Capa: “El treball és l’única cosa innegociable”

Albert Caparrós (20 anys) més conegut com a Capa. Va començar jugant a futbol als 11 anys, de l’escola al Jabac Terrassa on s’hi va estar des de la seva última etapa com a juvenil on va acabar amb 8 gols com a central. Tenia la intenció d’iniciar la seva primera etapa com amateur al CP. San Cristobal però finalment va acabar amb Lluís Massià al Sant Cugat. Després de realitzar la pretemporada li van fer fitxa del primer equip.  Com a central i després com a lateral dret, va ser l’ autor de dos gols que pràcticament van donar la salvació al seu ex equip. Després del seu primer any com amateur a primera catalana va rebre la trucada de l’Esport Club Granollers, una trucada que a hores d’ara encara li costa assimilar. Amb la seva àvia com a referent, amiga i confident Capa va decidir acceptar el repte de disputar la posició a Sergi Pastells. Només té paraules d’agraïment per José Solivelles que el va fer debutar en el primer partit de lliga on ràpidament va veure l’exigència d’aquesta Tercera Divisió GV. 

Tinc entès que et va sorprendre molt la trucada de Javier Pérez…

Molt no, moltissim. Sóc un jugador que va començar a jugar molt tard a futbol. En les meves etapes de jugador de futbol base mai vaig estar a la màxima categoria com és Divisió d’Honor i sóc l’únic jugador de la plantilla que prové de Primera Catalana… Em va sorprendre molt. Des de ben petit cobrar del futbol era el meu somni. Però no t’estic parlant de cobrar un sou, sino una quantitat petita. Jugar a Tercera Divisió ja és un somni fet realitat. 

Al principi estava desubicat, els meus companys parlaven dels equips on havien estat, de les categories… i jo pensava però si tu no serveixes, no ets res comparat amb ells. Clar, Raul Torres, Pastells, Ricky… és impossible comparar-se amb ells. Jo crec que no t’ho acabes de creure mai. El meu objectiu és aprendre d’ells i no em puc queixar per res d’aquest vestuari perquè és molt sa. 

Parles d’aprendre… Què has après?

Els consells dels meus companys han estat clau per millorar com a jugador. Jo amb 20 anys intento ser el màxim professional possible però puc ser molt indecís. Si no fos per ells em sentiria molt perdut al camp. Són un gran recolzament. 

T’ha costat molt adaptar-te aquesta categoria? 

Sí. A més a nivell personal no ha estat el meu millor any. Al principi crec que vaig començar bé però  es va morir una pilar a la meva vida com era la meva àvia i la meva situació personal no ha estat l’ideal. M’ha afectat en el rendiment. Deixant de banda que quan vens de jugar a Primera Catalana i jugues a Tercera l’adaptació és complicada. Les categories són totalment diferents. 

Sergi Pastells va arribar després de que firmessis tu… Aquesta competència ha estat de les més complicades que hi ha en aquest equip. 

(riu) Quan vaig firmar em van dir que podia competir el lloc al lateral dret que vingués. Anaven passant els dies i no es fitxava a ningú, per un moment vaig arribar a pensar que seria l’única opció. Quan de cop i volta vaig veure que l’altre lateral dret era Sergi Pastells doncs et seré sincer jo no el coneixia (riu) El vaig comença a conèixer arrel de comentaris. Els meus companys em deien és un avió, és massa bo per jugar a Tercera… fins que efectivament vaig veure’l jugar i vaig pensar que els comentaris eren totalment acertats. Per mi Sergi Pastells té totes les característiques que jo admiro en un jugador. 

I sí, vaig pensar que al mercat d’hivern hauria de fitxar per un altre equip. Al final no va ser així però si hagués estat així doncs ho hauria d’haver acceptat. Sóc conscient que vinc d’on vinc i no puc demanar més. 

Tot i que els teus pensaments era no jugar has acabat jugant, inclós amb Pastells també de titular, potser és sinònim que la Tercera no et queda tant gran… 

Tot això es mèrit del míster. A vegades encara no sé com confia en mi… perquè en moltes ocasions sóc bastant “traques”. Amb la pilota als peus sóc un dels pitjors ara intensitat la que vulguis i més. Des de petit he tingut la consigna de : donar-ho tot o res. Amb José cada dia t’has d’esforçar, cada dia has de treballar. El futbol és una carrera de fons i amb José Solivelles es nota. 

Et sents més còmode jugant de central que de lateral…

Sí. Davant del Sant Andreu José em va posar de central i crec que ho vaig fer infinitament millor. De totes maneres, un jugador ha de saber ser polivalent i estar disposat a jugar on li digui el míster perquè ell ho decidirà com un bé per l’equip. 

Vas debutar en la primera jornada de lliga…

El primer partit no va estar malament, vaig fer el que sé fer que és defensar i poc més. Ara, quan estava al vestuari i veia els meus companys canviant-se pensava… on m’he posat no tinc nivell per jugar aquí. 

Et suposa molta pressió jugar a Tercera Divisió?

Probablement. Crec que si confiés més en mi seria diferent. Quan estàs a Tercera no hi ha marge d’error, no pots fallar en cap partit. Al final arribar aquesta categoria amb un equip amb el qual hem lluitat fins al final per la quarta plaça és impossible no tenir pressió. També t’haig de dir que intento millorar cada dia, a veure si ho aconsegueixo (riu). 

Com ho treballes? 

Intento no pensar perquè si penso la puc liar, en el sentit de que puc cometre un error i per mi cometre un error és la mateixa sensació que marcar un gol en pròpia. Sento que he perjudicat a l’equip i que jo sóc l’únic culpable. A mesura que ha anat avançant la temporada he confiat en el treball que és l’única cosa innegociable. El silenci al final dóna la raó a qui treballa. 

Eric Pujol per exemple va fer un pas enrrere creient que no tenia nivell per jugar en aquest equip. Tu ho vas arribar a pensar?

Sí, quan va arribar Pastells (riu). Ràpidament però vaig canviar d’opinió sobretot gràcies a la gent que m’envolta i confia en mi. Sobretot en la meva àvia… ella ha estat la que m’ha guiat en tot, la que sempre ha confiat en mi i va ser ella la que quan no tenia ganes d’anar a entrenar em deia: Albert, treballa i aguanta, treballa i aguanta. Ella fins que va morir sempre venia a veure’m fins i tot als entrenaments, ella és la que em va donar la confiança per tirar endavant. 

Parlem ara de l’equip. Aquí no es rendeix ningú… fins al final per quedar el més amunt possible? 

Crec que no ens podem queixar de l’equip. No pots arribar a posicions capdavanteres si no tens la força i la confiança per fer-ho i això en un equip tant jove s’ha de valorar. A mi personalment m’ha fet il·lusió veure els jugadors que van patir la temporada passada per la salvació veure com parlen ara de l’equip. Lluitem contra equips que ens doblen en pressupost, afició i recursos per estar adalt. El balanç és clarament positiu. L’Esport Club Granollers ha estat l’equip que ha fet la guitza a pràcticament tots els seus competidors. 

Ara que has jugat a Tercera et veus continuant jugant a la categoria?

Això espero. Crec que no he fet una gran temporada, però tampoc ha estat dolenta. És la meva primera experiència i espero que ho tinguin en compte. Ara ja sé com és la categoria, ja em conec les exigències i puc donar molt més de mi mateix. La temporada vinent no estaré ni molt menys tant cohibit com aquest any. L’experiència és un factor que et fa evolucionar. Quan Capa es tregui la cuïrassa es veurà un jugador totalment diferent. 

By |12 Abril 2019|Noticias|0 Comments