José Solivelles: ” El dia de partit s’ha de guanyar no ensenyar”

En el futbol no tot són ascensos i moments bonics sinó que li preguntin a ell. José Solivelles va arribar a l’Esport Club Granollers la temporada passada gairebé al termini de la primera volta. El primer equip tenia 13 punts i ningú veia possible mantenir la categoria. Sense staff tècnic ni homes de confiança, va arribar a un vestuari trencat amb l’objectiu de reconstruir-lo. Amb uns quants reforços durant el mercat d’hivern el primer equip no va complir la tradició de míster nou victòria segura, fins el dia X. El día X al Narcís Sala. Aquell partit va ser un punt d’inflexió pel primer equip, doncs després de rebre una golejada a Sant Andreu va sumar sis victòries i dos empats. Evitar el descens directe era l’únic desig pel vestuari. L’impossible de cop es va tornar possible, i així es va fer palès a la penúltima jornada de lliga. Vilatenim va ser l’escenari de la salvació momèntania de l’Esport Club Granollers. Un gol al minut 80 i la remontada de l’A.E Prat davant del Palamós van propiciar que la dissetena plaça tingués nom. L’Espanyol B va fer la resta aconseguint l’ascens a Segona Divisió B. José Solivelles, l’home que va agafar el primer equip amb 13 punts i va tancar la temporada amb 38, més del doble que la primera volta. Lluny queda la imatge d’aquell primer equip i la lluita per la salvació, però com diu ell són moments que mai s’obliden.

Seguint amb el fil… Vas arribar que l’Esport Club Granollers es trobava en una situació crítica. Al veure la situació de l’equip t’ho vas arribar a pensar?

Doncs era una situació de risc perquè a priori era molt difícil salvar la categoria. L’equip portava molts pocs punts i havíem de fer una gran segona volta i no hi havia marge per fer grans canvis perquè era el mercat d’hivern. Més enllà del tema econòmic, a mi quan em va trucar el director esportiu d’aquell moment, Daniel Rizaldos, jo ja vaig tenir 24h per pensar el la situació esportiva. Si m’interessava o no m’interessava… i al final vaig pensar: mira és molt difícil però i si em surt bé? Quan les coses et surten bé tens molt més a guanyar. Em vaig autoconvènçer que sortiria bé i vaig acceptar el càrrec de primer entrendor. Ens va sortir be no? Al final vàrem aconseguir la salvació a la penúltima jornada.

“El dia que vàrem aconseguir la salvació vaig plorar com una magdalena”

Com va viure José Solivelles aquests mesos de lluita constant per salvar la categoria? 

Primerament em van passar molt ràpid. Estàs totalment centrat en salvar la categoria, en guanyar partits, en sumar punts, rascar d’on a priori no es podia rascar… Ademés vaig tenir un paper important en els fitxatges del mercat d’hivern i això em va desgastar molt mentalment. No tenia temps per res… Ho vaig viure amb molt de treball, molta dedicació i sobretot molts nervis. Per aquell moment ja parlava cada dia amb el que és ara el meu segon Miquel Ezequiel. Tens moments de tot, dies millors i dies pitjors en funció de si guanyàvem o no. Al final va arribar el dia del Figueres i ni el millor dels guionistes es podia imaginar aquell final. Després del partit va explotar tot… és la típica sensació de quan has estudiat molt per un examen i al final has aprovat, doncs una sensació semblant. 

No va sortir a la llum però m’agradaria saber com va celebrar el vestuari la salvació. 

No, no es va saber però jo sóc molt sincer. Vaig felicitar al míster rival, als àrbitres, vaig entrar al vestuari i em vaig posar a plorar com una magdalena. Em va sortir tota la tensió i tots els nervis… aquesta va ser la meva celebració. 

Hi havia compromís de continuar si l’equip finalment baixava a Primera Catalana?

No, la veritat és que no. Vaig firmar per cinc mesos però després es van donar una sèrie de coses que em van beneficiar. 

Trenquem doncs el mite de què tu quan vas entrar a l’Esport Club Granollers no sabies que aquesta temporada estaria encapçalada per un nou projecte? 

El trenquem totalment. Us puc assegurar que no és així. Quan surt la notícia publicada de què Nama Sports serien els encarregats de gestionar el club , la primera trucada que rebo és la del director general Carlos Aren. Encara no hi havia firmat res però s’estava començant a gestionar. Doncs aquell dia em truca i el primer que em pregunta i cito textualment: Una pregunta, em pots dir com has entrat a l’Esport Club Granollers?. És a dir, jo no sabia absolutament res. 

Si l’equip hagués baixat a Primera Catalana haguéssis continuat? 

