Albert Ruiz (24 anys), davanter. Albert Ruiz és d’aquells jugadors que són conscients que l’equilibri mental amb el físic és la clau per rendir en tots els aspectes de la vida. Afirma que abans de ser futbolista és esportista i que juga al futbol perquè de tots els esports és amb el que té més habilitat. És la seva segona temporada al club i tot i que no va començar amb el bloc no podria haver tingut millor debut. Ell va revolucionar el partit a casa davant el Cerdanyola i la jornada passada va estrenar-se com a titular marcant el segon gol del partit al Municipal de l’Energia. L’home que ha tornat per donar a l’Esport Club un aspecte que troba  a faltar: el gol.

Explica’ns el fet de no voler renovar i tornar tant ràpid…

A part del futbol, hi ha coses fora del futbol que segueixen passant i són molt més importants.  No renovar no va ser una decisió donada per una circumstància concreta, sinó que van ser un cúmul de cirscumtàncies que em creaven angoixa, estrés i vaig veure que primer m’havia de centrar en aquestes “circumstàncies” abans de formar part d’un equip de futbol. M’agrada fer les coses bé i tenir un compromís 100% i sabia que si continuava amb el futbol aquest compromís no el podria donar.

Com va ser el procés de la teva tornada “sorpresa”?

Al acabar la temporada li vaig comentar al míster que no continuava no perquè no volgués sinó perquè no podia. Vaig treballar de valent tot l’estiu i vaig tenir molt poques vacances. Cap a finals d’agost és quan vaig començar a seguir a l’equip. El Torneig dels Històrics, pre temporada, els primers partits de lliga vaig venir a veure a l’equip quan jugava al Municipal… i a poc a poc els temes fora del futbol es van anar ordenant.

Tots hem preguntàven que quan tornaria però jo no m’atrevia encara a donar el pas perquè no era el moment. Aleshores Oriol Molins va fer saltar la llebre (riu) i li va dir al míster. Quan José ho va saber em va trucar i en pocs minuts ens vàrem posar d’acord.

T’ha costat seguir el ritme o acostumar-te a un equip que ja venia rodat?

No, la veritat és que no. Sempre dic que jo sóc esportista abans que futbolista. M’agrada l’esport i jugo a futbol perquè és on tinc més habilitats però m’agraden molts més esports, el ciclisme, el pàdel, el tenis… i sinó simplement vaig al gimnàs. Aleshores el físic bàsic ja el tenia, el que em feia falta era una preparació específica per poder jugar al futbol. I pel que comentaves del ritme… aconseguiré ritme a base de minuts.

Arribar i moldre! Quan vas tornar al club, una setmana entrenant, mitja hora davant el Cerdanyola i la jornada passada titular ja al camp de l’Energia. T’esperaves la titularitat tant ràpid?

Jo treballo per estar disponible sempre per l’equip. Si el míster decideix que haig de ser titular, seré titular. Si el míster decideix que encara no estic preparat per la titularitat doncs acceptaré la banqueta. Ell em té disponible per tant que decideixi José el que ell consideri oportú.

Sensacions personals del primer partit com a titular? Vas notar que no vas començar amb l’equip des del principi?

No, la veritat és que he començat molt bé però sobretot perquè mentalment estic bé. Estic centrat en el futbol i això ho noto molt. Quan vas atabalat fora del camp, vas atabalat a dins del camp. Almenys a mi em passa, si tot va fluïd quan salto al terreny de joc es nota molt i jo crec que he estat bé gràcies això, perquè estic tranquil i amb confiança. Estic amb moltes ganes i fresc mentalment.

Prèvia Esport Club Granollers – Santfeliuenc 

Diumenge toca mesurar-se al Santfeliuenc. Un equip que ve de guanyar a casa davant el Terrassa però que a més si mirem els precedents l’any passat ens van remontar el partit. Com t’esperes el conjunt de Sant Feliu?

Sortiran amb confiança. Venen d’una bona victòria al seu camp davant del Terrassa FC.  Serà un partit igualat, que ens costarà molt i haurem de lluitar molt perquè guanyar a equips de taula mitja / baixa i a més a més al Municipal és la nostre assignatura pendent. A més, si volem donar un pas cap endavant aquests partits s’han de guanyar sense excuses. Hi ha molta gent que hem diu no ho diguis que dona mala sort… no tinc cap problema en dir-ho, s’ha de ser realista amb un mateix i amb l’equip. Fins ara no hem estat capaços de guanyar a rivals com el Santfeliuenc a casa i si volem lluitar per coses més importants aquests partits es tenen que guanyar.

Després del Santfeliuenc l’Esport Club visita Horta i ningú pot negar que és el partit en majúscules i on es mesuraran dos dels equips “modestos” que volen aquesta quarta plaça. És clau guanyar diumenge, per assaltar el Feliu i Codina la propera jornada?

Sí, no t’enganyaré. És un partit de posició el que viurem al Feliu i Codina, en el sentit que qui guanyi anirà per sobre i qui perdi immediatament per sota però perquè es dongui aquesta situació, evidentment s’ha de guanyar aquest diumenge al Santfeliuenc. El d’aquest cap de setmana és un partit “pont”. Els ponts són necessaris per poder arribar a l’altre banda, doncs amb aquest partit és igual. Necessitem guanyar al Santfeliuenc per arribar bé al Feliu i Codina.

Al Municipal l’equip no ha perdut encara però només porta una victòria al Municipal… si volem mirar cap amunt la suma de punts a feu propi és vital. Quin és el misteri del Municipal?

No és un misteri ni tampoc ve per una causa. Si hem empatat a casa no ha estat de casualitat. No sé si és ansietat, precipitació en alguns moments, falta d’intensitat… jo crec que cada partit té la seva història i no et sabria dir molt bé que és només per culpa d’una cosa. De totes maneres no passa res, s’ha de ser realista com t’he dit abans i hem de guanyar aquest diumenge a casa. Si no guanyem que sigui perquè el rival és millor que nosaltres, no per falta d’intensitat o concentració com va passar davant del Cerdanyola.

Totes aquestes reflexions que remarques de que és vital guanyar aquest diumenge, factor casa… exerceix pressió en el vestuari?

Hi ha companys de tot. Hi ha companys que diuen que parlar d’aquests aspectes dona mala sort i no ho volen fer, hi ha d’altres que no tenen problema en afrontar i parlar sobre la realitat. Jo ja t’ho he dit no tinc problema. Fins ara no hem estat capaços de guanyar aquests rivals i si volem fer quelcom important hem de revertir aquesta dinàmica, no hi ha més.

L’equip ha millorat els registres d’inici de lliga de la temporada passada. Parlem en general… creus que podem millorar respecte la temporada passada?

Sí. Si tenim sort amb les lesions tenim un bloc diferent al de l’any passat. Potser hem perdut talent però hem guanyar en treball, solidesa i físic i això a la Tercera Divisió és inclòs més important que el talent.

Tenim dos migcampistes que tenen molta arribada com són Ñito i Oriol Molins. Tenim un extrem com és Pau Darbra que està molt bé i només li falta el gol i jo crec que sí que farem una bona temporada. Adalt no ens hem de preocupar i menys quan torni Ricky. Alguna cosa hem diu que anem i anirem cap amunt. Les sensacions són molt bones.