Joan Inés: ” El vestuari segueix sent una pinya”

Joan Inés (21 anys) . A casa seva sempre han sigut molt esportistes, handbol, bàsquet, futbol… i el seu avi matern es va encarregar que no es desviés i tries el futbol com a esport preferit. Un moble de casa va ser la porteria on Joan Inés va començar a marcar gols, més tard els faria de veritat a l’Escola Gavà. De prebenjamí a infantils va defensar els colors de l’equip del Baix Llobregat per més tard jugar al Barça on s’hi estaria tres anys. Del club blaugrana al club cerveser, la DAMM CF va ser testimoni de l’última etapa de Joan Inés com a jugador de futbol base. Després de la seva etapa com a juvenil a la DAMM CF, Joan Inés es va adonar que el futbol no és un camí de roses, què s’ha de treballar i lluitar per disputar minuts, independentment de la trajectòria anterior. Conscient d’aquesta realitat, treballa cada dia per poder disputar minuts defensant l’elàstica de l’Esport Club Granollers.

Sempre has volgut ser futbolista?

De petit sempre tens la il·lusió de voler arribar a primera divisió. Al teu cap hi tens molts pardals i a mesura que passa el temps i vas creixent et dones compte què no tot és com t’imaginaves. Sempre he volgut jugar a futbol però ara també dono prioritat altres coses, com per exemple els estudis. Necessito estar ocupat amb altres coses que no sigui el futbol, quan abans en la meva etapa de futbol base no era així. Estava molt obsessionat amb el futbol i només vivia per això.

Què et va portar a fitxar per l’Esport Club Granollers?

La història és llarga (riu). Jo començo la meva etapa d’amateur a l’Hospitalet que en aquell moment estava a Segona Divisió B. Després d’uns mesos em donc compte que no jugaré i fitxo pel Castelldefels a Tercera Divisió GV. La meva impaciència em va portar a fer aquest canvi. Pensa que venia de Juvenil Divisió d’Honor de jugar-ho tot, i encara no sabia de què anava la pel·lícula. Jo només volia jugar, jugar i jugar i a Segona B era difícil fer-ho. Aleshores quan vaig anar a Castelldefels amb el Miki Carrillo ho vaig jugar tot. Després d’aquesta temporada, l’Hospitalet baixa de categoria i jo em pensava que estant a Tercera disputaria més minuts, aleshores torno al club riberenc.

Al veure que no era així, a la jornada 9 vaig tornar al Castelldefels però ja no era la mateixa confiança que l’any anterior i malgrat l’oferta de renovació vaig decidir no continuar.

Aleshores, van entrar en escena José Solivelles i Javier Pérez que em coneixien de la meva etapa a la Damm. El director esportiu em va dir que s’estava confeccionant un equip jove i que la seva idea de joc era la de tenir la pilota. Això em va acabar de convèncer per fer el canvi.

Pel que m’estàs dient crec que per tu és fonamental ser titular o almenys disputar molts minuts. Aquí a l’Esport Club estàs tenint de tot. Partits on ets titular i partits on no arribés a sortir de la banqueta…

Jo sabia que venia a un equip jove on tots competiríem. A més, també sabia que la meva posició està ocupada ni més ni menys que per Ricky que és un pes pesant del vestuari i molt bon jugador.  Estic content de la meva situació i dels minuts que estic disputant perquè ja són molts més que els que vaig jugar la temporada passada. Estic content de la meva situació.

Quan veus que a la teva posició juga Ricky, que és capità i jugador molt estimat pel club el teu primer pensament és: ho tindré difícil no jugaré.

Sí. És el primer que vaig preguntar (riu). Li vaig dir al míster que no em veia jugant tenint a un jugador com Ricky al vestuari, o com Joel Brey que també és mig. Després el míster em va tranquil·litzar, em va transmetre confiança. Fins i tot el mateix Ricky també ho va fer. Tenim molt bona relació i aprenc molt d’ell. Parlem molt i sempre m’anima a seguir treballant i jugant com jo ho sé fer.