Doncs la gent que ha vingut era gent que ja coneixia. Quan va ser oficial que Nama Sports gestionaria al club, que va ser abans de qué l’Espanyol aconseguís l’ascens a Segona B, els hi vaig donar la meva paraula que continuaria independentment de si salvàvem la categoria o no. 

Repassem trajectòria míster. Com a jugador ja m’has dit que erets molt dolent, però com a míster vas viure la teva època daurada al C.E Sabadell. Vas dir adèu al club arlequinat d’una forma força amarga. Et va fer mal marxar del club en aquelles circumstàcies? 

Sí. Em va fer molt de mal. No sé com m’anirà la vida però crec que em seguirà fent mal. Més que res perquè vaig renunciar a l’oportunitat de la meva vida. Jo portava, com tots els entrenadors, treballant molt dur. Hi ha gent que no pot ni somiar amb arribar a Segona B. Jo vaig tenir la sort i vaig fer els mèrits suficients per arribar a entrenar al primer equip del Sabadell. Aquest fet per mi era el màxim. La realitat és que a nivell esportiu no ens estava anant malament. L’equip estava fent la temporada que havia de fer. 

La qüestió és que van passar coses extra esportives i una d’elles va afectar al meu preparador físic (actual entrenador del Juvenil A de l’Esport Club) Jordi Peris. En aquests termes, jo sóc molt taxatiu. És la meva gent i crec que la meva gent s’espera certes coses de mi. Van passar una sèrie de fets que jo no podia deixar passar i vaig decidir dimitir perquè no estava d’acord. La meva gran satisfacció va ser després, al veure que el 100% del meu staff tècnic va marxar amb mi. 

Quan vas arribar a l’Esport Club Granollers estaves totalment sol… sense el teu staff tècnic de confiança. Com és per un entrenador treballar sense la seva gent i més tenint en compte la situació del primer equip. 

És molt complicat, sobretot pel que comentes de la situació de l’equip. Jo era conscient que no podia deixar passar ni un minut perquè el temps ens jugava en contra i havia de fer un anàlisi exhaustiu de tot el que hi havia aquí. Jo tenia que analitzar al 100% tot. Jugadors, directiva, staff tècnic… vaig haver de saber molt ràpid com respirava tothom i a partir d’aquí escollir a qui m’agafava i qui m’ajudava a salvar l’any. 

Amb el staff tècnic vaig fer exactament el mateix. Vaig decidir prescindir d’alguna gent i encara em vaig quedar més sol durant un temps… però al final crec que el temps em va donar la raó i vam acabar l’any amb gent molt més propera a la meva idea de joc. Vull remarcar que tots van ajudar a que l’equip és salvés. Això no és només mèrit meu sinó de tots els que estàvem allà. 

Ara la situació és totalment diferent. Un equip, que salvant alguns partits, competeix, juga bé i té indentitat. No te res a veure amb el de la temporada passada. Aquest equip pot aspirar a disputar la quarta plaça de play off? 

Per poder, està clar que pot. Per números podem. Però la realitat ens diu altres coses. El que seria normal és no fer-ho. Estem competint amb equips que econòmicament són uns gegants i per poder econòmic poden disputar les posicions de play off. La realitat també ens diu que per radere ens ve un monstre com és l’U.E Sant Andreu que farà una segona volta espectacular. Clar que podem però no seria el normal. Per mi un gran any seria acabar entre els vuit primers. També et diré que tot el que poguem lluitar ho lluitarem. 

Com és José Solivelles com a míster. Des de fora els dies de partit sembla que el primer míster sigui Ezequiel…és una parella que fa balança? 

No no fa balança. Cadascú és com és i jo tinc una cosa molt clara. El dia del partit s’ha de guanyar no ensenyar. Aquell dia, la nostre prioritat és escollir el millor onze possible i corregir a nivell tàctic els errors. Per això no fa falta cridar, per això fa falta tenir dos ulls i analitzar que està passant sobre el terreny de joc. A més el dia de partit has d’ajudar al jugador, aleshores no és un dia per cridar ni per ser exigents. Jo sóc d’aquesta forma de ser. Un altre cosa és durant la setmana, durant els entrenaments sóc molt actiu, per alguna cosa és la meva feina. Els dies d’entrenament tractes als jugadors d’una forma diferent. Miquel és d’una manera que no es pot contenir i jo sóc més calmat. Em puc contenir i puc ser més fred que és el que necessita el jugador. 

Trenquem un altre mite míster. La gent comenta que ets una mica vinagre…

(Riu) Una mica de raó tindran no? No, parlant seriosament no em considero una persona vinagre. Al final es tracta de feina. Jo quan vinc aquí jo estic treballant i a més és un treball on a mi m’exigeixen certes coses. No és l’escenari per dispersar-se. Et puc assegurar que no sóc així les 24h del dia. 

