La feina que ningú veu

Gestionar un club de futbol implica molta feina. Des del primer equip a l’últim equip de futbol base. Les equipacions, la neteja dels vestuaris, que els equips visitants ho trobin tot al seu lloc, la neteja de les grades… Darrere de tota aquesta feina hi ha un grup de persones que realitzen la feina no visible pels aficionats del futbol. Un d’ells és Javi Vela, més conegut per tots com a “cuñao” o senyor Vela, ell és l’encarregat, juntament amb Juan i Daniela de preparar tot el material per tots els equips i de mantenir les instal·lacions. Javi Vela a més, s’encarrega de totes les necessitats del primer equip. Avui profunditzem una mica més en la seva figura tan estimada per tots els jugadors, sobretot els del primer equip. 

 

Explica com és el teu dia a dia com a utiller del primer equip

Per sort tenim molta ajuda. Tinc a Daniela y Juan que m’ajuden moltíssim i fan molta feina. Jo els dies d’entrenament el que faig es arribar, preparar material necessari per dur a terme l’entrenament i un cop acabat, agafo tota la roba dels jugadors, inclòs la roba de bany i ho posem tot a rentar. Ho deixem assecar i l’endemà ja està tot preparat perquè els jugadors tornin a la feina.

El dia de partit és diferent i molt més complicat. Els diumenges que juguem a casa has de preparar tota la roba d’entrenament més la equipació de partit del primer equip. Preparar pilotes i material. Preparar vestuari local, preparar vestuari visitant, preparar camilles per ambdós conjunts, aigues i utensilis varis que puguin necessitar. A més, també netegem tots els vestuaris i escombrem les grades.

I el post partit?

Quan finalitza el partit doncs tot igual però a la inversa. S’ha de rentar la roba del primer equip, tovalloles, deixar el vestuaris nets… encara que el post partit és molt dur, sobretot quan perdem perquè els pobres jugadors no tenen ganes de parlar i per mi és molt fumut haver de recollir sense que ningú em dirigeixi la paraula com si fossis un moble. En línies generals però és molt fàcil treballar amb aquest grup.

Veien el staff tècnic que són en línies generals bastant seriosos, tu ets com “l’alegria de la huerta”

(Riu) Són seriosos de portes cap enfora, això que quedi clar. De portes cap endins són molt divertits. Saps que passa?,  que la meva feina és la més divertida de totes perquè jo no haig de ser serio amb els jugadors. Si me’n fan alguna òbviament sí que m’haig de posar serio però normalment no és així per tant, la meva feina és la d’estar alegre. Al cap i a la fi és la feina on menys “bronca” hi pot haver amb els jugadors. El staff tècnic demana, exigeix, corregeix… té unes expectatives. Jo no, jo simplement he de tenir bona relació amb els jugadors.

Consideres que la teva feina és la part amable del futbol?

Sí, és dura perquè requereix  moltes hores i a més a més de treball físic, però sense dubte és la més amable i divertida.

Encara que no tinguis els aspectes més professionals i tècnics que poden tenir els altres membres del staff tècnic, formes part del primer equip per tant, les derrotes i les victòries les sents igual.

Sí i més potenciades. Pensa que quan el staff tècnic ha marxat, jo continuo recollint veient les cares i els ànims dels jugadors. Per mi el dia següent és molt més dur preparar tot el material per l’entrenament quan has perdut. Quan vens de guanyar doncs és el doble de divertit perquè evidentment regna el bon ambient, els somriures i el bon rotllo.

Hi ha jugadors que han arribat a dir que l’utiller és com el psicòleg del primer equip.

Totalment cert perquè si alguna cosa tenim els utillers és que escoltem molt als jugadors, sobretot aquells que estan lesionats. Clar, pensa que els lesionats no estan amb la resta del grup, fan un treball específic i tenen uns altres temps. Jo aprofito per parlar amb ells, riure amb ells, preocupar-me per com porten les seves lesions… Pobres, els lesionats es senten molt sols a vegades. Jo sóc com el detonador que avisa de l’estat anímic d’alguns jugadors. A vegades vaig al míster i li dic: escolta aquest jugador l’hauríem d’intentar aixecar perquè està fluix o està passant per un mal moment. Així que sí, en part sóc com una espècie de psicòleg.

Sempre havies estat vinculat al futbol o aquesta és la teva primera experiència?

Amb José Solivelles porto 10 anys. L’etapa que més vaig viure i d’una manera especial va ser la del Sabadell. Va ser una etapa molt bonica la de Segona B però molt dura i després d’aquest pas quan José va fitxar pel Manresa vaig decidir fer un pas al costat i prendrem un temps de descans. Quan vaig veure que el projecte de l’Esport Club era un projecte sòlid amb gent que ja coneixia i a més José continuava doncs no m’ho vaig pensar i vaig decidir tornar acompanyar-lo. Clar, pensa que amb José vaig començar al Júnior com a delegat i després ja hem va portar al futbol base de Sabadell, cadet, juvenils, filial i finalment primer equip.

És a dir, la teva vinculació amb el món del futbol va començar amb José… acabarà també amb ell?

Espero i desitjo que sí, perquè la relació és molt bona i amb tot el staff tècnic també. Jo quan parlo de José em refereixo a tot el staff tècnic. Quan una cosa funciona, jo crec que no s’ha de canviar.

Diga’m aspectes negatius i positius de la feina que duus a terme

Negatiu les hores, sense cap dubte. L’esforç i el treball que hi ha darrere de la meva feina, la d’en Juan i la Daniela no el veu ningú. Els jugadors arriben i ho tenen tot fet i preparat. Aspecte positiu, doncs el bon ambient que hi ha. Crec que ja es veu amb els jugadors, sempre estan somrient, sempre et saluden… hi ha molt bon ambient i entre tots formem una bona pinya. L’ambient que hi ha és el millor que podem tenir.

De totes les ocupacions que es poden dur a terme en un primer equip, vas decidir ser utiller. Per què?

Doncs perquè és la feina més divertida. El meu treball diari, perquè òbviament jo no visc d’això, ja és molt seriosa per tant necessito un més a més fora de la feina. Un component diferent a la meva vida i aquest component és el de ser utiller. És divertit i entretingut.

Sí que és cert que dónes moltes hores de la teva vida personal al futbol però no solament jo, sinó tots. José Solivelles, Miquel Ezequiel… tenen les seves feines però a més a més han d’estudiar els rivals, han de preparar els entrenaments… és molta feina a més de la que ja tens.

Et veus molts anys vinculat al món del futbol?

Home, com una segona feina sí… perquè m’agrada, és divertit malgrat que ens exigeixin ser professionals sense ser-ho, perquè no és una categoria professional.

Alguna anècdota de vestuari?

No puc explicar-ne cap perquè queden per el staff tècnic però el que sí que et puc dir és que el més divertit per mi són els desplaçaments. Ja ho vas veure quan vàrem anar a Ascó. Els desplaçaments et donen l’oportunitat de viure coses i moments que el dia dia no permet ja que cadascú està fent la seva tasca… és un punt d’unió per tots… a mi personalment m’agraden molt els desplaçaments.

Com veus el grup aquesta temporada?

Molt bon ambient. La gran majoria són molt joves, exceptuant un parell o tres que són veterans els demés són molt joves. Es porten molt bé entre ells, són molt bons nens i és molt fàcil treballar amb ells. El procés d’adaptació ha estat molt ràpid i la veritat és que crec que una de les claus d’aquest Esport Club Granollers és sense dubte el bon ambient que hi ha al vestuari.