Marti Soler: “ La quarta plaça es decidirà per detalls”

Martí Soler (20 anys). Els seus primers tocs van ser jugant a futbol sala. Aviat però va passar a formar part de l’equip Benjamí de la seva localitat, Manresa. S’hi va estar fins categoria aleví on va passar a formar part de la família blanc i blava. Va debutar amb els periquitos a l’Aleví A, des d’aleshores i fins a la seva etapa amateur sempre ha vestit els colors del R.C.D Espanyol. Amb el filial blanc i blau a Tercera Divisió, la falta de minuts el van portar a prendre la decisió d’acceptar la cessió a l’Esport Club Granollers. El repte era majúscul, doncs passava d’un equip per ascendir a un equip en situació crítica i lluitant per salvar la categoria. Va formar part de la “revolució del vestuari” venint al mercat d’hivern i sent un dels artífex de la salvació de l’Esport Club Granollers. Amb l’Esport Club salvat, va tornar al club blanc i blau per guanyar-se la titularitat al club perico. Un any més però el club barceloní va apostar per la cessió i in extremis abans de que es tanqués el mercat de Segona B, va marxar cedit al Badalona. Va arribar a debutar a la categoria de bronze davant del club que l’ha vist créixer, l’Espanyol. Un cop més, el futbol li va demostrar la seva pitjor cara i al cap de tres dies es va desfer el somni de continuar jugant a Segona B. El Badalona va decidir prescindir dels seus serveis i el migcampista va tornar a l’Esport Club Granollers. Amb la lesió del capità Ricky i també amb el seu permís, s’ha fet amo i senyor del mig del camp del Granollers. Parlem de la vida i sobretot de futbol amb Martí Soler.

Et va fitxar l’Espanyol en una edat de futbol 7 que no deixés de ser “petit”. L’emoció va ser absoluta…

Doncs imaginat, de petit somies amb una oportunitat com aquesta i normalment acabes jugant a l’equip del teu poble. A més, jo havia fet proves per intentar entrar altres clubs d’elit i no m’havien agafat… Són noticies que impacten però t’omplen d’alegria. Recordaré sempre quan els meus pares m’ho van comunicar, va ser un esclat de felicitat.

Explica’ns l’evolució al club blanc i blau. És pràcticament tot el futbol formatiu…

Totalment, pràcticament tota la meva vida ( que és curta). Venia d’un equip de poble on mes o menys jugava tothom, una setmana jugava un, un altre setmana jugava un altre… vaig arribar al R.C.D Espanyol i allà no tenien miraments, o valies o no valies. Va ser molt dur per mi, perquè estava molt cohibit per l’escenari on em trobava. A més, hem trobava en la situació que en la meva posició hi jugaven dos nens que eren molt bons, ja ens havien advertit a mi i als meus pares. Vaig lluitar, m’ho vaig treballar i vaig acabar guanyant-me la titularitat en totes les categories on any

 fins que va arribar l’hora de la veritat… en categoria amateur vaig passar de disputar-ho tot a estar a la banqueta.  

El que he après a l’Espanyol és que evidentment als clubs d’elit no hi ha miraments, però no solament a un primer equip o filial, em refereixo al futbol base. Cada any veies que feien fora a deu nens i en fitxaven a dotze. Per aquest motiu havies de treballar cada dia tu també, i ho havies de fer també sense miraments, sent egoista i mirant per tu.

El teu primer any d’amateur va coincidir amb el descens de l’Espanyol B a Tercera Divisió. T’esperaves estar totalment relegat a la banqueta?

Sí i no. Era conscient que al principi no tindria masses minuts, però em pensava que m’anirien introduint a poc a poc. Quan em vaig passar tota la primera volta sense disputar ni un minut doncs hem va sorprendre, per mi va ser molt exagerat perquè mai m’hi havia trobat. Jo vaig fer el que vaig poder per guanyar-me minuts ho vaig donar tot però no tenia la confiança del staff tècnic. Són situacions difícils que els jugadors sovint vivim.

El tema de la confiança és relatiu. El club blanc i blau aposta per la cessió i et renova fins a 2020 perquè veu projecció en tu. Vas passar d’un equip per pujar a un equip en situació crítica..

