip que acaba d’aconseguir l’ascens i quedar-se a Tercera és el seu objectiu principal. Que la distància de punts i els llocs que ocupem a la taula classificatòria no ens facin oblidar que el mínim error ens sortirà car. A la Tercera no hi ha cap rival petit ni cap rival gran, en 90 minuts pot passar de tot i hem d’estar preparats.

És un equip que basa el seu joc en la zona de mitjos per tant haurem d’estar especialment eficaços amb la pressió i l’hora de recuperar pilotes. A partir d’aqui intentar guanyar les esquenes i que els davanters maquin gols. Si volem seguir ocupant Play Off tots els partits a casa s’han de guanyar o sinó mínim empatar.

Max Llovera

Parlem una mica de tu com a jugador. Sí que és cert que al principi et va costar entrar en l’onze de José Solivelles però últimament estàs sent titular. És el moment de Max Llovera a l’ECG?

Sí que és cert que al principi em va costar entrar i vaig començar molt irregular. Entre viatjes amb la selecció i demés no vaig poder estar al 100% pels entrenaments i lògicament això passa factura, perquè sempre hi haurà un company teu que anirà per davant. Per sort, amb treball José ha confiat amb mi i ara estic disputant bons minuts i vull guanyar-me un lloc en l’onze titular.

M’imagino que jugar amb la selecció és un orgull però no deixa de ser un handicap per poder tenir una continuitat en el teu equip de futbol.

Com totes les coses té la seva part dolenta i la seva part bona. A principis de temporada per exemple els internacionals sempre estem fora i per tant ens perdem el principi de la temporada. Durant la lliga també hi ha partits on no hi pots ser… i també et perds entrenaments. Si et perds aquests entrenaments quan tu tornes els teus companys van un pas cap endavant. A vegades he tingut la sensació de que, efectivament, hi havia companys meus que anaven molt més avançats que jo, i lògicament això es tradueix en banqueta. Aquesta és la part dolenta que es pot solventar amb el doble de treball i esforç. La part bona, com bé has dit tu, és poder ser internacional i disputar partits representant al teu país.

 

Imatges: Pablo Soto