S’ha confeccionat un equip molt jove. Jugadors que tenen molta projecció de futur… 

Sí tot això té a veure amb la imatge que volem donar del club. Quan Javier Pérez i jo visualitzem que volem fer i a on volem arribar no ens quedem en només pensar que el primer equip quedi dels sis primers i que tothom estigui content, va molt més enllà. Nosaltres pensem primerament en un equip de recorregut. Per què? Doncs perquè si treballes bé amb el jugador, la temporada següent no has de fer el que fan molts equips, que és canviar pràcticament tota la plantilla. Tu pots mantenir la teva base, tens temps guanyat, has de fer pocs canvis a la plantilla. Són coses que et beneficien a tu, com a club i primer equip i al jugador, perquè agraeix la estabilitat. Tot això genera una marca de club diferent a altres entitats. 

A més, aquesta idea va enfocada també pel futbol base. Un futbol base potent que progressin i que puguin arribar al primer equip. Aquest fet minimitza també la quantitat de fitxatges perquè ja tens talent desenvolupat aquí. 

I en tercer lloc, també juga un paper clau la promoció de jugadors. Per nosaltres és el mateix èxit quedar sisens com que demà vingui un equip de futbol professional i s’emporti un jugador nostre. Aquest fet significarà que nosaltres hem escollit bé aquest jugador, hem tingut un bon nivell de captació i hem tingut un bon nivell de desenvolupament amb ell. Tot això ho has de fer amb jugadors joves, perquè un club gran no et vindrà a buscar un jugador de 30 anys. 

Per aquest motiu tendim a fitxar gent jove però també necessitem gent amb experiència i veterana. Al final és un equip de rendiment que ha de donar resultats. Els veterans equilibren i aporten coses diferents. 

Els hi he preguntat als jugadors però també ho vull saber de tu. Com valores les quatre derrotes consecutives?

El partit de Sant Boi era per guanyar còmodament però vàrem fallar el que no teníem que fallar, a més ens va condicionar l’expulsió. El dia del Reus B jugàvem sense davanters i a més també ens van expulsar un jugador. El partit del Terrassa FC per mi va ser el pitjor partit, jo m’esperava un altre resposta de l’equip. Vàrem estar molt malament i a més l’expulsió d’ells no ens beneficia. El partit ens hagués anat millor amb onze contra onze. I l’última la de Llagostera és un partit que pot passar sortir derrotat. Jugues contra el líder, a casa seva i a més és el millor partit de l’U.E Llagostera. Ens vem veure tots els partits del Llagostera i va ser el millor partit que van fer. LLagostera al final és un accident. Cada partit té la seva història i jo les quatre derrotes les vaig viure calmat, no em vaig posar nerviós en cap moment. Si et sóc sincer, sí que tenia molt clar que al camp de l’UE Castelldefels havíem de guanyar sí o sí, i així ho vaig fer saber al vestuari i staff tècnic. Aquell dia, des del dilluns abans la gent estava molt posada. El missatge va ser molt clar: “feu-ho com volgueu però aquest diumenge només val guanyar”. L’equip va sortir molt posat, va sortir a imposar-se i no regalar res. A partir d’aquí vàrem tornar a la bona dinàmica que esperem que duri. 

“Ricky és un jugador bàsic, diferent i el que més s’acosta a la meva idea de joc”

Vull que em valoris la lesió de Ricky. És el capità i té un pes molt important dins del vestuari. 

És una baixa a tots els nivells, tant psicològica com esportiva. És el jugador més diferent i específic que tenim i el que més s’ajusta al que jo vull proposar a nivell de joc. Jo quan vaig arribar aquí vaig veure un Ricky apagat, venia de jugar partits com a suplent i amb mi Ricky ha jugat sempre, i quan dic sempre és sempre. Per mi Ricky és un jugador bàsic però ara no el tenim i això no ho podem canviar. El que no podem fer es gastar energies i temps en una cosa que ara no podem solucionar. El que ha de fer Ricky és recuperar-se bé. El nostre treball amb ell és fer-lo sentir un més, que no es senti abandonat per molt que no disputi partits. 

Estic segur que ell per la seva banda seguirà estant al costat de l’equip, seguirà parlant amb la gent i seguirà aconsellant els seus companys. Ricky tindrà la seva funció des de fora per seguir ajudant a l’equip. A nivell esportiu, intentarem cobrir la baixa amb els jugadors que tenim. 

“Tenim moltes solucions per cobrir la baixa de Ricky. Martí Soler i Joan Inés fan una parella espectacular. Joel Brey és probablement el jugador que més s’acosta al perfil de Ricky”

Parlant de funcions, ara hi haurà jugadors que hauran de fer un pas endavant per soplir aquesta baixa de Ricky. 

