Guillem Pujol: “Estava segur que José Solivelles confeccionaria un bon vestuari”

Guillem Pujol  va néixer culé i futbolista. Els primers passos els va donar amb una pilota al costat i acompanyat dels seus avis, concretament del seu avi patern. Era ell qui és col·locava sota pals perquè el seu nét provés sort de cara a porteria. Gols encara no li hem vist fer, però assistències unes quantes, igual com el seu referent Jordi Alba. Amant dels animals però sobretot de la petita Tula, la seva companya de viatje. Un Whestie Terrier que l’ha acompanyat i escoltat en tot moment.

Igual com la Tula, l’Esport Club Granollers va tenir la sort de veure créixer aquest jugador. Es va formar al nostre club des de benjamí fins a infantil de primer any. Després va defensar els colors del Premià, la Fundació Sánchez Llibre, el Jabac i com a juvenil va vestir la samarreta de la Gramanet, Badalona i posteriorment la Damm, ja a divisió d’Honor. Després d’intentar l’aventura al Lleida Esportiu va provar sort al Masnou. Finalment, va recalar al Sabadell B. Capità del filial arlequinat i debutant amb el primer equip a Segona B gràcies al qui considera el seu pare futbolístic, José Solivelles. Després d’una sortida complicada del club arlequinat va decidir prendre’s una temporada per com diu ell “reflexionar” i va fitxar per les Franqueses. Després d’un any d’intents per recuperar a Guillem Pujol, l’Esport Club Granollers per fi torna a gaudir de la seva esquerre exquisida.

Vas marxar del club arlequinat perquè no t’agradava com gestionaven el club?

Sí. No m’agradava com gestionaven el club i a més a més va ser una època de molts alt i baixos. Em van prometre unes coses que després no es van complir. Primer teníem un entrenador que no em volia, després un altre que sí, més tard un altre que no, com una muntanya russa. Vaig tenir la mala sort que l’últim míster en venir no confiava en la gent jove i ens va obrir la porta a marxar. Jo vaig parlar amb ell i em va dir que si tenia la possibilitat de marxar a un altre club que ho fes. Em vaig bloquejar molt i vaig decidir jugar amb els meus amics a les Franqueses. Vaig prendre aquesta decisió per passar almenys una temporada tranquil·la i gaudint del futbol. Em volia pensar bé les coses. Si no hagués pres aquesta decisió podria haver deixat el futbol, perquè realment estava molt cremat.

Quan estaves jugant per les Franqueses, vas trobar a faltar l’exigència de categories superiors?

Sí totalment. Quan vaig fitxar per les Franqueses ho vaig fer perquè volia tornar a gaudir del futbol però no vaig pensar en tot el que deixava enrere. Quan va passar un temps, el meu cap només es preguntava: I si no tinc l’oportunitat de tornar a Tercera? Vaig tenir por de no poder tornar a categories superiors. En el cas de l’Esport Club, José Solivelles em coneix de sobres però tenia por que entrenadors que no em coneguessin de res, no em volguessin fitxar pel fet d’estar jugant a Segona Catalana.

Entenc que José Solivelles va ser una peça fonamental perquè tu vinguessis a l’Esport Club?

Sí, tan ell com Miquel em coneixen bé i saben el que puc arribar a donar. Ells m’han transmès molta confiança i jo sóc un jugador que si li doncs confiança ho donarà tot. Ja em volien fitxar al gener de l’any passat però les Franqueses no em va deixar sortir, aleshores durant el mercat d’estiu sabent que era José l’entrenador ni m’ho vaig pensar. Jo vaig dir de cap a l’Esport Club Granollers.

Vas ser el primer fitxatge per tant no sabies quin tipus de vestuari hi hauria. El balanç és positiu?

Totalment. Estava segur que José Solivelles i Miquel Ezequiel confeccionarien un bon vestuari amb grans jugadors. També estava convençut que faríem una gran temporada i encara ho estic, segur que farem una gran temporada. Veient l’equip com entrena i l’esforç que fem en cada entrenament i en cada partit està clar que els resultats arriben i es poden fer coses grans.

Quines són les aspiracions de Guillem Pujol?

Anar cap a dalt, cap a Segona B. Jo vaig debutar en aquesta categoria amb José Solivelles i el Sabadell i em vaig quedar amb les ganes de més. Després vaig tenir la mala sort de què José i el seu staff tècnic van marxar i no vaig poder seguir. La meva il·lusió és en el plaç de dos anys arribar a un equip de Segona B i si es pot més a dalt doncs millor. Per altra banda, també toco de peus a terra i sóc conscient que és complicat, per tant t’has de buscar alternatives. Ara mateix també estic estudiant administració i direcció d’empreses per poder ajudar al meu pare amb la seva empresa. Primer em vull treure el grau superior i després preparar-me per les oposicions a bomber.

Ets un jugador molt actiu en les xarxes socials. Creus que els jugadors de futbol heu d’anar amb compte amb aquestes plataformes? Són perilloses en aquest sentit?

