Álvaro Garcia: “Treballo cada dia per ser el porter titular “

La lesió del teòric porter titular Sergio Fernández, ha portat a Álvaro Garcia ocupar la porteria durant tres jornades consecutives. Deixant bones sensacions, Álvaro, o més conegut com a Varo, està vivint un moment dolç. Malgrat la seva joventut i ser el seu primer any d’amateur, ha demostrat que la porteria de l’Esport Club Granollers està en defensada. El jove porter és el protagonista de l’entrevista de la setmana.

Explica’m com va ser el procés del teu fitxatge

El meu objectiu després de l’última etapa com a Juvenil a la DAMM era  formar part d’un equip de Tercera Divisió, però no va ser un bon any ni a nivell col·lectiu ni a nivell individual. L’equip va perdre la categoria, i a més la posició de porter sempre està en el punt de mira. Jo no ho veia possible però Pedro Puigserver va fitxar per l’Esport Club i em va arribar l’oferta a través d’ell. No m’ho vaig pensar dos cops, perquè conec a Pedro des de fa anys i sabia que treballaria còmode i bé. Més tard em vaig posar d’acord amb la direcció esportiva i la veritat és que va ser un procés molt fàcil perquè la confiança cap al projecte i l’equip de treball era i és màxima.

Tres partits consecutius sent titular amb l’Esport Club Granollers per la lesió de Sergio Fernandez. Com és el fet de debutar a Tercera Divisió sent un porter força jove?

Sincerament, quan vaig fitxar per l’Esport Club Granollers tenia molt clar quin seria el meu rol dins l’equip però també et diré que tenia un objectiu clar que era jugar com a titular. Al final, sóc conscient que sóc molt jove, però la meva il·lusió és jugar a futbol i poder arribar a ser professional. Per sort per mi, la titularitat m’ha arribat molt ràpid. El període de transició entre vestuari i disputar el partit sempre estic molt nerviós, sobretot el primer dia, però un cop començar a rodar la pilota em vaig tranquil·litzant.

Tres partits com a titular i en els tres has estat protagonista amb les teves parades, guanyés o perdés l’equip. T’esperaves aquest bon inici?

No m’esperava tenir tant de protagonisme, però treballo cada dia per ser el millor. Vinc d’un any molt complicat i ara tot és molt bonic i haig de tocar de peus a terra. La posició de porter és molt delicada i té molts alts i baixos. Pot ser que un dia sigui el millor i una errada puntual em porti a ser el pitjor. Al final no espero res més que no sigui donar el millor de mi mateix i sobretot no perdre la confiança.

Com a porter, quin és el teu major temor?

La meva millor virtut és que sóc molt perfeccionista i et diré que alhora és el defecte més gran que tinc. Això va lligat amb el meu màxim temor, que és el temor a l’error, un error que pugui penalitzar a l’equip. Per exemple un davanter falla un gol però després en marca un i ningú recorda l’error previ. En el cas del porter és diferent. Si et marquen un gol, tothom recordarà el teu error. Aquest és el meu major temor tot i què treballo cada dia per conviure amb aquestes pors. Al final falles igual com falla tothom.

 Com encaixa Álvaro les crítiques?

Per a mi no hi ha crítiques ni bones ni dolentes, sinó crítiques constructives. Al final l’elogi et fa viure en un estat que no és verídic i les crítiques dolentes exactament igual. Aleshores, al final tu sempre has de saber qui ets i com jugues. A mi quan em diuen Álvaro, felicitats has fet molt bon partit… Jo ja sé que he jugat bé i puc estar orgullós de com ho he fet, el mateix si ho faig malament. Prefereixo que em diguin en quins punts he estat bé i en què he fallat, sempre. Per millorar, perquè sempre es pot anar a millor i per corregir. Per exemple això amb Pedro em passa. Pedro Puigserver és un entrenador que no t’omple d’elogis ni de crítiques, sinó que analitza les teves actuacions per millorar-les més o bé per no tornar a cometre els mateixos errors.

Creus que els errors pesen més en un porter jove?

Sense cap dubte sí. En línies generals ningú espera res del porter jove, em sap greu dir-ho però és així. Si un porter jove a sobre falla, sempre hi ha l’odiosa comparació amb el veterà o la típica frase de ha fallat per falta d’experiència, és molt jove.

Quina diferència trobes respecte a la categoria juvenil a Tercera Divisió?

Sincerament, jo al principi venia amb molta por pel canvi de categoria però ara que ja portem unes quantes jornades no en veig masses. A nivell de vestuari i d’equip sí que et trobes amb gent molt més gran i de dilatada experiència. L’ Álvaro de fa un any i el d’ara afronta els partits exactament igual, independentment de la categoria. En línies generals m’he adaptat bé a la categoria. Sóc un pèl introvertit i crec que el porter també viu una mica aïllat de tot i suposo que per aquest motiu no noto molta diferència.

Què destacaries d’aquesta categoria?

La igualtat entre els equips. Cada partit t’hi jugues la vida. Una victòria pot significar anar cap amunt i una derrota enfonsar-te. Crec que mai havia vist una categoria tan igualada tant per ascendir com per no descendir.

Et veus capaç de disputar-li el lloc a Sergio Fernández?

Jo treballo per ser titular. El meu objectiu és callar, seguir treballant i tenir l’oportunitat de guanyar-me la titularitat. He fet tres bons partits i puc generar dubtes al míster. Teòricament el titular és Sergio però jo vull que el míster pensi que també em té a mi, i que jo sóc capaç de realitzar bons partits. Al final es tracta de que al míster li costi decidir. Amb Sergio em porto molt bé, és una competència sana i si la situació fos al revés a mi no em molestaria que el porter teòricament suplent em prengués la titularitat. Al final, si no ets titular és perquè hi ha algú que està millor que tu.

Què vas sentir quan et van comunicar que series titular?

Responsabilitat. Molta responsabilitat sabent que no tenia res a perdre. Havia de ser titular sí o sí perquè Sergio Fernandez estava lesionat així que en l’únic que pensava era en treballar bé durant la setmana i el dia de partit donar-ho tot.

El teu objectiu personal és guanyar-te la titularitat. L’objectiu a nivell col·lectiu quin és?

Jo crec que és competir. Jo no coneixia als jugadors ni tampoc l’equip i vaig sentint  a vegades heu fet molt bon equip… sou candidats al play off… jo sincerament no penso en aquestes coses. No he tingut l’oportunitat de veure a tots els rivals, no com els meus companys que ja saben més sobre aquesta categoria. Jo ara mateix et diria que l’objectiu és quedar entre els vuit primers.

Tens moments de desconnexió? O ets d’aquests jugadors que es capfiquen en el partit?

Visc 100% per el futbol. Necessito el futbol i sempre m’afecta el que passa al terreny de joc, sigui bo o dolent. La meva mare per exemple sap perfectament que no es pot comentar res si he tingut un mal partit. El pitjor de tot és que em dura. O sigui si tinc un mal partit puc estar una setmana pensant en aquest partit. Ho haig d’anar millorant.

Un referent dins del món dels porters

Victor Valdés sense dubte. M’identifico molt amb ell ja que té una ment molt complicada, igual com la meva (riu).

 

 

 

By |18 setembre 2018|Noticias, Primer Equipo|0 Comments