Jo en el aquell moment em veia amb nivell per jugar amb l’Espanyol B, però després d’estar 20 partits sense jugar ni un minut em vaig plantar i vaig parlar amb el club. Els hi vaig dir que necessitava jugar i que si no confiaven en mi em buscaria un altre club. El meu representant va parlar amb varis equips de Tercera i em va comentar la situació de l’Esport Club Granollers. Per necessitats i tipus de joc m’encaixava i vaig decidir venir aquí. El que volia era jugar i aquí sabia que jugaria.

“ Quan vaig arribar es palpaven els nervis i la tensió, ràpidament vaig entendre la revolució al vestuari”

De totes les ofertes que tenies vas decidir venir a l’Esport Club Granollers pel repte d’ajudar a salvar a un equip?

Totalment. Jo tenia ofertes d’equips de mitja taula i que es trobaven en una situació còmode. Quan m’expliquen la situació de l’equip, ja es veia que necessitaven fer fitxatges per canviar la dinàmica. Aquest tipus de situacions són atractives pel jugador, perquè un equip en situació còmode una derrota no li suposa tant però un equip en situació crítica sí. Jo sabia que la situació era crítica i que jo venia ajudar i a lluitar per un objectiu que era la salvació. És a dir no et vas espantar quan vas veure el vestuari per primer cop… Recordo els dos primers entrenaments on van venir fins a dos jugadors diferents a dir-nos adéu perquè havien decidit prescindir d’ells. Jo al principi em vaig quedar sorprès, sabia que la situació era crítica però la veritat no sabia que a nivell de vestuari era així. Es palpaven els nervis i la tensió i la veritat és que en pocs dies vaig entendre la revolució. Al final vàrem aconseguir la salvació.

“ Jo també em vaig salvar aquell dia a Figueres”

Quan estàs cedit a un club, malgrat no sigui el teu club te l’acabes fent teu perquè defenses una samarreta concreta. Quan l’equip es va salvar a Figueres, vas tenir el convenciment d’haver complert amb el teu propòsit?

Totalment. Jo estic cedit però quan vàrem aconseguir la salvació era de l’Esport Club Granollers igual com ho sóc ara. Jo també em vaig salvar, el meu equip es va salvar, després d’una segona volta d’infart, de nervis, d’anar al límit… A més recordo aquell partit perfectament. Ens cridaven des de la grada el resultat del Prat-Palamós. Vàrem entrar al vestuari i el Palamós anava guanyant 0-2, fet que implicava que érem nosaltres qui descendiríem. Van haver moments de tristesa perquè crec que ningú s’esperava la remuntada del Prat i vam haver de sortir a la segona part a marcar gol com fos per guanyar. Va ser una bogeria, aquell dia va ser una autèntica bogeria.

“Volia quedar-me a l’Espanyol i guanyar-me un lloc a Segona Divisió B”

Quan s’aconsegueix la salvació i s’acaba la temporada tu tornes al club blanc i blau. Tenies clar que l’opció era un altre cessió o vas pensar que aquesta era la vençuda i tindries minuts al club de la Dani Jarque?

Jo volia quedar-me i fer la pretemporada amb l’Espanyol per guanyar-me un lloc a Segona B. La meva temporada a Tercera havia sigut bona i em sentia capacitat per disputar minuts. Vaig fer la pretemporada i a finals d’aquesta jo ja vaig veure que la tònica era la mateixa que l’any passat, seguien sense confiar en mi per formar part del filial. Al veure aquesta situació, vaig parlar amb el meu representant perquè em busqués un altre equip a Segona B. Quedaven tres dies perquè es tanqués el mercat de fitxatges. Aleshores, va sortir la cessió al Badalona. Reconec que va ser precipitat però no tenia altre opció si el que volia era jugar a Segona B. No et plantejaves un altre cessió a Tercera Divisió GV? No. Em veia capaç de jugar en un equip de Segona B.

Es confirma la cessió amb el Badalona CF i debutés a Segona B però aquest cop et trobes amb un entrenador (corregeix-me si m’equivoco) que no confia en els jugadors joves…

No t’haig de corregir perquè és així. Vaig debutar precisament en contra de l’Espanyol i el partit va ser horrorós, la imatge va ser molt i molt dolenta. A partir d’aquest partit l’entrenador va parlar amb el club expressant el seu desig de fitxar experiència, és a dir, gent veterana i prescindir dels jugadors més joves. Jo era un d’ells i a sobre havia arribat feia tres dies. Vaig ser el primer de la neteja.