Sí, has d’anar amb compte. Crec que hem de ser intel·ligents i saber com gestionar-les. Jo sóc dels que pensa que les sensacions i sentiments se’ls ha de guardar un mateix, no exposar-los en una xarxa social. Crec que són una plataforma molt útil, sempre que es gestionin amb cap.

Mirant estadístiques, ets un dels laterals que menys targetes grogues veus… en un lateral és si més no sorprenent.

No sóc d’entrades dures ni tampoc d’anar al contacte. Sóc més d’esperar, d’aguantar l’esfèric i buscar un lloc per on poder treure-la. En veig poques però alguna en veig, sempre intento si hi ha contacte que no sigui mereixedor de targeta.

Es parla molt de la joventut d’aquest vestuari… quins avantatges creus que té confeccionar una plantilla tan jove i quins desavantatges, perquè algun n’hi deu haver…

Crec que la il·lusió que tenen els joves de menjar-se el món contrasta amb la serietat dels més veterans que ja porten anys entrenant i jugant a futbol. Un jugador de 22 anys sempre serà ambiciós, voldrà pujar de categoria, voldrà arribar a ser professional… en canvi en aquest sentit un jugador veterà ja no té les mateixes aspiracions. La il·lusió de saber que pots créixer és el millor. Si tens una barreja com és el nostre cas és fantàstic. Els veterans et donen tranquil·litat i coneixements i els joves il·lusió i passió.

Això que em comentes dels joves que juguen per aspirar cada cop a més, no és en part contraproduent per el equip per el qual has fitxat?

A veure, tot és valorar-ho. Una cosa és voler créixer i altra cosa és fer-ho a qualsevol preu. Jo per exemple la temporada vinent si segueix José i la majoria de plantilla no marxaria… Tot és qüestió de valorar, pensar i fer balança.

Tinc la sensació que em parles de José com un pare futbolístic…

Sí. Va ser ell qui em va fer debutar a Segona B quan molts entrenadors ni confien en els jugadors joves per tirar endavant qualsevol projecte. A més t’haig de dir que sempre que l’he tingut com a entrenador m’ha demostrat la seva confiança i he sigut titular. El mateix passa aquesta temporada.  Valoro molt la confiança de José Solivelles cap a mi.

De fet vas debutar a Segona B sent molt jove només amb 20 anys, que et passava pel cap quan estaves a la banqueta?

Doncs estava també amb Eric Pujol a la banqueta i el partit anava empat a zero. Jo anava dient a Eric que no sortiríem per com estava anant el partit. Quan José em va dir que escalfés se’m va passar de tot pel cap. Una barreja d’alegria i nervis, també perquè les meves aventures en equips de Segona B no havien funcionat. Quan vaig acabar la meva etapa de Juvenil d’Honor, vaig fitxar per l’U.E Sant Andreu però aviat es va acabar la història perquè amb el canvi de junta directiva es van trencar tots els contractes. Després vaig fitxar pel LLeida Esportiu, on tampoc va sortir bé, aleshores clar, després de molts intents per fi debutar va ser un orgull enorme. A la tercera bala vençuda diuen.

Per tot el que m’has explicat, ets un jugador que prioritza l’estabilitat i el benestar emocional, abans que els objectius professionals.

Prefereixo jugar tots els partits a Tercera Divisió que jugar-ne 20 a Segona B. El primordial és que et donin confiança i sobretot que parlin clar. A mi ja em van enganyar un cop i estic escarmentat.  Al Lleida per exemple em van vendre una realitat que després no es va donar.

Creus que el futbol s’ha convertit en un pur negoci i hi falten valors?

Sí, sobretot amb els més joves que és més fàcil enganyar-los. Al futbol al final s’ha convertit en un joc de a veure qui pot més. No pensen en les persones, que en aquest cas som els jugadors,  sinó solament en el seu propi benefici, després reclamen que siguem un vestuari unit i que tots fem pinya. Crec que sempre hauríem d’anar a una tots, tant clubs com jugadors.

Sempre has tingut clar que series lateral?

No. Vaig començar d’extrem i fins a la meva època a Premià no vaig baixar al lateral i ara per exemple no em veig d’extrem. Tinc molt arrelat el rol d’assistent i per mi donar una assistència és com si marqués el gol jo.

El teu referent futbolístic és Jordi Alba. Dins de l’Esport Club qui és?

Riki  Quina novetat… (riu) sí ja sé que tothom el té com a referent però pels valors que transmet i perquè a tots els jugadors nous (que som molts) ens ha ajudat a integrar-nos. A mi personalment em dóna molta tranquil·litat saber que ell està a dins del camp. Quan et corregeix ho fa amb respecte i sempre amb la voluntat de que tu creixis com a futbolista i aportis més a l’equip.

És la por el pitjor enemic d’un futbolista?

Sí, i de la vida també no? La por et fa perdre i en un futbolista encara més i no pots permetre mai que et guanyi el partit.

Bon símil. Com superes tu aquesta por?

Amb confiança i optimisme cap a mi mateix. Intento no pensar en l’error i sempre intentar. Sobretot això últim, no deixar d’intentar-ho.

By |20 novembre 2018|Noticias, Primer Equipo|0 Comments