Primer tenim dos mig centres purs què són Joan Inés i Martí Soler que ens ajudaran molt i podriem jugar el que queda de lliga tranquil·lament i sense partir. És una gran parella de migcentres. Després tenim altres alternatives. Joel Brey també juga en aquesta posició. És un jugador que té un talent extraordinàri i és dels jugadors més inteligents de la plantilla. A més, Joel Brey s’ajusta al perfil de Ricky amb la pilota als peus. 

Oriol Molins, un altre jugador que és mig centre i probablement és on més a gust es troba. Ja tenim quatre solucions. 

Si tot va bé, també recuperarem a Raúl Torres que ens dóna aquest component de talent, de posar-se l’equip a les espatlles amb la pilota als peus. Tot i què jugui una mica més cap endavant també ens pot donar coses que donava Ricky. 

Tenim marge d’elecció i no ens hem quedat orfes. Això és molt bó. La competència és sana. 

Si et sóc sincer com a entrenador no tinc inquietud per realitzar fitxatges perquè considero que amb el que tenim podem acabar la lliga sense patir. 

Parlem ara de la falta de gol de l’equip.  Els davanters no estan passant la seva millor època…

Per mi això que dius és una gran noticia. Si marquen gols altres jugadors i a sobre tenim la carta no gastada de que els puntes encara no marquen…. doncs és una gran notícia. Això significa que l’equip funciona, que tothom aporta i tothom és important. 

Jo em preocuparia el dia que deixessin de fer coses. Al final, els davanters no solament estant per empènyer la pilota. Jo els hi demano als meus jugadors moltes coses, coses que probablement ningú veu. Personalment estic molt content amb tots els jugadors, inclòs els davanters com Killian, Xavi Civil o Albert Ruiz.  No podem oblidar tampoc que Xavi Civil ha estat molt de temps aturat, i és un jugador que pel seu perfil necessita més temps. Albert Ruiz, està entrenant d’una manera espectacular i cada cop que entra a jugar és un canvi que ens aporta qualitat. Respecte a Killian, sí que és cert que li està costant més que l’any passat marcar gol però segueix fent altres coses que també valorem. Ens dóna u contra u, ens dóna velocitat. Lògicament, m’agradaria que en aquesta segona volta aportessin gol fet que no implica que els altres deixin de fer el que estant fent. 

Al final si això es dóna anirem molt bé. Ara anem bé sense tenir gols dels davanters, quan els tinguem encara anirem millor. Estic segur que a la segona volta canviaran coses en aquest aspecte.

Tots els jugadors coincideixen que la clau d’aquest vestuari és ser una pinya sempre. La comparteixes? 

La comparteixo totalment. Això es transmet i es veu. Jo he estat en vestuaris molt contaminats, això et dóna un aprenentatge brutal. Aquí no hi ha res d’això, no hi ha contaminació. De fet, és dels llocs on més proper em sento del vestuari. El staff tècnic també forma part del vestuari. Això és bo perquè quan encadenes una bona dinàmica tot flueix, però quan no és així també ajuda a superar-ho d’una altre manera. Durant el mes maleït les derrotes es van dur moltbé. Personalment, això a mi em dóna moltes facilitats i és un autèntic plaer dirigir aquest vestuari. 

Un altre cosa que vull remarcar és el termòmetre. És a dir, el que medeix també el bon ambient d’un vestuari són aquells jugadors que no juguen. Al final un jugador que ho juga tot sempre estarà content però els que no juguen… Per mi el termòmetre són aquells jugadors que consideren que poden tenir més minuts o poden pensar que ho mereixen, però tot i així treballen amb bona cara, bona educació i predisposició. Això fa que un vestuari sigui un bon vestuari. 

L’última míster. La teva etapa a l’Esport Club encara no s’ha acabat i esperem que duri però vull que em diguis que has après o que estàs aprenent del nostre club. 

Moltes coses. Aprende sempre s’aprén, cada setmana i cada partit. Per mi la temporada  passada va ser molt important, em va donar molt a tots els nivells i hi van haver situacions molt complicades a nivell de vestuari, staff tècnic i vaig haver de lidiar amb elles com a màxim responsable. Això em va donar un aprenentatge molt gran de gestió amb les persones, gestió de moments, de sentiments, gestió de nervis i tensió… La temporada passada vaig haver de lidiar amb dos o tres toros bravos i això per mi va ser positiu. 

I aquesta temporada doncs aprenc de les situacions que es donen. Jo sóc molt jove, tinc 35 anys i si la salut em respecta tinc molts anys per seguir fent d’entrenador. Faria malament si no aprengués cada dia i si no millorés. 

By |8 Gener 2019|Noticias|0 Comments