“Després de tot tenia l’esperança que l’Esport Club em truqués”

Quan et comuniquen la decisió de prescindir dels teus serveis, entenc que el mercat ja estava tancat… Quan em rescindeixen el contracte sí.

Després només et quedava l’opció de jugar a Tercera. Tenies clar que dins d’aquesta categoria havies de venir a l’Esport Club?

(riu). Primerament vull deixar clar que no va ser immediat. És a dir a mi l’Esport Club Granollers no em va trucar de bones a primeres, com sí van fer altres equips. Vaig pensar que era lògic perquè vaig veure que s’havia fitxat a molta gent, sobretot al mig del camp i que ja tindríeu la plantilla tancada, però la veritat és que tenia l’esperança de que em truqués algú de l’Esport Club, però no ho feien (riu). Aleshores quan estava a punt de fitxar per un altre equip em va trucar Ricky i posteriorment José Solivelles. La conversació amb Ricky em va acabar de convèncer. Li vaig dir literalment que a falta de confirmació amb el meu representant, tenia un 99% de possibilitats de tornar a jugar aquí.

Em va fer molta il·lusió tornar a jugar aquí i retrobar-me amb Ricky, Joel, Marc Garcia… tota aquesta gent amb la qual vaig congeniar moltíssim i a més amb un equip que té unes aspiracions totalment diferents.

No et va espantar la competència al mig del camp…

Vaig pensar que tindria més difícil ser titular però per experiència et puc dir que això et passa en qualsevol equip. Un jugador ha de ser valent i ha de tenir la suficient confiança en ell mateix per creure que podrà disputar la titularitat als seus companys, per bons que siguin. La meva aspiració és jugar a Segona B, si penso que no puc ser titular en un equip de Tercera, com puc arribar a creure que algun dia jugaré a Segona B? És inviable. Jo sempre penso que puc jugar i que puc ser el millor.

“Aquest estiu em vaig enfonsar moralment”

Sí, aquest discurs està molt bé però la frustració no la treu ningú no?. A tu que t’han cedit dos cops, que t’han rescindit el contracte per tenir 20 anys i no portar X temps jugant a categories semi-professionals…

Està clar. Jo en una setmana vaig marxar de dos equips i es va esgotar la possibilitat de jugar a Segona B i em vaig enfonsar. Ho haig de reconèixer, moralment em vaig enfonsar. Vull jugar a l’Espanyol i no confien en mi. Vaig a un altre equip de Segona B i als cinc dies et diuen que ho senten molt però no compten amb mi.

Et vas decepcionar amb el futbol?

Va arribar un punt que sí. Em vaig enfadar, entristir amb la situació. Com dius tu, amb la situació dels clubs de futbol. Moltes vegades no miren gens pels jugadors, que som persones. Miren només per ells i només volen rendibilitat 100%. Si els mals resultats són continuats ho entenc, però per un partit crec que no pots jutjar a un jugador d’aquesta manera. De seguida intenten netejar la imatge i fent sentir culpables als jugadors. Vaig viure una situació d’impotència perquè em passaven coses que no depenien de mi.

A l’Esport Club Granollers sóc feliç, abans no ho era”

T’has netejat de tot això a l’Esport Club?

A l’Esport Club Granollers sóc feliç, abans no ho era. No jugava i necessitava jugar. No tenia confiança i necessitava tenir-la. Recordo arribar a entrenaments a la Dani Jarque i no tenir ganes d’entrenar perquè pensava per què? Si el vot de confiança no el tindré… A l’Esport Club Granollers he tornat a ser feliç, he tornat a sentir la passió que sempre he sentit per aquest esport.

És inevitable parlar de la lesió de Ricky. Quan es lesiona el capità, crec que tothom s’espera que certs jugadors féssiu un pas endavant, sabent que  Ricky és insubstituïble. Vas tenir aquesta sensació de que el rol de Ricky passava a ser “teu”? I ho poso entre cometes perquè ja sabem que el capità és insubstituïble.

Sí. Crec que ho has descrit a la perfecció. Amb el Ricky fèiem molt bona parella i els dos teníem molt clar els nostres rols. Jo defensava, ell tocava l’esfèric i era creatiu. Quan vaig veure que es lesionava, vaig saber que havia d’assumir la responsabilitat d’aportar el que feia Ricky a dins del camp. Crec que he fet el pas endavant que comentes i que per altre banda s’esperava. Em va sortir sol, sabia que per ajudar a l’equip havia de fer aquest pas. S’havia lesionat el jugador més important de l’equip i feia falta treballar perquè la seva absència es notés el menys possible.

