Loading...

HISTÒRIA DE L’ESPORT CLUB GRANOLLERS

Primer equip del Granollers Foot-ball Club, 1913. L’equip blanc el formaven Salvador Mas (capità), Valentí Turu, Josep Pineda, Jacint Jaumandreu, Franesc Coma, Enric Marcó, Jacint Torrents, Joaquim Campillo, Josep Comas, Josep Parera i Francesc Pi. Foto: J.Bosch / AMGr-Arxiu d’Imatges

El dos de març de 1913 es va fundar el que és l’actual Esport Club Granollers amb el nom de Granollers Football club. Salvador Mas i Agustí Torrellas, dos joves granollerins enamorats del futbol, van ser els encarregats de parlar amb Frederic Maspons i Alfred Canal per tal de conduir la fundació del Granollers Fooot-ball Club.

El 13 d’abril de 1913 es constitueix la primera junta directiva del club, liderada per Alfred Canal, que es va convertir en el primer president de l’entitat granollerina.

S’escullen els colors de la camiseta: tota blanca per al primer equip, i blau i rosa per al segon. Els primers jugadors es trien entre els socis, que ben aviat arriben a la xifra de 91, entre infants, joves i adults. Considerat club degà del Vallès Oriental, ja que el Granollers, va ser una de les primeres entitats esportives de la vila.

Constituïts els equips però feia falta un terreny de joc per disputar els partits. Després de jugar els seus primers anys al Camp del Gas, el 1922 es va inaugurar l’actual estadi: el Municipal del Carrer Girona.

És en aquest estadi on el club viu la primera època d’esplendor durant els anys 30, amb la conquesta en tres cops del Campionat de Catalunya de segona categoria (1933,1935 i 1936). El major èxit però, va arribar la temporada 1935-1936, quan es va aconseguir l’ascens a Segona Divisió d’Espanya. Un autèntic èxit que va haver d’esperar, ja que el debut no es va donar fins tres anys més tard a causa de la guerra civil. Després de la contesa, l’entitat es veu obligada a canviar el seu nom al castellà passant a dir-se Club Deportivo Granollers. El somni de Segona Divisió només va durar una temporada i l’entitat Granollerina va tornar a baixar a Tercera Divisió.

Durant bona part de l’ època del franquisme, l’Esport Club Granollers es va estabilitzar a Tercera Divisió, categoria en la qual va romandre durant un quart de segle.

L’any 1968 perd la categoria i és en aquesta època i durant tota la dècada dels 70 on el club viu uns anys molts negres, tocant fons el 1976 quan es baixa a 1ª Regional.

Després d’unes temporades molt complicades, finalment és Miquel Donnay l’escollit per ser president. Donnay impulsa el club a fites que no s’havien vist fins ara. En el transcurs de 4 temporades Donnay i la seva junta directiva vam reomplir el camp amb tanques publicitàries, van construir una graderia nova amb una capacitat per unes 300 persones. Posa color a les graderies amb els seients blancs i blaus i construeix els actuals vestidors, just a sota d’aquestes.

És també en aquesta època quan es catalanitza el nom del club passant-se a dir com el coneixem actualment: Esport Club Granollers. Amb Donnay com a cap visible també es dissenya un nou escut i neix l’himne de l’Esport Club Granollers a càrrec del grup d’havaneres Quatre Veus. És en aquesta època també quan s’arriba al màxim nombre de socis fins aleshores, assolint la històrica xifra de 1.500 socis.

Gràcies a tots aquests canvis, l’Esport Club Granollers viu una època daurada i durant l’era Donnay el club aconsegueix retornar a Tercera Divisió.

Després de l’era Donnay va ser Francesc Guillamet el president del club. Un president que va dimitir la temporada 87-88 després de que en nombroses ocasions, el primer equip demanés la seva dimissió. L’Esport Club perd la categoria aquell any i fins la temporada 1990-91 no la torna a recuperar ja amb Melenchon com a president.

És en aquesta època quan amb el retorn del primer equip a Tercera, el futbol base es troba en la èlit dels equips catalans. El Juvenil A a Divisió d’Honor es queda a un pas de l’ascens a sub-19 i el Cadet A, sotscampió de Catalunya disputa la fase final del campionat d’Espanya.

L’Esport Club es manté a Tercera fins l’any 1995-96 on torna a baixar a primera catalana on i milita durant cinc temporades. Finalment el curs 2001-2002 es consuma el retorn a Tercera de la mà de Ramon Mayo.

L’Esport Club Granollers tocaria fons amb dos descensos seguits. La temporada 2005-06 es perd la categoria i la 2006-07 es tanca de manera catastròfica ja que es torna a baixar de categoria a Territorial Preferent el nivell més baix on havia jugat l’Esport Club Granollers. Fins l’any 2011-2012 i ja amb l’actual president Xavier Abolafio al capdavant, no s’aconsegueix l’anhelat ascens a primera catalana, després de diversos intents fallits i cinc anys en categories inferiors. Després de 10 anys, a la temporada 2014-15 es torna aconseguir l’ascens a Tercera Divisió.

A principis dels vuitanta Lluís Torres i Miquel Donnay van rivalitzar per presidir el Granollers. Foto: Esteve Gironella / AMGr-Arxiu d’Imatges

Sr. Angel de Tomás Aguirre. Históric de l’Esport Club Granollers

i militant de primera divisió entre els anys 1957 i 1961.

 

La temporada 1980-81 no comença amb bon peu pel club. Sense junta directiva, finalment es Pere Moyano, home de club, qui accepta el càrrec que ningú volia exercir. Moyano va haver de refer a un primer equip que salva la categoria in extremis gràcies a l’ascens del Reus a la categoria de plata. La temporada següent 1981-82, Lluís Torres agafa el relleu de Moyano que va guanyar les eleccions a Miquel Donnay. La temporada amb Torres al capdavant va ser bastant mediocre.

ESTRUCTURA DEL CLUB

 TEMPORADA 2018 / 2019