Es va començar molt bé la lliga però ara l’equip porta quatre jornades consecutives perdent. Què ha passat? Sembla un Esport Club Granollers desdibuixat i sou els mateixos jugadors.

Penso què al principi com que sortien les coses tot acompanyava. Crec que aquestes quatre derrotes ens han afectat molt emocionalment parlant i és més un problema de confiança que altra cosa. La derrota davant del Terrassa és sense dubte la més dura perquè va ser com tocar de peus a terra de cop.

Crec que hem de parlar tot el vestuari i analitzar el motiu pel qual ens està passant això. Crec que necessitem un estímul positiu per tornar a ser l’equip de principis de temporada.

L’estímul positiu és guanyar al Castelldefels aquest diumenge?

Sí totalment. Guanyar aquest diumenge és fonamental i seria un gran estímul per tornar a mirar a dalt perquè realment tenim equip per fer-ho. No val un empat, només val una victòria. És un camp on es pot jugar a futbol i és bastant similar al nostre.

Esteu a sis punts del play off però a vuit del descens. En el vestuari hi ha “por” d’aquesta mala dinàmica?

La paraula no és por. Quan mirem la classificació aquest vestuari sempre mira cap a dalt. Crec que la paraula és inquietud perquè no entenem molt bé com hem pogut caure en aquesta dinàmica però por no en tenim. Crec que tenim equip per estar a dalt, simplement necessitem tornar a guanyar.

Després de la derrota al camp del líder i d’escoltar les paraules del míster… veu sentir vergonya?

Home… és cert que com va dir el míster vam fer un partit de “merda”. Vam plantejar malament el partit, ens van marcar molt ràpid, a més de jugada d’estratègia què ho havíem treballat molt i vergonya tampoc és la paraula però sí que marxes fotut perquè quan encaixes quatre gols és que molt bé no s’han fet les coses… fan mal aquest tipus de derrotes però ara ens hem de centrar en el partit d’aquest diumenge a Castelldefels i res més.

I Joan Inés com treballa aquest tipus de derrotes?

Sempre analitzo com puc millorar. Quan era més petit era un obsessionat del futbol i em posava molt trist perdre. Em destruïa a mi mateix. Ara sóc més de formular crítiques constructives. Analitzo el que vaig fer malament i busco eines per millorar. Per exemple, jo reconec que a Llagostera  vaig fer un mal partit i no tinc problema en reconèixer els meus errors. Es tracta de buscar sempre la millora i sobretot ser humil.

Molts jugadors que ja he entrevistat, m’han dit que la clau d’aquest equip és ser una pinya. Això és molt fàcil de dir quan l’equip va bé… ara que sumeu quatre derrotes consecutives l’equip segueix sent una pinya?

Sí seguim sent una pinya, tot i que en alguns partits on hem perdut a vegades crec que ens ha faltat una mica més de cohesió sobre el camp. Un cop fora et puc assegurar que tots som una pinya. Tornant de Llagostera es notava el sentiment d’equip. Quan es perd perdem tots i quan guanyem guanyem tot. El bon ambient segueix regnant en el vestuari.

Ets un jugador bastant enigmàtic. No ets com els altres que a vegades es veu quin tipus de personalitat tenen. Com és Joan Inés? Al vestuari m’han dit que ets el savi…

(riu) ho diuen perquè sempre tinc molt present seguir estudiant i realitzar nous projectes fora del futbol. Però no sóc seriós ho vull deixar clar. Sóc molt bromista, i a vegades haig de vigilar perquè se m’escapen bromes quan estic a dins del terreny de joc. També em diuen savi perquè sempre he “mamat” molt futbol i literalment sóc un friqui d’aquest esport.

By |11 Desembre 2018|Noticias, Primer Equipo|0 Comments