Estàs trobant a faltar a Ricky com a parella de ball?

Sempre es troba a faltar. Et mentiria si et dic que no. Ricky i jo ens enteníem molt bé i quan ell està jugant sé perfectament que li puc donar la pilota a ell i resoldrà perfectament la jugada, és igual que tingui pressió dels rivals. Tens un escut, un comodí amb el qual sempre pots contar.

“La quarta plaça s’acabarà definint per detalls”

Ara la teva parella de ball és Joan Inés. Ets tu ara qui indiques?

Més que indicar, sí que noto que Joan Inés m’ajuda molt més en defensa que Ricky perquè ell era més creatiu. Joan Inés em tapa molts més espais i m’ajuda molt més. D’aquesta manera a nivell ofensiu he agafat el rol de Ricky de ser més creatiu i buscar més assistències. En Joan m’ajuda a nivell de disputes i defensivament, que és el que feia jo abans.

Cada cop queden menys jornades perquè s’acabi la lliga. Es parla de Play Off però perquè realment els números són els que són. Tenim a tres punts la quarta plaça. Quina projecció li veus a l’equip pel que resta de temporada?

Dir que arribarem a fer Play Off és quelcom molt complicat. L’equip s’ho pot creure però hi ha sis equips que es troben en la mateixa situació. Quedar cinquè, sisè i no quart potser et ve de dos punts, tres, és a dir de detalls. Com per exemple un empat , un gol a l’últim minut… Nosaltres lluitarem per marcar aquests detalls i si al final l’aconseguim doncs benvinguda sigui. El nostre objectiu és quedar el més amunt possible en una lliga on tots els equips són forts i de mitja taula amunt lluiten pel mateix que nosaltres. A més ara és quan entrem en el tot o res les 10/11 últimes jornades.

“Em sabria molt de greu marxar de l’Espanyol perquè el meu cor és blanc i blau però no vull més cessions”

L’etapa de l’Esport Club on ets titular indiscutible,  et farà valedor de per fi jugar amb la samarreta blanc i blava?

A l’Esport Club estic complint el meu objectiu de jugar tots els minuts possibles i al màxim nivell. Jo sóc conscient que quan estàs cedit et van controlant. Intento donar el màxim de mi en tots els partits perquè des de fora em vegin i es s’adonin que al seu equip puc rendir. Quan més minuts tingui i més rendeixi potser l’Espanyol es donarà compte que per fi puc disputar partits amb el filial.

Tens contracte fins al 2020, si la temporada que ve l’Espanyol no comptés amb tu seria el punt d’inflexió?

Em sabria molt de greu arribar aquest punt. Porto molts anys vinculat aquest club i el meu cor és blanc i blau. Tinc molt d’efecte per aquest club, per la gent que hi forma part. A l’Espanyol he fet grans amics però si no confien en mi o potser hi ha altres jugadors que estan per sobre meu, hauré de marxar i guanyar-me un altre lloc a un equip diferent. Personalment no sentiré que he fracassat o que no he lluitat prou per obtenir recompensa.

“Espero que sigui el meu últim any a Tercera Divisió”

Arriba un punt que el jugador ha de ser egoista no? Si un club no et dóna l’oportunitat de prosperar per molt que t’hagi vist créixer i sentis un afecte especial, la decisió més coherent és la de marxar. Per prosperar professionalment a vegades has de deixar enrere els sentiments de pertinença…

Sóc conscient que em queda un any de contracte. Si aquest any em diuen que no puc formar part de l’Espanyol B, molt em temo que l’adéu serà definitiu. No vull renovar més anys per seguir cedit. Si amb dos anys que estat cedit encara creuen que no estic preparat i necessito més cessions, em sabrà molt de greu però m’hauré de buscar un altre club on confiïn en mi i on pugui seguir creixent.

És el teu últim any a Tercera Divisió GV?

Et podria dir que sí. L’any passat si m’ho haguessis preguntat t’hagués dit que sí, però mira he tornat a jugar a Tercera (riu). Jo espero que sí, que aquest any sigui el meu últim any a Tercera Divisió i fer el salt a Segona B. Si pel que fos no hem surt bé i no puc jugar a la categoria de bronze doncs no tinc cap problema en anar a un equip de Tercera Divisió.

By |14 Març 2019|Noticias|0 Comments